Inescrutable

Mother, mother
There's too many of you crying
Oh, brother, brother, brother
There's far too many of you dying
That's Right

You know we've got to find a way
To bring some lovin' here today

Oh my father, father
We don't need to escalate
You see war is not the answer
For only love can conquer hate
You know we've got to find a way
To bring some lovin' here today
Barricades, can't block our way.
Don't punish me with brutality
Talk to me
So you can see

Oh what's going on
What's going on
Yeah what's going on
Ahh what's going on

What's going on in a world filled with pain
Where's the love for which we pray
What's going on
When our children can't play
Homeless can't eat
There's got to be a better way
What's going on
When we politically blind
Can't see the signs of endangered times
What's going on

Ah tell me
What's going on in the world today
I'd rather be dead
Than turn my head away
We gotta first world vision too comfy to lift our
Hands in the air and cry for a switch

Father, father
Everybody thinks we're wrong
Oh, but who are they to judge us
Together we can all be strong
United we stand, United we fall

Oh you know we've got to find a way
To bring some understanding here today
Barricades can't block our way
Don't punish me with brutality

Baby talk to me
So you can see

Yeah, what's going on
Hey, what's going on
Somebody tell me what's going on
I'll tell you what's goin' on -uh

What's going on 'cross seas
Every minute a child dies by this disease
In record numbers indeed
Got momma's crying out please
My baby hold on
My child ain't done nothing wrong
Still I want to hollar
Ask them why they don't bother
Oh no, oh no
Make me turn to my father
And ask him why they all got a trapped soul

Somebody tell me what's going on
(what's going on)
We got human beings using humans for bombs
But everyone wanna live
Don't nobody really want to die
You feeling me right
I can't be watching people die
(die)
And watching people cry
Let me break it down for a minute
If there's enough room here for you and me
There's plenty of room for some humanity

Somebody tell me what's going on
(what's going on)
Somebody tell me what's going on
(what's going on)
Somebody tell me what's going on
(what's going on)
Somebody tell me what's going on
(what's going on)
Somebody tell me what's going on

responc a la crida

Oh! Què està passant?
Les torres cremen, el núvol de cendra cobreix l'illa.
M'extremeixo, deslligant la tovallola,
i el món s'estremeix, assegut, davant la televisió.
Cada minut, cada segon, moren nens, allà i aquí.
Gran invent: la cèl·lula fotoelèctica!
Els nens moren, amb les costelles marcades
de fam i la pell transparent. Els voltors estan a prop.
Què som? Els "humans" ... Què som?
La tauleta de nit del sol s'ha fos.
Milions de monedes daurades i argentades, les del César,
intercanviades per canons fumejants, definitivament.
Els arbres, castrats (maons i ciment, argamassa inert).
Cridem! Tots, però cridem! Sols, però cridem! Hi ha esperança.
Entre el foc i la ruïna, entre la desigualtat i la misèria.
Precaució: no hi ha vacunes per a tots, estan
amagades en l'estoc de les farmàcies.
(no hi ha vacunes gratuïtes per a tots, ja no).
He tingut un somni (altres ho van somiar abans):
des dels confins de l'univers, algú alça el peu, decidit
a aixafar el nostre miserable formiguer, fet de fang i de sang.
Mare, pare, germans: responc a la crida. Tinc una cita.
Com a poeta viu, i latent, d'avui, d'ara, a prop de la mar,
amb el cor adolorit i les llàgrimes que afloren,
m'empasso l'aiguardent d'un glop,
i responc a la crida: avui escric.

responc a la crida
(poema desdoblat)
Toni Arencón i Arias

Ja saps, xicona, tres coses:
*que no sé anglès
*que sóc un aprenent de 'pueta'
*que quan fa calor estic més de gust davall d'un pi o pescant que escrivint poemes

...Però és la 'gitaneta' i... I a més a més, deixar sol l'amic pintor/poeta/editor... seria com una patada allà on els meus 'bons modos i maneres' no em permeten escriure escriure, collons!
Allà va!

UN PLOR LEGÍTIM

Plaça del poble:
glaç dels diumenges.
Ase que llaura:
raó del pobre
amb dona eixuta.
Del temps més plàcid
no en queda cap.
Missatge bàsic:
dubte de trampa.

Angoixa embafa.
Dels tancs, no massa

Error de càlcul
a la rotllana.
Molts frecs de passos
a solcs i soques.
Just a l'andana,
en la distància,
pols de mirada,
Bombolla clara
del temps i el gerro;
ferida rosa
en tija i pètals
d'aquella rosa.

El mar, la vida.
De tancs, gens! Passa!


Salut i rebolica!

He sabut que la bèstia té fam, que no l'acaba.
Amb preguntes que no busquen respostes
I amb urpes que persuadeixen els membres,
S'obre camí contra la vida i la pau quieta.

Tanco la porta; forrellat i cadenes per aturar
L'ímpetu d'aquesta gana imprevisible, ignara,
Que no sé d'on ve ni quan marxarà. Et rendeixes?

Algú plora,
Sap res del futur?
Mira'l com agonitza
Entre la incertesa
Que deixa la por,
Policromia
De la desesperació.

Imatges i paraules,
La gernació és buida,
Exèrcits d'acer
Imperible avancen
Sense recular mai,
I no existeix
El descans mentre
El conflicte crema.

Avui, on sigui.
En qualsevol racó
Hi ha sang vessada,
Infància òrfena,
Perill de viure
O d'haver nascut lliure.

Què està succeint?


d.

Caminem amb una pedra a la sabata
-pugem un camí rost i dur- avancem.
No podem aturar-nos. Un dolor intens
es clava, profund i voraç, a la crònica
del viatge. Arribarem a l'atzucac
havent petjat tothora el mateix redol
ensangonat. Hom pregunta si algú ens força
a dur un còdol feridor dins la sabata.
Li demanem a una pedra del voral,
a un arbre erm, a l'ocell llunyà... al cel,
i tampoc podrem entendre el seu llenguatge.

*




PERFUM DE LILÀ


Voldria que un delicat perfum de lilà
ofegués sentors luxurioses de guerra,
bàlsam de jardí humitegés terra aspra,
i suau color violeta tenyís el roig del foc.
Esvairia les lluites salvatges i ferotges,
consolaria mares, avis i petits infants,
que, tot buscant pels racons un tros de pa,
cerquen amb delit una raó per no odiar.

Voldria embellir tots els enderrocs,
arrencar de jardins pedruscalls colpejats,
retornar als nens les seves joguines,
perquè juguin en carrers d'humanitat.
Traspassaria portals que són de vidre,
enlairaria mots que parlessin de llibertat.

Voldria envoltar-me sempre d'olor de lilà,
veure flors a les ninetes dels meus fills!
Mai no gosaria mirar-los als ulls,
si hi tinguessin retrets de víctimes...

Amb les mans tacades
i les animes plenes d'aigua
negra
a causa dels penediments obligats per l'entorn,
la ment ni es fascina ni reflexiona
i després esclata,per començar de nou
sense més tolerància de la que hi ha ara,
sense voler acceptar
que estan com estan,
sense adonar-se que son runa immaterial
amuntegada a l'atzar.
Amb consciència esquinçadora
i ungles de metall rovellat
segueixen vivint,
amb la ment empresonada
just al límit impossible.
A voltes no puts seguir
si et penses un d'ells.

Sents la impotència del que no pot
saps que no hi ha sortida,
saps que la roda de la vida
no s'atura amb un sot.


Coneixes camins negres
de nits enlluernades amb mentides a mitges
i veritats emmascarades i tens por de recórrer
voreres llefiscoses de líquids sospitosos
i creuar llindars sense retorn, o retornar insalvable.
Coneixes el futur incert
amb la certesa de qui no espera,
saps les hores de demà perquè coneixes les tenebres,
perquè no hi ha hores noves,
només aquestes.

Sents la impotència del que no pot
saps que no hi ha sortida,
saps que la roda de la vida
no s'atura amb un sot.

No obstant, crides al company
que aixequi al company per fer via
i refer camins gastats pels temps de les pluges
que han omplert de sal les empremtes pretèrites
i en un acte de supèrflua rebel·lia
iniciar la inútil lluita suïcida
per arribar a un mon que faci sobrera la utopia.
Perquè ja ens han guanyat la partida.

Sents la impotència del que no pot
saps que no hi ha sortida...

Què s'esdevé de la glòria perseguida,
en temps de guerres inhòspites
i de fam vilipendiada pels opressors?

Què s'esdevé de les mirades significatives,
quan fremeixo de dubtes,
en un cercle de petjades incorpòries?

Què s'esdevé dels noms insubstituïbles,
arrencats de la família humana,
en la derrota de la germanor bíblica?

Què s'esdevé dels somriures fotogènics,
en sentir-nos proper al marc,
que ens circumscriu en emocions líriques?

Què s'esdevé del dolor submergit,
que corrou l'esperit de superació,
llevant la comparança amb els congèneres?

Què s'esdevé de la il·lustrada cançó d'amor,
en sentir el clam de joia ufanosa,
que et fa persuadir la tessitura única?

Què s'esdevé de la política de fracassos,
quan cau la moral vil de patiment,
en nom d'una llibertat demagògica?

Què s'esdevé de l'home i el nen gentils,
defensors del culte a la pau,
quan fan compliments al civisme?

Què s'esdevindrà d'arrelar els principis,
inicis de preceptes humans,
en el sentir dels pistolers inanimats?

Tant de bo s'esdevingui un món florit,
en què repartir pètals de roses,
sigui només el principi del nostre encontre.

Moment d'odi profund

Romanc en les penombres
sol, els autos passen,
la fina pluja llu
sobre el meu cangur;
les mans a les butxaques
per a què ensenyar-les
per a què mullar-les,...
Res no passa, però
tot sembla a punt,...

Paraïgues, gent que escalfa
però a qui no conec,
no miro el seu rostre.
Només si de cas
aquella llambregada
ritual a la bellesa
que em resisteixo
a eliminar,...

És un mon aïllat
sense tan sols conversa;
No goso repassar
els vells conceptes.
Adeu, hola,fins ara,...
És tot el que es permès,...
I perquè tanta ràbia
continguda,odi
en estat pur?

Com pot haver marxat,
esvair-se de cop
si és tan profund,...
Avall el llenço,
involuntari,
cap a altres vides noves
que comencen,...

No hi ha esperança
em moc en gir constant;
tal vegada dos pits
un instant molt breu
concentrin la energia
del dit sobre el mugró,...

No hi ha esperança
ja tot és fosc
a l'estació d'espera,...

Llueix sobre els paraïgues
la llum de les faroles.
Estic seré, contemplo
el capvespre mullat.

Com amagar tan d'odi
tanta falsedat,
on no hi resta esperança?

Odi sense consol
de qui ha perdut l'edèn,...

Odi sense remei
del que se n'anirà
sense poder fer res,

sense fer res d'allò
que un dia somnià,...

Veri que tot ho mata,...

Odi desconegut:

jo he de denunciar-te,
jo he de vindre a trair-te;
vinc a rescatar al pres
per a rescabalar-lo
del teu gust endolcit
de cruels resultats,...
a amorosir el dolor,...

Tan se val què assolires
no t'estressis, somnia,...

No podries viure en la mentida
d'un present d'aparença feliç,...

ho hauràs d'aconseguir
en la desesperança
en la senzilla estança
de la humilitat.

Sento LAMENTS
dels meus germans,
propers, llunyans…
Sento els PLORS,
entre les BOMBES
i els enderrocs,
d'aquelles mares
inconsolables,
pagant les CULPES,
bressolant MORTS
els seus fillets.
PER QUÈ ?- es pregunten.

I arreu del món,
milers de cossos
mancats de vida,
morint de FAM,
MALALTS curables,
ABANDONATS....

I què fem nosaltres?
Girem el cap,
baixem els braços,
ens fem els sords,
donem l'esquena,
DEIXEM MORIR…

I què puc fer jo?-ens conformem…
I què vols fer tu?-si no ets ningú...
QUÈ ESTÀ PASSANT ?
Només que veig,
BRUTALITAT...

Sentiu els plors?
Oi que els sentiu?
Igual que jo, se sent ben clar!
Cal fer quelcom, QUE NO US IMPORTA?
Millor morir, que girar el cap!

PASSEU LA VEU ! Unim el clam.
Ho podem fer!
Juntem les veus,
cridem ben fort,
fem sacsejar la humanitat.
Que entri l'aire...
Farem un cor,
i entre els corrents
farem volar
notes d'amor
contra les guerres,
les injustícies...
Passeu la veu! Ho podem fer!
DEIXEM ESPAI A ............ l'ESPERANÇA..............