Detall intervenció

el que fa por d'aquest vídeo és que parla de nosaltres mateixos...

Intervenció de: Autobahn | 28-05-2008


Som el que som, és cert, però també el que ens envolta. El fort del video és que ens mostra a nosaltres mateixos si haguéssim viscut en certes circumstàncies i ens haguésssim alimentat mentalment de certa manera. El terrible és que possiblement algun dels nanos que representen aquests actors (perquè són actors, no ho oblidem) no és que tinguin el cervell petit si no precisament el contrari: probablement algun és un Einstein malaguanyat.
Qui sóc jo, que he viscut en un ambient, ni molt menys ideal, però ni punt de comparació del que han viscut aquests nanos, per a dir que no faria el mateix que ells en la seva situació? Qui sóc jo per dir que si fos ciutadà nordamericà -o lleonés, o alemany dels anys trenta- que alimentat en cert tipus de família, no hagués votat Bush, Aznar o Hitler? És molt fàcil creure's millor que la gent que vota aquestes coses si s'ha viscut en un ambient favorable a veure les coses des d'una altra perspectiva, sempre.
D'acord que sempre em podrà sortir el qui em digui "doncs jo vaig creixer en un ambient lamentable (mare drogoadicte, pare putero, germans assassins, barri mostruós, etc) i en canvi mai vaig fer mal a ningú i vaig fer carrera d'advocat i poeta" OK. Si voleu jo també em puc fer el xulo de les petites victòries morals que he fet en contra de certs ambients però això no amaga que en algun lloc del meu ser s'amaga aquesta violència que he vist en aquest clip i que només cal un "click" en un lloc determinat per a que jo, ser pacífic, perfectament sociable -tot el murri que volgueu, però perfectament absorbit per les normes bàsiques de conducta social i cultural- per a que comenci a fotre-li hòsties a tot cristo que em trobi pel davant perquè jo també sé el que és sentir-se frustrat. Tost ho sabem.
Ah! una altra cosa. Respecto els animals però, tot i el que hem vist, prefereixo els humans. En situacions de degradació moral com les que he vist, hi puc veure quelcom que reconeixo dins meu, la part més fosca del meu interior i això em fa por i vomitar, d'acord. Però quan veig les barbaritats que veig als documentals d'animals, el teror que tinc´es multiplica perquè el món dels animals és per a mi imprevisible, incomprensible, terrorífic. Què pensa un gat? Què volen els mandrils? Perquè comencen a massacrar-se d'aquesta manera certes comunitats d'animals? No entenc el feixisme de les bèsties i en canvi entenc el dels humans. Me'l puc plantejar, puc escollir no ser-ho i, analitzant les causes, puc arribar -mínimament- a fer-me una idea dels resultats.
Ep! el meu cinisme no és tan gran com per a sentir-me indiferent davant el patiment animal. No seré un animalero, d'acord, però veure una tortua cap per avall, per exemple, em trenca el cor i la retorno al seu lloc si ho veig.
Sobre el vídeo? No és res de nou. Abans el 1951, ja hi va haver-hi La Taronja Mecànica del Kubrick i el 1950 Los Olvidados del Buñuel, dues bufetades a la cara en el mateix sentit que el vídeo: viu en certes circumstàncies i veuràs. En ambdues pel·lícules hi havia l'agravant de mostrar dos sers ultrainteligents que eren uns cabrons. Es comportaven com el "superhome" del Nietzsche... igual que els nanos del clip. A mi tampoc m'agrada veure tanta violencia directa, ho passo malament (entenc el comentari de l'amic inuixir, crec, jo no tolero massa bé segons què) però admeto que, amb aquesta repugnància, hi havia una certa fascinació que feia que no deixés de mirar. Digueu-me malalt però llavors digueu malalts a tota la gent que paga per veure violència al cinema. Jo també en veig i no tinc excusa dient que la que veig jo "té qualitat".
La música, per postres, m'ha agradat molt. No és gens original, en absolut, però a mi em va. El que sona ja ho feien grups com Tangerine Dream als setanta (abans de començar a fer música per a telenotícies) i altres grups alemanys -molt abans del Punk anglès- com NEU! o els primers Kraftwerk, que adoro. Qualsevol tipus de música obssessiva i repetitiva hi quedaria bé, però, fins hi tot algunes obres clàssiques de Carl Orff, Wagener, etc, que tenen una violència molt bèstia. Sembla mentida que poc canvia el món, el ser humà, etc. tot és igual, les decadències són iguals... (mireu l'antiga Roma, plena d'edificis i estàtues meravellosos, decadent per culpa d'ella mateixa i acabada de destruir pels ignorants bàrbars... que després serien els educats alemanys, austríacs i nòrdics que farien lluïr centre-Europa amb Bach, Schiller i tota la pesca i serien uns senyors molt educats per comparació a nosaltres els llatins cridaners, desorganitzats... quines voltes dona el món, eh?)
Uf, un clip que fa reflexionar molt, tot i que, em sap greu, una mica passat de moda.

Florenci


Respostes

  • què és això?
    ixnuir | 27/05/2008 a les 18:30

    no he acabat de veure-ho, m'incomoda tanta violència...
    què se suposa que hem de pensar amb això?
    • RE: què és això?
      lluisba | 27/05/2008 a les 18:33

      Bé, jo no sóc ningú per dir què és això. És un curt fet per un director fill del Costa-Gavras que pretén "posar el dit a la llaga" a França, ja que està filmat a les Banlieues que es van revoltar fa un any i escaig. Allà està provocant una dura polèmica i fins i tot en Sarkozy l'ha prohibit als canals de TV.

      Tot i això, és una realitat quotidiana. Si l'he penjat és perquè penso que els qui escrivim n'hem de parlar. O no?
  • Hi ha ORANGUTANS més civilitzats!!!
    llamp! | 27/05/2008 a les 22:31

    Això mateix, crec que els individus que surten en aquest video són pitjor que ORANGUTANS. Els orangutans són més educats i respectuosos amb el seu medi.

    Em fan fàstic els moros i els negres que no respecten les normes civils, ni les lleis, ni la dignitat humana. Ep! no només aquests immigrants, sinó qualsevol individu capaç de fer tot això.

    Els individus que surten en aquest video, no sé si són moros, però els negres són negres de veritat. Jo respecto molt la raça negra i he tingut amics negres, que són educadíssims i bona gent, civilitzats, de molt bona pasta i molta categoria humana.

    Però els individus que surten en aquest video, siguin francesos, negres, moros, armenis, turcs, romanesos, albano-kosovars, siguin el que siguin, són una colla de bàrbars. No tenen la categoria de persones, ni tan sols animals, crec que són un càncer per erradicar.

    Dit això, espero, espero, espero... que dintre d'uns quants anys no arribi a succeir a Catalunya, ni a Espanya, ni a Europa, ni a altres racons del món coses així. Perquè a tot arreu hi ha insubordinacions, revoltes, guerres, etc. Però el vandalisme, la violència gratuïta i individus amb un cervell del tamany d'una engruna de pà sobren en una societat civilitzada (amb tots els seus problemes i dificultats).

    Altres no pensaràn així i altres pensaràn matissadament diferent. Però la gent de bé no pot veure bé aquestes salvatjades. Un orangutà és molt més educat, bon animal, respectuós amb el medi, i, si cap, molt més intel.ligent i creatiu que aquests merdosos individus.
    • Amb respostes com aquesta es demostra que cal pensar i escriure...
      lluisba | 27/05/2008 a les 22:40

      M'alegro que en algun moment pensis en què els orangutans també podrien ser blancs, catalans... No està de més.

      Em quedo, sobretot, amb el teu final. L'esment de la bona gent: qui és la bona gent? Els banquers? Els comercials del trajo? Segur que ells no practiquen CAP MENA de violència? Tu no creus que vivim en un món d'una brutal violència laboral, per exemple? Qui no hi ha violència familiar? Que no hi ha violència mediàtica?

      EM pregunto llavors què creus que són els insults: què diem quan diem "orangutans" als altres. I per cert: què t'han fet els orangutans? Ho veus com som violents?

      Et dic, de passada, que això ja passa aquí. T'ho dic per experipencia directa treballant amb nanos d'aquesta mena. Alguns són moros i negres, sí. però d'altres són ben catalans. De tres i quatre i deu generacions.

      Ara veig que el vídeo té sentit.
      • Responc que demostro que penso i escric
        llamp! | 28/05/2008 a les 02:41

        Els orangutans són orangutans, no són blancs ni catalans. Nego rotundament la teva primera frase.

        Diu el diccionari de la llengua catalana (de l'Enciclopèdia Catalana):

        Orangutan - m ZOOL. Mamífer de l'ordre dels primats, de la família dels pòngids (Pongo pygmaeus), amb membres anteriors molt llargs, peus articulats obliquament, el cos cobert de pèl llarg i vermellenc, pacífic i solitari i que passa molt de temps als arbres.
        Per tant, si és un animal pacífic i solitari, no veig la semblança amb aquests individus del video que són violents i una colla.

        Com que són una colla, no tenen por, els uns s'ajuden als altres i el grup té més importància que un de sol. Un individu d'aquests sol fugiria per cames. Amb la colla s'envalentonen i es creuen invencibles, però són vàndals i punt. Els vàndals cometen vandalisme; els banquers estafen, menteixen i roben; els comercials de trajo timen, enganyen i són avariciosos; els que fan violència de gènere són depravats, imbècils i poca-soltes; la violència mediàtica no la tinc estudiada.

        Que jo sàpiga no he titllat a ningú d'orangutan. Només faig referència a aquests bells animals per dir que aquesta colla de vàndals són pitjors que els ORANGUTANS. Comparo, no faig analogia, no dic: ORANGUTANS = vàndals. Dic que els ORANGUTANS són pacífics i solitaris i els comparo a aquests vàndals, que són violents i una colla (just al contrari que el bon orangutan). Prefereixo com a amic un bon orangutan, que qualsevol d'aquests vàndals.

        Encantat aniria a la selva a conviure una llarga temporada amb uns animals tant civilitzats com aquests. Mai aniria amb una colla de vàndals a destrossar, molestar, robar, pegar, despotricar, atemptar contra la dignitat de la gent del carrer i del vianant. Perquè em considero civilitzat, bona gent, com tu, com molts altres. No cal ser banquer ni comercial per ser bona gent, cal ser gent del carrer: gent amb problemes per arribar a fi de mes, gent treballadora, gent que s'esforça pels demés sense demanar res a canvi, gent que pensa, reflexiona i actua. No anomeno cap professió si t'hi fixes. Només anomeno defectes i virtuds de la gent de bé, la bona gent que dius tu.

        Si les meves paraules t'han ofès, si t'has sentit violent per les meves paraules, t'he de dir que aquesta no era la meva intenció. Només volia fer un crit al cel perquè aquestes imatges que es veuen en el video són autèntiques calamitats!!! Em sembla que no he insultat a ningú, ni he faltat al respecte a ningú, ni sóc ni em considero violent, ni tan sols amb les paraules, ves què et dic!

        Em dius que tens experiència amb nanos com aquests, tant blancs i catalans, com moros i negres. Bé, la dinàmica de la colla vandàlica no canvia. Els adolescents (13-18 anys) i no tant adolescents (a partir dels 18 anys), acostumen a anar en colla. S'ajunten pq tenen una edat similar, una complexitat física semblant, comparteixen una mateixa aula, o un mateix curs, o una mateixa presó o cel.la, o comparteixen un barri on han nascut tots ells, etc. La qüestió és que es troben tot sovint en un mateix àmbit, per això van en colla. Mera psicologia grupal. Potser és l'estatus social el que fa que aquesta colla que s'ha format esdevingui violenta, antisocial i vandàlica. S'han de tenir en compte múltiples factors socials, ambientals, racials, culturals, econòmics, temporals, de situació, i, pq no abstractes, de vegades.

        Ignoro la teva situació davant els vàndals d'aquest país nostre. Però l'hàbit, amic meu, l'hàbit no fa el monjo. Que siguin catalans no significa que siguin civilitzats. Poden ser catalans i poden ser vàndals, pq de vàndals n'hi ha a tot arreu, sempre n'hi ha hagut i probablement sempre n'hi hauràn. Els vàndals no tenen color, ni pàtria ni bandera, els vàndals són grups d'individus violents i punt. Per a mi un vàndal és un individu, pq no es dóna a conèixer, com els del video.

        Individu/ídua - [...] m i f Mot amb què hom designa una persona el nom, la condició, etc, de la qual ignora o no vol dir. [...]

        He utilitzat més vegades el mot individu per referir-me a aquests vàndals, precisament fent valer aquesta definició que has llegit. Pq ignoro o no vull dir el nom o la condició dels vàndals que surten en el video. Ara em fa mandra buscar al diccionari vàndals, però reconec que seria una bona idea.

        Dit això m'acomiado dient que sí, el video té molt sentit, gràcies per penjar-lo, m'ha suposat de gran ajuda i el teu comentari m'ha fet reflexionar llargament, aquí en tens la prova, pq responent demostro que penso i escric.

        Salutacions cordials del llampec.

  • el que fa por d'aquest vídeo és que parla de nosaltres mateixos...
    Autobahn | 28/05/2008 a les 05:13

    Som el que som, és cert, però també el que ens envolta. El fort del video és que ens mostra a nosaltres mateixos si haguéssim viscut en certes circumstàncies i ens haguésssim alimentat mentalment de certa manera. El terrible és que possiblement algun dels nanos que representen aquests actors (perquè són actors, no ho oblidem) no és que tinguin el cervell petit si no precisament el contrari: probablement algun és un Einstein malaguanyat.
    Qui sóc jo, que he viscut en un ambient, ni molt menys ideal, però ni punt de comparació del que han viscut aquests nanos, per a dir que no faria el mateix que ells en la seva situació? Qui sóc jo per dir que si fos ciutadà nordamericà -o lleonés, o alemany dels anys trenta- que alimentat en cert tipus de família, no hagués votat Bush, Aznar o Hitler? És molt fàcil creure's millor que la gent que vota aquestes coses si s'ha viscut en un ambient favorable a veure les coses des d'una altra perspectiva, sempre.
    D'acord que sempre em podrà sortir el qui em digui "doncs jo vaig creixer en un ambient lamentable (mare drogoadicte, pare putero, germans assassins, barri mostruós, etc) i en canvi mai vaig fer mal a ningú i vaig fer carrera d'advocat i poeta" OK. Si voleu jo també em puc fer el xulo de les petites victòries morals que he fet en contra de certs ambients però això no amaga que en algun lloc del meu ser s'amaga aquesta violència que he vist en aquest clip i que només cal un "click" en un lloc determinat per a que jo, ser pacífic, perfectament sociable -tot el murri que volgueu, però perfectament absorbit per les normes bàsiques de conducta social i cultural- per a que comenci a fotre-li hòsties a tot cristo que em trobi pel davant perquè jo també sé el que és sentir-se frustrat. Tost ho sabem.
    Ah! una altra cosa. Respecto els animals però, tot i el que hem vist, prefereixo els humans. En situacions de degradació moral com les que he vist, hi puc veure quelcom que reconeixo dins meu, la part més fosca del meu interior i això em fa por i vomitar, d'acord. Però quan veig les barbaritats que veig als documentals d'animals, el teror que tinc´es multiplica perquè el món dels animals és per a mi imprevisible, incomprensible, terrorífic. Què pensa un gat? Què volen els mandrils? Perquè comencen a massacrar-se d'aquesta manera certes comunitats d'animals? No entenc el feixisme de les bèsties i en canvi entenc el dels humans. Me'l puc plantejar, puc escollir no ser-ho i, analitzant les causes, puc arribar -mínimament- a fer-me una idea dels resultats.
    Ep! el meu cinisme no és tan gran com per a sentir-me indiferent davant el patiment animal. No seré un animalero, d'acord, però veure una tortua cap per avall, per exemple, em trenca el cor i la retorno al seu lloc si ho veig.
    Sobre el vídeo? No és res de nou. Abans el 1951, ja hi va haver-hi La Taronja Mecànica del Kubrick i el 1950 Los Olvidados del Buñuel, dues bufetades a la cara en el mateix sentit que el vídeo: viu en certes circumstàncies i veuràs. En ambdues pel·lícules hi havia l'agravant de mostrar dos sers ultrainteligents que eren uns cabrons. Es comportaven com el "superhome" del Nietzsche... igual que els nanos del clip. A mi tampoc m'agrada veure tanta violencia directa, ho passo malament (entenc el comentari de l'amic inuixir, crec, jo no tolero massa bé segons què) però admeto que, amb aquesta repugnància, hi havia una certa fascinació que feia que no deixés de mirar. Digueu-me malalt però llavors digueu malalts a tota la gent que paga per veure violència al cinema. Jo també en veig i no tinc excusa dient que la que veig jo "té qualitat".
    La música, per postres, m'ha agradat molt. No és gens original, en absolut, però a mi em va. El que sona ja ho feien grups com Tangerine Dream als setanta (abans de començar a fer música per a telenotícies) i altres grups alemanys -molt abans del Punk anglès- com NEU! o els primers Kraftwerk, que adoro. Qualsevol tipus de música obssessiva i repetitiva hi quedaria bé, però, fins hi tot algunes obres clàssiques de Carl Orff, Wagener, etc, que tenen una violència molt bèstia. Sembla mentida que poc canvia el món, el ser humà, etc. tot és igual, les decadències són iguals... (mireu l'antiga Roma, plena d'edificis i estàtues meravellosos, decadent per culpa d'ella mateixa i acabada de destruir pels ignorants bàrbars... que després serien els educats alemanys, austríacs i nòrdics que farien lluïr centre-Europa amb Bach, Schiller i tota la pesca i serien uns senyors molt educats per comparació a nosaltres els llatins cridaners, desorganitzats... quines voltes dona el món, eh?)
    Uf, un clip que fa reflexionar molt, tot i que, em sap greu, una mica passat de moda.

    Florenci
    • volia dir "tortuga", no "tortua" (entre molts altres errors :D)n+
      Autobahn | 28/05/2008 a les 05:30

      • ... i una darrera cosa
        Autobahn | 28/05/2008 a les 05:36

        I també em sento identificat amb les víctimes, eh! En el terror que tenen tots els abusats del vídeo, en les seves mirades de por, m'hi sento reconegut. Jo també he estat víctima de la violència gratuïta i és una cosa terrible de passar.
        De fet jo odio tota invasió de l'espai urbà, del tipus que sigui (detesto els grafittis a mort, per exemple, considero una cultura execrable, una imposició feixista que jo no he demanat, al mateix nivell que el que fan certes multinacionals... és una opinió estètica personal, prefereixo veure un temple de fa 100 anys amb les parets sense estúpids graffitis, que hi farem... una contradicció perquè el temple en sí, ja és un tipus d'agressio, si voleu... no, si el tema té una tela al·lucinant! :D)
        Ah! i la naranxa mecànbica és del 1971! (com collons em puc fer l'snob com déu mana si la cago en les dates, una de ls coses que fan més ràbia a la gent normal he he he)

        ostres, que perdo el tren!

        Adeu!!!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: