unes bones paraules per comensar l'any .

Esta mool bé! un petó

SaReTA

eis tranquila dona que no hi ha res que no es pugui arreglar!
Ja saps un silenci dol molt més que mil paraules, i si veuen que tan s'et en don anar sola o acompanyada deixaran de fer-te la murga.
devegades és millor estar sola que mal acompanyada ;)

I si per si algun dels teus copnays llegeix això:
- ser autista no és un insult.. és una malaltia així que avans de dir certes coses pensa que atribueix aquest mot!


Un petó maka! no t'amuinis! ;)

SaReTa

sí! ami també m'ha encantat aquest tros del final, perquè tot i ser idees contraries es complementen!

Un peto i Felicitatsss! :)

són les petites coses les que trenquen els somnis més anhelats...

Un petó ben gros, el relat està mol bé!!

SaReTa

No és just, però sí raonable.
Els tòpics són tòpics i sempre ho seran oi? Tanmateix n'hi ha un que diu : al noviu d'una amiga ni mirar-lo.
JEJE, no és pecat, però és del tot normal que li molesti.
Però tranquila , només has de fer-li veure que us estimeu ( si és el cas) i que la mateixa oportunitat que va tenir ella , la mereixes tu.

Un petó, i no pateixis

SaReTa

l'amor, la fortuna tot el pot venir avall en un moment o altre, po l'amistat , si la cuides es per sembre.
El millor sentiment.

La pobresa
Els problemes
Les adiccions .... tot són problemes, però la soledate s el pitjo sentiment que pugui existir, si no etens a ningú, no ets ningú.

Ho has reflectit mol bé.

un petó

SaReTa

sort que després d'un moment dolent sempre en ve un de bo.
I després d'un bon rleat , ve un comentari no tan bo però gratificant jeje
m'ha agradat mol de veritat.

Un petó
sareta

perque quan estimes les coses més insignificans, una olor , un gest... et reocrden el que va ser i no tornara a ésser mes... :(
Per sort o per desgràcia el temps esborra de la memòria els trmas de vida més dolents... fins que es tornin a repetir..això sí que fa mal

gràcies el teu text ma fet reviure sentiments que creia tenir oblidats

Un petó

Estic segura que es un dels sentiments, no més maco, però sí més reconfortable, veure com ja no depens d'un persona i com la seva presència o el seu record ja no et tosega per dins provocan-te el més gran dels dolors...

Felisitats per descobrir-lo ;) i sobretot per expresar-lo tan bé!

mol maco jejeje, el més maco ke he llegit avui , ancara és dora però...
Wenu noi , fes-ne molts més perque els pugui llegir només llevar-me...;)
Muaks, i no et rallis jeje