Em desitges

Un relat de: Àfrika Winslet

Et deslligaré de la pota del meu llit en flames
tot rosegant les cordes que lliguen les teves mans
i, després, podràs tocar-me per saber si sóc real...

Et mossegaré lentament, imaginant ta pell nua,
et deslliuraré de la roba que t'empresona l'ànima
i podràs sentir l'escalfor del meu cos...

No sabràs on sóc perquè sóc a tot arreu,
sóc recorrent-te, sóc enredant-te...
amb murrieria i elegància.

Sóc jo qui troba els racons amagats,
els menys freqüentats, els més buscats,
i passa de l'estop i el prohibit el pas.

Voldràs que pari i voldràs que segueixi,
quan em sentis a prop me n'aniré lluny
per a que desitgis que torni.

Puc ser més dolenta del que et pensaves,
més perversa i més ingènua del que semblava...
a tu et toca escollir aquesta nit.

Desitja'm, et faré gaudir...
i et faré patir!

Et besaré... com ningú t'ha besat.
T'estimaré... com ningú t'ha estimat.
Et faré l'amor com ningú mai ho farà.

Em desitges... ho tinc tan clar!

Comentaris

  • Clar de lluna | 03-03-2008 | Valoració: 10

    ...i qui no tal i com ho defineixes? Molt bon joc de paraules, m'ha agradat molt!

    Una abraçada!

  • al clau[Ofensiu]
    Nemui | 24-07-2006 | Valoració: 8

    Crec que has donat al clau! Ingènua però caníbal... Així crec jo que és la situació també... En pocs versos aconsegueixes que m'imagini la situació que descrius, alhora que em fas reviure siutacions ja viscudes...

  • És...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 24-07-2006 | Valoració: 10

    una manera ingènuament perversa de fer desitjar...i dolçament cruel...i m'encanta.
    Magnífic. 1abraçada. ESPIRAL.

  • Perestroika | 07-07-2006

    impressionant...

  • Proclames...imagino...i engalto una parida[Ofensiu]
    escaldot | 21-06-2006 | Valoració: 10

    em sento un a mica utilitzat, com si els teus desitjos i rabietes em llepessin com cargolets que s'enfilen per les plantes de fonoll.
    Passes astutes amb un ritme que em faria caure prop teu envoltat en fosques i salvatges dormides.
    Ara et desitjo mentre ric del que goses empenyer.
    Si aixó que jo voldria que em dediquessis fes una escalatant metàfora..entendria la fortuna, la saviesa i el desconsol i la dolça metzina..
    estic confús, ara tot verdeja,
    tinc entre ventets que em visiten el teu bes
    un simbiòtic rebrec arriscat,
    quasi un simbol.

  • Molt bo.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 20-06-2006 | Valoració: 10

    Molt bé, Àfrica... un poema amb molta força; un erotisme que se m'arrapa a la pell, sobretot els dos primers paràgrafs, amb els tres versos cadascun... Aquest principi frega la mestria. Si ara escrius així... com escriuràs quan tinguis cinquanta anys...!!!

  • Per fer memòria[Ofensiu]
    spicouc | 20-06-2006 | Valoració: 9

    Em dona la sensació que m'hai m'han dit algo tan directe i tant ben dit com ho dius tu, crec que si mai em passes em quedaria palplantat i bocabadat, si més no abstret amb totes les de la llei. D'altre banda, són unes paraules tentadores per usar en algun moment donat :P

  • Eiiii!![Ofensiu]
    | 20-06-2006 | Valoració: 10

    Va, va! Accepto. siiii! quedem?
    He observat una cosa curiosa, la gran majoria de comentaris al teu relat s'ón d'homes, en canvi, la majoria de comentaris al meu relat, són de dones..... no deien que la poesia parlava de l'ànima, que no tenia sexe...Potser no vol dir res. Ei, només és una observació, eh? a mi ja m'està bé... més que bé.... molt bé.

  • arguments convincents[Ofensiu]
    SenyorTu | 20-06-2006

    Hi estic d'acord: els arguments que et porten a la conclusió són contundents. Convincents. Els descrius amb molta sensualitat i, sobre tot, amb creativitat. Penso que, tan important com tenir arguments, ho és la capacitat de transmetre'ls.

  • curios[Ofensiu]
    ElCostatFosc | 20-06-2006

    curiós joc de seducció.
    En alguns moments extremadament eròtic ( "soc jo qui troba...."- estrofa molt molt calenta ) , i en altres molt ingenu ( " com ningú mai " - això tan sols es pot dir des de la inexperiència ).
    Bona combinació d'ingenuïtat i perversitat.
    El títol , encertat, es evident que tots us coneixeu, i aquest títol si coneixes a la relataire motiva la lectura ( sobre tot si ets un home ).
    Tot i que no et conec m'ha agradat.

  • Joc físic i intel.lectual...[Ofensiu]
    foster | 20-06-2006

    en aquesta relació plena de foc i gel, d'un dolç estira-i-arronsa que queda plantejat formalment a partir del ritme entretallat i joganer i del joc de contraris.
    Tesi-antítesi...síntesi?...Una dona perfecta, sens dubte! Qui no la desitjaria?hehee

    (La veritat és que m'ha produït una envejable i passional claustròfobia...)

    felicitats...m'ha pillat, mira.
    fost

  • Gaudir i patir[Ofensiu]
    angie | 20-06-2006

    En aquest poema has "lligat" paraules per a explicar-nos el joc que accepta més canvis de "normes".
    Comences amb uns versos potents, trapassers (gràcies!) i vestits de la sorpresa que crea molts cops la reacció de la parella.
    Hi ha uns versos fabulosos :
    "et deslliuraré de la roba que t'empresona l'ànima", molt bé... barrejant quelcom material amb allò eteri.
    "passa de l'estop i el prohibit el pas", emfatitzant que la passió i el desig desborden i s'accelera cadascun dels moviments i els pensaments.
    "Puc ser més dolenta del que et pensaves", un vers una mica tòpic però que precedeix un altre que ens presenta una nova faceta, la perversió de mà de la ingenuïtat (ja et vaig dir que connectem força en la manera d'entendre certes coses, jeje)
    I el penúltim vers... dominant, autoritari, però humil alhora, com dit en veu baixeta a cau d'orella :
    "Et faré l'amor com ningú mai ho farà", acabat amb aquest futur segur, i desitjant plenament.
    Trobar algú que connecta amb les puntes de desig està clar que duu a jocs inconscients que posen espècies a aquest amor, que sempre balla entre els teus versos...

    Ara una observació, el poema comença amb molta força i baixa de to, suposo que perquè volies deixar clar que no només existeix sexe entre els personatges...

    Petons, Afrika, esperaré nous relats, m'agrada llegir-te, ja ho saps...

    angie

  • jaumesb | 20-06-2006 | Valoració: 10

    m'ha agradat molt
    entens el llenguatge amorós felicitats laia

  • m'ha interessat...[Ofensiu]
    Capdelin | 20-06-2006 | Valoració: 10

    aquesta idea de l'amor que vola sobre el poema amb ales blanques i negres:
    Sovint llegim aquest amor total (li diuen), amb la capitulació íntegra de la persona que només sol passar en l'esclavitut, en el sexe per sexe i ben pagat o en les èpoques de cec enamorament...
    però m'agrada més aquest amor intel-ligent, de lliurament i passió, però també de reserva, de limitació, de selecció, de defensa de la llibertat individual... de fer "patir" l'altra...
    Tanta entrega incondicional pot produir avorriment i anul-lació íntimes...
    El desig ha de ser dels dos, coincidir en l'instant i en el lloc i en la ment i en el cor dels dos... sense condicionants ni coaccions de cap tipus.
    Les coses que no costen gaire de posseir, no es valoren tant...
    Petons i una abraçada.

  • Mussolet a l'acció![Ofensiu]
    Emelkin | 20-06-2006 | Valoració: 10

    EEEEP! afriketa, doncs si, diràs, que fa aquest aqui a plens examens a les 3:24 de la nit! doncs fer la seva feina de mussolet és clar!

    és curiós perquè justament estava ara escrivint un poema aixi eròtic(ei! el meu primer eròtic XD ja he desvirgat la meva poesia XD) i quan l'he anat a publicar m'he trobt amb el teu poema també eròtic i dic, alça! s'ha de dir que aquest poema m'ha encantat, sobretot el principi "et deslligaré del meu llit en flames", "deixaré que em mosseguis"... afrika, osti no em diguis això, que fas que et desitgi!! jejeje bé suposo que d'això es tracta així que em sembla un gran poema! i re, que ja vaig a dormir va, que ja toca... ens veiem mussoleta! molta sort!!

  • somni[Ofensiu]
    1101ilime | 20-06-2006



    caram nena, això es de somni

  • Eps Laia![Ofensiu]
    Bruixot | 19-06-2006

    Interessant, el que has escric. Bé, serè crític: alguns trossos interessants, i alguns altres més tòpics. :-)

    Coses que no m'agraden:
    -"ta pell nua" Jo sempre dic "la teva pell nua", tant escrit com parlat. Això de ta i ma no m'agrada... a menys que sigui així com parlis: o sigui, que la teva variant dialectal es digui així.
    -Des de "Desitja'm" fins a "farà", em sobra, és massa tòpic. O sigui, dius el que ja s'espera...i això cansa al lector.
    -Alguna paraula. Bé, no és que em sembli malament, només que potser hi ha alguna paraula que es podria millorar... (opinió totalment subjectiva!).

    Coses que m'han agradat: Tota la resta. La idea general. El procés que és entre eròtic i de por. M'agraden, per exemple, el segon vers, el setè, el tretzè... i molts d'altres. M'agrada l'estructura. Aquests "tercets" (no sé si es diuen així però sona bé).

    M'ho he passat bé llegint-he!

    Moltes gràcies per ensenyar-nos el teu poema!

    I una forta abraçada

    Xavier

  • Red Pèrill | 19-06-2006

    Què pervers...
    Mola perquè sempre te vas trobant petites sorpreses, coses escrites sempre una mica diferents de com t'esperes...
    Les idees en si, em guardo els comentaris juas
    és bo, és bo, és borges

Valoració mitja: 9.64

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

829 Comentaris

159665 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.