Acomiadar-se IV (el sopar)

Un relat de: spicouc
L’endemà, la feina com sempre animada amb coses interessants i sorprenents per tot arreu, per sort amb no massa moviment, suficient per no estar avorrit i lo suficient per poder dir que fèiem alguna cosa. Donava prou de sí com per poder estar pels pacients i atendre'ls en condicions idònies, sense massa presses, sinó amb el temps assertiu.
Aquell dia a la feina vaig estar pensar amb l’Anna, me’n vaig recordar de les estones que passàvem junts, feia dies que no ho feia i pensava que ja la tenia mig esborrada de la memòria, que sols podria recordar moment i prou, però entre cortines dels boxes de la feina encara la podia veure somrient-me amb la mirada desperta i amb una paraula en boca a punt de dir-me quelcom, podia recordar el que sentia quan ella m’agafa pel braç i m’acostava molt prop seu per a explicar-me alguna cosa, suficient com per sentir a la cara com sortien les paraules de la seva boca.
Diria que aquell matí em vaig sentir nostàlgic, ja feia 2 mesos que no en sabia res d’ella i que no es posava en contacte amb ningú, no em volia haver de preocupar perquè havíem quedat que no allargaríem aquella relació, però ho feia, els sentiments deixen petja en l’ànima, i no són pas taques de tinta que puguis amagar amb típex.
L’estat anímic va anar variant durant tot el matí però arribada l’hora de plegar vaig sortir per la porta i no vaig mirar pas enradera, ja tenia ganes d’anar a preparar-me pel sopar, tenia ganes de deixar-me endur per l’eufòria de tothom i arribat tal punt potser perdre el nord per unes hores havent donant el millor de mi mateix i havent gaudit del millor de tothom.
Ja a caseta vaig decidir que fer migdiada després de dinar, havia d’aguantar tota la nit i era quelcom que em semblava lògic fer.
I va sonar el telèfon, em vaig llevar de cop, no tenia prevista cap trucada aquella hora però era la Patrícia “has de venir o no? ja són les 20 h eh!”, glups m’havia adormit “ja vinc m’he adormit, donem mitja hora per dutxar-me i tot i deseguida estic aquí, aprofito per anar a comprar alguna cosa quan vingui?” ella em va dir “deixat estar i vine cap aquí que és l’únic que has de fer, vinga fins ara”, “fins ara doncs” li vaig dir, vaig penjar i d’un bot vaig saltar a la dutxa, quinze minuts més tard ja estava dutxat i vestit, vaig agafar les claus del cotxe i vaig sortir a pas lleuger de casa per anar a buscar el cotxe al garatge per dirigir-me a casa de la Patrícia.
Mitja hora més tard ja tocava el timbre de casa seva, em va obrir al portal i de seguida vaig entrar per la porta, no havia canviat gaire la seva cara respecte al dia anterior, seguia tenint un aire entre mala llet i malestar, estava preocupada per alguna cosa, li vaig dir “Hola! sento el retard per on comencem, t’ajudo en alguna cosa?” i molt secament em va respondre “ja està tot apunt, està decidit que demanarem pizzes per sopar, les portaran la resta de gent d’aquí una estona”, li vaig dir “perfecte doncs, què fem ens asseiem a la terrassa a esperar que arribin, no trigaran massa són quasi bé les 21h”, va fer que sí amb el cap, així que vaig dirigir-me cap a la terrassa a asseurem al banc de vímet que hi havia, ella es va retardar, va passar abans per la nevera i en va treure dues cerveses ben fresques per anar fent boca i després es va acomodar al meu costat al banc mentre amb la seva mà dreta em regalava la beguda. Finalment li vaig dir “et passa alguna cosa, des d'ahir que tens un aire estrany Patrícia, estàs enfadat per alguna cosa que hagi dit o fet?”, ella va respondre “home, et vaig dir per fer un sopar avui..” jo vaig dir “sí, i ja el fem no?”, i ella seguia “sí, però t’ho vaig dir a tu no pas a tota la colla, ho entens?”, i jo vaig seguir “ostres, volies sopar amb mi? els dos a soles? que vols explicar alguna cosa o et preocupa alguna cosa que no puguis dir als demés?”, ella em va dir “no entens res oi?”, vaig respondre “doncs pel que veig no, no entenc res”, la Patrícia va abaixar el cap i vaig sentir com expirava tot l’aire que tenia als pulmons i va alçar novament la vista em va mirar i va dir “a veure si ara entens alguna cosa” es va apropar a mi i em va besar als llavis, em vaig sentir molt sorprès però no m’hi vaig negar pas a acompanyar-la en aquell moment, em van agradar el seus llavis calents i esponjosos i carnosos, vaig gaudir tant aquell bes que vaig tancar els ulls i tot, però de seguida vaig sentir com s’allunyaven de mi, vaig obrir de nou els ulls i la vaig mirar amb cara de sorpresa, no sabia que dir-li en aquell moment el meu cervell recomponia peces de diferents vivències que havia tingut amb ella per ajudar-me a reflexionar allò que havia succeït en menys d’un minut, sols em venia el cap pensar que s’havia enamorat de mi, i podia ser comprensible ja que èrem molt íntims i havíem passat moltes hores els dos sols compartint històries i somriures, també vaig lligar caps en el fet que sempre em preguntava per l’Anna, no li interessava saber si en tenia notícies, el que ella volia era estar segura que jo no hi tenia contacte i que jo no em preocupava per ella ni que l’enyorava en excés, ho tenia tot planejat i jo li havia esguerrat els plans per aquella nit. Dementre em mirava fixament pensava en totes aquestes idees, va donar temps a què ella s’aixeques a obrir la porta, les primeres visites arribaven a sopar, vaig reaccionar de cop alçant-me i anant a saludar a tothom, cada vegada que arrivaba algú els saludava a tots però després li feia una ullada a la Patrícia avere quina cara feia i que em podien dir els seus ulls, i tota l’estona em deien el mateix “com la cagues”.

Aquell sopar va ser etern, feia bona cara i dissimulava bé però vaig tenir un nus a l’estomac que no em va deixar en prou feines menjar i menys beure alcohol, no podia evadir-me d’aquell moment tan intens anterior, sols podia pensar en què passaria si marxava tothom i ens quedàvem els dos a soles, de fet durant el sopar va passar un moment a la cuina que vàrem quedar a soles i li vaig dir “Patrícia, escolta...”, llavors ella em va fer callar tapant-me la boca amb la seva mà tot dient “ara no”, així que d’aquí no en vaig treure res, tocava esperar a què tothom desapareixes.
Les parelles van anar marxant primer i van quedar els solters, i després d’un parell d’hores d’indirectes van marxar tots, els darrers en sortir van ser acompanyats per ella tancant-los la porta, en girar-se allà estava jo davant seu, palplantat encara sense cap frase genial en ment per resoldre aquella situació, ella va obrir boca abans tot dient “Biel, deixa-ho estar no t’hi capfiquis...”, li vaig dir “com vols que no ho faci” mentre em llençava sobre ella per a besar-la, ella va respondre i amb ganes, inclús diria violentament ja que les nostres dents va espetegar de l’impacte, seguint d’un remoli de petons, mentre ens desendreçàvem els cabells, ella va saltar sobre meu rodejant-me amb les seves cames mentre va seguir besant-me, entre petons vaig poder dir “vols dir que...”, ella em va respondre dient-me “ara no, portem a l’habitació”, així que exercint un esforç Herculà vaig dur-la en a pes a l’habitació on em vaig deixar caure d’esquenes al llit mentre ella queia damunt meu, vaig treure-li la samarreta a tirants per poder resseguir-li l’esquena i prémer-la sobre el meu cos, després ens vam separar lleugerament i va començar a descamisar-me per poder començar a besar-me per tot el pit i succionar-me mugró a mugró, després es va apropar novament per a retrobar-se amb els meus llavis i vaig aprofitar per desnuar-li els sostenidors, treure-li amb molta cura i poder resseguir-li els pits amb la punta fina de cada un dels meus dits, primer recorrent cercles grossos i cada vegada més petits fins a rodejar les aureoles, seguidament resseguint estomac avall fins al melic i resseguin el baix ventre desviat-me als seus malucs, realment cada vegada ens acceleràvem més i més, amb respiracions entretallades, la resta de la roba va desaparèixer ràpidament, les nostres mans ja estaven arribant a llocs més íntims i cada vegada ens sentíem més fogosos, desitjosos l’un de l’altre.
La nit va ser llarga, van ser moltes hores junts novament amb somriures, però aquesta vegada amb desig afegit.
Aquella nit vaig dormir amb ella, de fet ens vam adormir exhausts després d’aquella voracitat.
Em va llevar el soroll de la pluja de la dutxa, vaig articular un buffff i després em vaig alçar i em vaig dirigir cap a la dutxa on la vaig veure rere la mampara com es rentava el cabell, li vaig dir bon dia, primer es va sorprendre-espantar però després va obrir la mampara i em va fer passar, amb el somriure renovat em va dir “bon dia, quina nit eh?” vaig dir-li “sí quina nit” em vaig apropar a ella per besar-la novament i abraçar-la, ens vam rentar l’un a l’altre amb l’esponja sabonosa dementre continuàvem compartint l’un de l’altre, després ens vam assecar dementre xerràvem, però mai del que havia passat. Finalment quan els dos vàrem estar vestits vaig decidir marxar cap a casa, li vaig comentar i a ella li va semblar bé, li vaig dir “no sé on anirà a parar això, però ha estat bé”, ella va respondre sincerament dementre es mossegava el llavi inferior “sí, ha estat bé”, li vaig fer un petó de comiat i vaig sortir per la porta, quan aquesta es va tancar vaig pensar - mare meva, que’ns ha passat -.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

spicouc

19 Relats

8 Comentaris

15085 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Fa molts anys, un dia defugint de la realitat, un dia d'aquells que voldries cridar tant fort com poguessis, vaig trobar un tros de paper sobre la taula de casa, en aquell moment no m'ho vaig pensar i vaig alçar la mirada buscant quelcom per escriure i allà hi vaig trobar un bolígraf, en aquell moment les paraules van començar a brollar i brollar fins que vaig sentir-me desfogat i alliberat. Aquella sensació sincerament em va donar vida.
Certament aquell no va ser un dels millors dies de la meva vida, potser dels pitjors, però va condicionar la resta dels dies que havien de venir, perquè a partir d'aquell moment, sempre que he tingut un pensament, una il·lusió o una idea que li volia donar forma de seguida he pensat com escriure-ho.

Així doncs, per aquells i aquelles que s'atreveixin a llegir algun dels meus relats, sapigueu que hi podreu trobar part del que sóc, part del que he viscut, part del que visc i part del que vull viure.