En la nit

Un relat de: spicouc
L'Aran es va alçar del sofà tot apagant la tele, va agafar els auriculars de sobre la taula els va connectar al telèfon i posteriorment se'ls va posar un a cada orella, va buscar la cançó més adient per aquell moment, va triar la cançó que més li confortava, una que fos tranquil·la, no massa carregada d'instruments ni de ritme, una que fos simple, senzilla i amb molta vida, va triar una versió d'un clàssic de Tom Petty, Time to move on.

Tot sonant els primers arpegis de guitarra de la cançó, es va dirigir a la terrassa on es va asseure en una de les cadires, mentre s'encenia un cigar sentia la brisa de la nit com li acaronava els cabells i li recorria el cos, era una brisa freda d'estiu, al carrer, la llum atenuada dels fanals donava un toc íntim i solitari, era una nit tranquil·la sols alterada pel pas d'algun cotxe.

Inhalava el fum amb els ulls tancats tot recordant èpoques passades, èpoques on la feina no faltava, on l'amor era present, on les il·lusions eren més fortes que mai, exhalava el fum, però recapitulava i feia números, tot allò ja era el passat, el present era diferent ja que requeria una lluita més constant, les coses no anaven bé, la professió a la qual es dedicava es veia quasi bé exterminada, no hi havien llocs de treball, això feia que cada dia fos una lluita continua per a trobar el seu lloc en aquell mon. També pensava en les seves darreres aventures amoroses, no havien sortit bé, però tampoc havien acabat malament i se n'emportava un bon record, per sort amb els anys les ruptures s'encaren de manera diferent, aprens que aquella relació era un camí i que a partir de la fractura cadascú havia de construir-se el seu propi camí sense mirar enrere, sols d'aquella manera podia trobar-se un mateix.

La música encara sonava i pensava en les coses que li quedaven per fer, en les ganes que tenia de viure, d'aprendre, treballar, compartir, estimar... i això sempre acompanyat de la música que li feia costat sempre en tot moment, en aquell precís instant, el so solitari i melangiós d'una guitarra acompanyada de dues veus que en la lletra de la cançó li anaven repetint que havia de seguir endavant.

Així doncs l'Aran va finalitzar la cigarreta al temps que finalitzava la cançó, ho tenia calculat, se'n va anar a rentar-se les dents i seguidament a l'habitació. Es va estirar al llit tot apagant el llum, va prémer fortament tota la musculatura del seu cos i es va repetir com cada dia feia:

- Fins demà, de ben segur millor que avui

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

spicouc

19 Relats

8 Comentaris

15169 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Fa molts anys, un dia defugint de la realitat, un dia d'aquells que voldries cridar tant fort com poguessis, vaig trobar un tros de paper sobre la taula de casa, en aquell moment no m'ho vaig pensar i vaig alçar la mirada buscant quelcom per escriure i allà hi vaig trobar un bolígraf, en aquell moment les paraules van començar a brollar i brollar fins que vaig sentir-me desfogat i alliberat. Aquella sensació sincerament em va donar vida.
Certament aquell no va ser un dels millors dies de la meva vida, potser dels pitjors, però va condicionar la resta dels dies que havien de venir, perquè a partir d'aquell moment, sempre que he tingut un pensament, una il·lusió o una idea que li volia donar forma de seguida he pensat com escriure-ho.

Així doncs, per aquells i aquelles que s'atreveixin a llegir algun dels meus relats, sapigueu que hi podreu trobar part del que sóc, part del que he viscut, part del que visc i part del que vull viure.