Ab Urbe condita 786

Algú respira darrere meu, el sento, em crema el clatell, calla!, para! No sé qui ets, dimoni, però em rosegues les entranyes i em fa mal tot el que toques. Veus veus veus que eixorden els meus pensaments veus que calle si les vull escoltar veus que criden si reposo i tot embolicat dins meu i torna i marxa i retrona i ressona fins que crido ben fort prouuuuuuuuuu! N'estic cansat ja, em miren i fan veure que em comprenen, rialles, els veig riure quan no saben que els observo, sóc jo, sí, ho sabeu però no voleu reconèixer-ho, us penseu que no sé que això no és un mirall, que hi sou a l'altra banda i graveu tot el que faig? Fins i tot quan rosego aquest pa dur que em deixen en safates de plàstic. L'acer serà per als bojos de veritat, segurament. Llegiu-me els llavis, desgraciats, perversos, malnascuts! Tinc fam, aquesta queixa de l'estómac em torna boig i m'enfilo per les parets, vull carn, peix, menjar calent i decent, i així podreu estudiar com menjo i mastego amb normalitat, un bon treball de camp, això és el que sóc, un especimen engabiat que no pot viure com es mereix però aquesta respiració de qui és? Qui ets tu???????? Parla! Em despertes per no parlar-me? Vine, acosta't, explica'm tot allò que t'angoixa. No els ho diré, tranquil, el teu secret morirà amb mi. Digues allò que vulguis, jo també en tinc, de secrets. I creuen que em coneixen, i jo me'n ric d'ells. Sí, sí, així com t'ho dic, però no et veig, ja t'escolto, no no no no!!! No és veritat, no és cert!! T'han enviat ells? Aquesta colla de farsants? Malparits! Deixeu-me sortir, sóc jo i ho sabeu!! I teniu aquests individus sedats i amb el cervell rentat que em parlen, com us ho feu perquè no els vegi? També hi ha miralls a les altres parets? Al sostre potser? Us ensumo, us sento, parleu i xiuxiuegeu però us escolto, tot el que dieu, tot!!! Tot!!! Sóc a tot arreu, no només en aquesta cel·la que m'engabia, sóc al vostre cervell i a casa vostra, us veig manipulant les dades perquè no surti d'aquí, però no impedireu que el missatge s'escampi, que traspassi aquestes portes i travessi fronteres, que pugi les muntanyes més altes i navegui les mars desconegudes. Jo sóc qui espera la gent que conserva la fe, el meu pare té cura de mi, perquè sóc part d'ell, i tinc els seus ulls i ho veig tot fins i tot i aquesta pell no és meva és d'ell i torno sóc brillant brillo m'escampo em veieu? M'escapoleixo dels forrellats sóc lliure sóc lliure ja no m'atrapareu sóc Déu el seu fill sóc jo el Messies veritable però la respiració segueix cadenes reixes gàbia de nou quines mans m'atrapen no!!! No riguis, tu! Calla! Calla! Prouuuuuuuuuuuu, t'ho ordeno! No insisteixis, no estic sol, m'acompanyen els meus fidels!!

Completament sol, en ple deliri, l'home s'empassa la llengua i s'ofega amb el propi vòmit. Al dia següent el troben vestit solament amb un tapall, fet de manera rudimentària amb el llençol. Tot i així, serà crucificat com és habitual a l'Imperi Romà. Ha estat jutjat i ha d'executar-se la sentència de totes totes. Ponç Pilat no vol perdre el control de la província de Judea. Ni tan sols per aquell desgraciat que es creu fill de Déu. Jesús de Natzaret, rei dels jueus? Així sabran qui els mana quan vegin crucificat aquell boig que seguien cegament. Si sentissin les bajanades que ha repetit durant tota la nit...