Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

Ínfima matèria

Intervenció de: deòmises | 10-12-2023




I l'arbre solitari suporta l'energia del llamp amunt
I avall, en el senderi del desvari com qui contempla
Les columnes altes, sense un bri de fe, enmig del temple
I no sap de l'existència de Déu en aquell conjunt,

I resa mancat de paraules, murmura mots buits sense entendre
L'entorn que l'envolta, i el brancam, a la intempèrie del camp
I pressent la tempesta, la veu del tro, la fúria del llamp,
I el que era carn esdevindrà finalment pols, després de ser cendra,

I les arrels cercaran l'aigua en els pous de la set i la caterva
Coneixerà els noms de les plagues d'Egipte, la vida i la mort,
I el Paradís, com un jardí de delícies, serà el reliquiari

D'allò que es perd pel camí de la vida, gràcies a l'ànima superba,
I tan sols quedarà el color de l'herba en el record
Del cos moribund abans de saber-se ínfim com el verm i l'arbre solitari...



d.

Respostes

  • Si fora un llamp
    kefas | 02/12/2023 a les 17:13
    [Respondre]

    Si fora un llamp
    penetraria
    en son glamur
    per traspassar-la
    amb la infinita llum
    del meu voler.
    Voldria
    que tingués set
    i assedegar-la
    amb la humitat
    del núvol del saber
    Sabia
    que el raig de llum
    travessant-la
    li destruiria totes les arrels
    conscients
    que sense arrels
    alimentar-nos
    seria fer-nos fora d'aquest temps
    per navegar per sempre en l'abraçada
    del foc
    les branques
    i el no-res.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 327: DESCONTROL
    aleshores | 03/12/2023 a les 11:04
    [Respondre]
    Sense tu, i amb tu i sense tu
    en el fred migdia de desembre,
    per més que el sol d’hivern escalfi
    I jo fassi temps tot passejant
    en el llim de l’espera.


    Faltarà un llampec que irradiï
    sobtat per bé o per mal,
    la solitària plana davant meu,
    i em desperti o em dugui
    allà on m’esperen.


  • L'esclafit de fulgor violent
    Endevina'm | 03/12/2023 a les 12:13
    [Respondre]
    L'esclafit de fulgor violent
    finirà ennegrint l'escorça,
    ramificada la seva llum pel camp.

    Quan et visiti, intempestivament,
    el deu del llamp,
    com qui l'ha llaurat,
    oberta quedarà la nafra.

    Rebrotarà l'escorça,
    ningú l'ha de fer morta.
    Si algú controlava els fats,
    fa temps que no ens sent.

    De la llar guaridora cal restar amatent.
    És cert que mirar al cel reconforta,
    però allí no hi trobarem cap resposta.

    La natura és salvatge,
    i nosaltres desitgem dominar-la,
    però sols deixem, inevitablement,
    més mort el paisatge.

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 327: DESCONTROL
    Prou bé | 08/12/2023 a les 09:08
    [Respondre]
    La flama ardent

    La terra assedegada
    Espera la pluja
    Els deus, inclements
    Regalen tempestes

    Grans terrabastalls
    Esqueixen els cels
    Campen llamps i trons
    En el firmament

    En la terra eixorca
    Crema un l'arbre
    Un llamp hi ha fet niu
    I no és pas miracle

    Que no es consumeixi!
    Que resti dempeus!

    Com la flama ardent
    És far d'esperança

    (Havent rellegit: "Després de La Tempestat" de J. Maragall)


  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 327: DESCONTROL
    Atlantis | 09/12/2023 a les 11:09
    [Respondre]
    Com un llamp

    Com un llamp
    la vida em colpí una vegada
    em sacsejà i cremà
    les branques, tronc i cames.

    Com un llamp
    m’atrapà i m'envaí la por
    sobtadament de manera profunda.
    m’emplenà de dolor.

    Com un llamp
    -jo era un arbre jove i tendre-
    em vaig reduir a res
    em vaig convertí en cendra.

    Com un llamp
    vaig néixer un altre cop
    portant a les entranyes
    tot el caliu del foc.
    • RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 327: DESCONTROL
      Atlantis | 09/12/2023 a les 14:23
      [Respondre]
      * em vaig convertir
  • L’om i el llamp
    rautortor | 09/12/2023 a les 19:53
    [Respondre]

    Al olmo viejo, hendido por el rayo
    Antonio Machado

    Tot esdevingué quan cel i terra,
    desagermanats de per vida,
    maldaren, si més no, per un bes,
    un bes apassionat, incandescent.

    I fou llavors que el déu del llamp,
    compadit de tan gran infortuna,
    els travessà amb un foc abrasador,
    indefugible, com la fletxa d’un cupido.

    S’estremí la terra, bramulà el cel,
    s’esquinçà l’obscur llenç de la nit,
    el foc del desig va penetrar furient,
    branques enllà, al ventre de la terra.

    De continent, les flames il·luminaren
    la negritud del paisatge, enjogassades.
    Aleshores aparegué el tuf de la parca,
    disposada a tallar els fils d’un om ert.

    Mes, no sabia que les llàgrimes dolces
    del feraç abril revifarien amb nova brosta
    el tronc badat, que altra vegada, reverdits,
    s’aixecarien els seus braços devers el cel.
    • Canvis a la darrera estrofa
      rautortor | 10/12/2023 a les 09:38
      [Respondre]

      Mes, no sabia que les llàgrimes dolces
      del feraç abril revifarien amb nova brosta
      el tronc badat i que altra vegada, reverdits,
      els seus braços tornarien a engalanar el cel.
      • Nou canvi al darrer vers
        rautortor | 10/12/2023 a les 17:02
        [Respondre]

        els seus braços vestirien el cel de maragdes.

    • Text definitiu
      rautortor | 11/12/2023 a les 09:36
      [Respondre]

      Al olmo viejo, hendido por el rayo
      Antonio Machado

      Tot esdevingué quan cel i terra,
      desagermanats de per vida,
      maldaren, si més no, per un bes,
      un bes apassionat, incandescent.

      I fou llavors que el déu del llamp,
      compadit de tan gran infortuna,
      els travessà amb un foc abrasador,
      indefugible, com la fletxa d’un cupido.

      S’estremí la terra, bramulà el cel,
      s’esquinçà l’obscur llenç de la nit,
      el foc del desig va penetrar furient,
      branques endins, al ventre de la terra.

      De continent, les flames il·luminaren
      la negritud del paisatge, enjogassades.
      Aleshores aparegué el tuf de la parca,
      disposada a tallar els fils d’un om ert.

      Mes, no sabia que les llàgrimes dolces
      del feraç abril revifarien amb nova brosta
      el tronc badat i que altra vegada, reverdits,
      els seus braços vestirien el cel de maragdes.
  • Zeus
    helenabonals | 10/12/2023 a les 11:38
    [Respondre]

    Per què fer un poema que és prosa?
    Per què escriure tan sovint?
    I aquell horror vacui dels que són buits?
    Si el poema és només un llamp,
    i el tro n'és la interpretació,
    no cal maldar perquè caigui del cel.
    Però si construir un parallamps,
    un arbre amb les arrels fetes
    de memòria involuntària.
    • RE: Zeus
      helenabonals | 10/12/2023 a les 11:56
      [Respondre]
      Però sí construir un parallamps (m'he deixat l'accent)
  • Ínfima matèria
    deòmises | 10/12/2023 a les 17:56
    [Respondre]



    I l'arbre solitari suporta l'energia del llamp amunt
    I avall, en el senderi del desvari com qui contempla
    Les columnes altes, sense un bri de fe, enmig del temple
    I no sap de l'existència de Déu en aquell conjunt,

    I resa mancat de paraules, murmura mots buits sense entendre
    L'entorn que l'envolta, i el brancam, a la intempèrie del camp
    I pressent la tempesta, la veu del tro, la fúria del llamp,
    I el que era carn esdevindrà finalment pols, després de ser cendra,

    I les arrels cercaran l'aigua en els pous de la set i la caterva
    Coneixerà els noms de les plagues d'Egipte, la vida i la mort,
    I el Paradís, com un jardí de delícies, serà el reliquiari

    D'allò que es perd pel camí de la vida, gràcies a l'ànima superba,
    I tan sols quedarà el color de l'herba en el record
    Del cos moribund abans de saber-se ínfim com el verm i l'arbre solitari...



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats