Objectiu complert?

T’he retrobat enmig el grup d’amics. No m’ha sorprès excessivament el tarannà passiu que desprenies, l’anar tranquil tot i que la feina se’t mengi però aquest cop has abaixat la mirada evitant així que llegís el què deien els teus ulls. M’hi perdia durant nits de Lluna plena, descobrint cada racó dels teus pensaments que poques vegades prenien paraules però saps?... m’encantava. Per això suposo que em vaig endur la patacada de l’any en adonar-me que per tu només era un joc, un entreteniment, el poder presumir davant dels amics de la “nena” que anava al teu cantó...
Avui entre preguntes d’aquells amb qui em sento com a casa malgrat passi el temps, he reconegut que ho havia passat malament, he dit en veu alta que hi va haver algú que em va trencar en mil bocins i que tot just ara (sis mesos després) començaven a cicatritzar-se les ferides. Comentaris típics i tòpics de companys que no sabien que estava parlant de tu, que mai ens haguessin relacionat i per a qui hagués estat una bomba dir que aquell a qui havien llençat pedres era el mateix que passava per darrere i amb qui no m’havia dit més que un “se’t veu bé”.
He sentit murmuris del perquè de la nostra fredor, del no entendre el perquè no et quedaves quan explicava projectes massa visibles ni m’apropava a fer-te els dos petons de cortesia... quan intueixo que el què t’ha molestat és sentir de la meva pròpia boca i d’aquells per qui sumo que el passat va ser dur i cruel però que s’ha acabat regalimar llàgrimes per algú que no ho mereix i que no ha sabut valorar el què va tenir a tocar dels dits, que segur que jo també em vaig equivocar però ara no el vull colpejar més, toca tornar a somriure i a entregar-me a allò que crec.
T’he vist i no m’ha fet mal, només he enyorat que no complissis la promesa de dirigir-me més que dues paraules.
T’he vist i el cor no m’ha saltat, però et penso i em debato entre tenir-te ràbia o guardar per sempre els bons moments.
T’he sentit a anys llum de mi,t’he vist absent de tot i aquí he notat que per tu, fa massa temps que sóc història...
Objectiu complert, ja no espero més de tu!