Quan no trobes el moment ni les paraules.

Un relat de: spicouc
Després de tant de temps, ella va tornar a aparèixer, mesos havien passat des de l'última vegada que ens haviem dirigit la paraula, no pas perquè ens haguéssim enfadat, sinó per la distància i la dificultat de les vies de comunicació habituals, ella havia estat en un viatge de llarga durada i ara ja feia unes setmanes que havia tornat a casa, ho vaig saber perquè un dia la vaig veure connectada al mitja pel qual ens comunicàvem sempre, en aquell moment em vaig emocionar i vaig sentir el desig intens de dirigir-li unes paraules però no ho vaig fer, em vaig reservar el dret de sentir timidesa i això va desencadenar un mutisme que hores d'ara encara persisteix, ja que cada vegada que la veig en línia em pregunto que dir-li, si s'alegrarà de parlar amb mi, si continuarem la bona relació que teníem i si per fi em decidiria a quedar amb ella a soles en algun moment.
Jo enyorava la seva companyia i la seva presència, totes les hores que els dos vem compartir em semblaven minuts en tot aquest temps que portava sense dir-li res, em semblava també ridícul però també pensava que potser la relació s'havia refredat en la distància i el temps, així que no sabia com reaccionaria, era com aquella llauna que poses al congelador per refredar-la i et descuides de treure-la en un temps adequat i quan t'enrecordes no saps si obrir-la o no per por a que t'esclati a les mans i t'embruti.
Cada dia em repeteixo el mateix: tot es començar, només cal dir hola, com estàs. Però de moment el coratge m'ha desaparegut i hores d'ara encara l'he de trobar, reunir forces i tornar a ser jo mateix, no voler canviar res, sols poder adreçar-me a aquesta persona que per mi és tant preuada.

Comentaris

  • universbrillant | 15-03-2012

    Tenir valor és el més important per poder realitzar els nostres somnis. Probar-ho, no sentir-se ofegat encara que les coses no siguin com volem. Valor, valor per intentar ser feliç. Quan perds l'esperança, cal saber continuar.

l´Autor

spicouc

19 Relats

8 Comentaris

15065 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Fa molts anys, un dia defugint de la realitat, un dia d'aquells que voldries cridar tant fort com poguessis, vaig trobar un tros de paper sobre la taula de casa, en aquell moment no m'ho vaig pensar i vaig alçar la mirada buscant quelcom per escriure i allà hi vaig trobar un bolígraf, en aquell moment les paraules van començar a brollar i brollar fins que vaig sentir-me desfogat i alliberat. Aquella sensació sincerament em va donar vida.
Certament aquell no va ser un dels millors dies de la meva vida, potser dels pitjors, però va condicionar la resta dels dies que havien de venir, perquè a partir d'aquell moment, sempre que he tingut un pensament, una il·lusió o una idea que li volia donar forma de seguida he pensat com escriure-ho.

Així doncs, per aquells i aquelles que s'atreveixin a llegir algun dels meus relats, sapigueu que hi podreu trobar part del que sóc, part del que he viscut, part del que visc i part del que vull viure.