Cercador
Queixalada
Un relat de: spicouc- Compartir:
No saps quant m'agradaria poder acaronar-te aquests cabells, resseguir entre els meus dits la bora de les teves orelles, poder acaronar el teu nas i els teus llavis, mirar-te als ulls fixament, fer una pausa, agafar aire i posteriorment apropar-me i fer-te una besada, enretirar-me i descobrir que tens els ulls aclucats esperant novament els meus llavis, però per agafar-te per sorpresa et faria una queixalada al coll per poder descobrir la cara de sorpresa i el somriure que em tenies amagat.
l´Autor
19 Relats
8 Comentaris
15231 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Fa molts anys, un dia defugint de la realitat, un dia d'aquells que voldries cridar tant fort com poguessis, vaig trobar un tros de paper sobre la taula de casa, en aquell moment no m'ho vaig pensar i vaig alçar la mirada buscant quelcom per escriure i allà hi vaig trobar un bolígraf, en aquell moment les paraules van començar a brollar i brollar fins que vaig sentir-me desfogat i alliberat. Aquella sensació sincerament em va donar vida.Certament aquell no va ser un dels millors dies de la meva vida, potser dels pitjors, però va condicionar la resta dels dies que havien de venir, perquè a partir d'aquell moment, sempre que he tingut un pensament, una il·lusió o una idea que li volia donar forma de seguida he pensat com escriure-ho.
Així doncs, per aquells i aquelles que s'atreveixin a llegir algun dels meus relats, sapigueu que hi podreu trobar part del que sóc, part del que he viscut, part del que visc i part del que vull viure.