Quan t'hi fixes

Un relat de: spicouc
Ella asseguda a taula em parlava de les coses que l'entusiasmaven es mostrava enèrgica i emotiva amb un cert toc d'eufòria, jo em sentia part d'aquell moment intens que compartíem i em feia sentir íntim, però mentre parlava no podia deixar de seguir els seus llavis rosats com es movien gràcilment amunt i avall, la meva mirada inquieta li resseguia aquelles galtes petites i rosades fins arribar als seus ulls, primer l'esquerra i després el dret, dues gotes d'aigua perfectes que paraula a paraula no deixaven de dibuixar un somriure.
Va fer una pausa i va desaparèixer passadís enllà per anar al servei, jo em vaig distreure agafant el telefon però en una espera curta vaig veure com els cambrers del local dirigien la seva mirada en una mateixa direcció, era ella que tornava, aquella fixació aliena va fer que parés atenció al què passava, la vaig mirar novament de dalt a abaix per descobrir que era el que embadalia a tots els homes presents, i només amb el primer cop d'ull que vaig fer, aquella imatge em va colpir fins a tal punt de deixar-me sense alè, fins aquell moment no m'havia fixat amb el vestit a ratlles que duia i li arrivava a sobre els genolls, era format per diferents colors que ratlla a ratlla es deformaven pel constant anar i venir de dels seus malucs, la veritat és que les corbes de la seva feminitat estaven accentuades, jo m'hi vaig perdre bocabadat tot aguantant el tipus, la meva mirada en aquell moment es va convertir en una càmera que fotograma a fotograma capturava imatges de com es movia hipnòticament i de com amb molta cura recollia amb les dues mans la llarga cabellera i la deixava reposar sobre la seva espatlla esquerra, em vaig perdre en aquell instant... La vaig tornar a mirar als ulls i vaig sentir com ella havia captat la meva mirada furtiva, em va enxampar com el qui fa una malifeta, però en sorpresa meva, ella em va somriure, en un instant silencis, mirades i vaig tornar a respirar tranquil, llavors vàrem tornar a gaudir de la mútua companyia, però la veritat és que en aquell moment jo em vaig sentir el més afortunat de tots.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

spicouc

19 Relats

8 Comentaris

15088 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Fa molts anys, un dia defugint de la realitat, un dia d'aquells que voldries cridar tant fort com poguessis, vaig trobar un tros de paper sobre la taula de casa, en aquell moment no m'ho vaig pensar i vaig alçar la mirada buscant quelcom per escriure i allà hi vaig trobar un bolígraf, en aquell moment les paraules van començar a brollar i brollar fins que vaig sentir-me desfogat i alliberat. Aquella sensació sincerament em va donar vida.
Certament aquell no va ser un dels millors dies de la meva vida, potser dels pitjors, però va condicionar la resta dels dies que havien de venir, perquè a partir d'aquell moment, sempre que he tingut un pensament, una il·lusió o una idea que li volia donar forma de seguida he pensat com escriure-ho.

Així doncs, per aquells i aquelles que s'atreveixin a llegir algun dels meus relats, sapigueu que hi podreu trobar part del que sóc, part del que he viscut, part del que visc i part del que vull viure.