Les bases anatòmiques de l'empatia

Jo tinc una neurona que és del Madrid, a veure si me la localitzen i me la poden extreure... Ironies a part, reflexió: una neurona per si mateixa no pensa, els comportaments estructurats del cervell els realitzen grups de neurones, i grups de grups de neurones. Quelcom tan general com l'empatia, que afecta pràcticament a tot el que representi comportament humà, no pot sinó dependre del cervell en el seu conjunt. Tota la matèria grisa combinada intervé en el que estàs fent en cada moment, perquè no hi ha parts que estiguin desconnectades, com ara podria ser el fetge que és diferent d'altres òrgans i té una funció. Voler extrapol·lar els òrgans del cos a suposats òrgans del cervell és un error de base. És possible que hi hagi àrees que afectin més o menys en determinades habilitats, per exemple el còrtex prefrontal està més implicat que la resta del cervell en la personalitat, i a més és necessari perquè hi hagi aquesta personalitat, però això no vol dir que la personalitat hi resideixi de manera independent. Pel que dius de l'empatia obliden aquests experts de pacotilla el fet que tenim memòria. La gent gran té més empatia que els joves o els nens, i qui ha tingut moltes experiències diverses té més empatia que qui no les ha tingut. Lògic, doncs és més fàcil comprendre el que li passa a algú altre si tu has tingut una experiència semblant. En resum: Desconfia dels 'grups de neurones', no existeix tal cosa en sentit absolut perquè totes les neurones del cervell estan intercomunicades. El cervell no és un ordenador, amb la seva unitat aritmètica, el seu processador d'instruccions, etc, tot i que és possible que algunes àrees puguin tenir més incidència que d'altres en segons quins comportaments.

Una abraçada
Daniel, expert en especulació científica sense fonament

Aquest tema del cervell i el funcionament de la ment també és un dels temes del meu blog. Podeu anar a l'etiqueta de "Cervell i funcionament de la ment"

Les neurones empàtiques em porten a posar-me tant en el teu lloc, que també m'autopatrocino.

http://nuesaliteraria.blogspot.com

I confirmo que el Blog de la Yaiza és interessantíssim; jo ja en sóc seguidor, i us el recomano amb èmfasi.

Daniel, estic d'acord amb el que tu dius, però sentint-ho molt no aniré al professor universitari que m'ha donat aquesta classe en una Facultat de Medicina fa cosa d'hores a dir-li que s'equivoca (perquè crec que ho diu amb bastant fonament). Crec que tot és compatible. Evidentment que el cervell funciona amb una globalitat. Les cèl·lules s'agrupen en mòduls, cada mòdul té una funció, però alhora està connectat i sincronitzat amb tots els demés per a què nosaltres poguem tenir una activitat mental complexa. Es creu, per exemple, que les neurones del tàlam són les que connecten amb molts altres mòduls i que això ens permet tenir consciència d'un mateix. Crec que és molt factible que existeixin una sèrie de neurones especialitzades en la imitació o l'empatia, com deia a dalt. No treballen soles, clar que no. Treballen amb l'input de totes les neurones sensorials, i la informació obtinguda la comparen amb les experiències prèvies, gràcies a la memòria. És tot un conjunt, però les tasques específiques queden repartides.

Ah, i Jere, gràaacies per l'autopatrocini! Jo també et recomano a tu, ja ho saps... =)

Si ho diu tot un professor universitari deu tenir raó, per bé que per molta autoritat que es tingui no es garanteix la raó. Esmentes la paraula "input" amb el que deixes entreveure que creus el mite que el cervell funciona com un ordinador. Vaig estudiar informàtica i et puc dir que no és el cas, de fet ni tan sols un ordinador funciona com un ordinador, en el sentit que entén la gent, ja que comencen a ser tan complexos que no es poden separar les parts de manera satisfactòria i el resultat final d'un programa en quant a la seva capacitat de resoldre el problema pel que ha estat dissenyat depèn més de la interrelació de totes les parts de l'ordinador que no pas d'una en concret. Ah! I t'animo a que discrepis tant com vulguis del teu professor si et sembla oportú, si té tanta raó sabrà contestar-te raonadament.

Una abraçada
Daniel

Si vols saber sobre els orígens d'aquesta mena d'afirmacions mira't aquesta pàgina de la wikipedia, en castellà perquè és més completa i il·lustrativa que la versió en català.

Craneometría

Una abraçada
Daniel

Ep, gràcies per la informació, hi donaré un cop d'ull. Està clar que la ment humana és d'allò més complexa, però n'hi ha que estan (estem?) capficats en mirar de treure-hi l'entrallat...