Per tots els que hi hem passat, crec que aquest és un dels moments més difícils quan s'acaba una relació, quan apareix el moment de l'amarg somriure, la màscara que amaga el nostre jo interior, però l'inconvenient és que no ens atrevim a mirar aquesta cara i a creure'ns-la.
El temps i maleit temps és el que diuen que ho cura tot però per molt que mirem i mirem el rellotge les hores i els minuts cada vegada són més lents i ens obsessionem, per això cal ocupar el cap en altres coses i aprendre a fer allò que ningun professor ens ha ensenyat mai: a oblidar, a canviar sentiments... Les feines més dures que hi poden haver.

Ànims! i com cada dia, no t'oblidis de somriure't al mirall i creure-te'l cada dia una vegada més.

Sempre és agraït que algú et comenti quelcom sobre quasevol escrit, a tothom li agrada saber que algunes de les paraules plasmades en lletres ha colpit i sacsejat dins d'algú que ha dedicat uns minuts a fer-ne una lectura.

T'agraeixo el teu comentari sincerament, i si mai tornes a tenir la tentació de deixar-hi comentari, aquest sera benvingut.

Feliç coincidència, gràcies.

és així de senzill, una situació real en la que tots ens hi podem haver sentit identificats, diferents personatges o diferentes ubicacions, però el rera fons de les sensacions tots o quasibé tots l'hem viscut.
Senzillament, m'ha agradat se't felicita.

Em dona la sensació que m'hai m'han dit algo tan directe i tant ben dit com ho dius tu, crec que si mai em passes em quedaria palplantat i bocabadat, si més no abstret amb totes les de la llei. D'altre banda, són unes paraules tentadores per usar en algun moment donat :P

M'agrada com en cada relat que vas afegint hi vas enfocant els diferents sentiments que aboquen una situació com la perdua d'un amor. En aquest cas la por a l'oblid, al sentir-se abandonat, al no sentir-se valorat i en conseqüència realitzat.
Realment, són aquelles paraules que tantes vegades ens hem repetit en ment i la majoria de nosaltres no hem plasmat en paper, has posat en boca de tots les paraules que tothom vol sentir o vol tenir el valor de dir.
Res més, de nou dir-te que m'agraden els teus relats, els aniré seguint :P

De la primera fins a l'última línia, es deixa entreveure la tendressa i l'amor, i malgrat que es succeeixi una malaltia com aquesta, no t'has d'aturar i mirar endarrera esperant que tot sigui el que era, s'ha de superar, i com sempre aquestes coses, és millor passar-les acompanyat, i valgui la redundància, amb ñ'amor i tendressa de la persona que t'estima.

1 paraula Preciós.