Ens fem grans...

Ho sento, no m'hi he pogut estar.
Sí. T'he espiat per una escletxa del mur encara avui compartim.
Sé que mires enredera i no suportes l'idea de fer-te gran, de deixar tot el que érem, de desar-ho en un calaix. Sé que no ets capaç, sé que t'esgarrifa l'idea de perdre el formigueig que senties a l'estomac quan ens foníem a petons.
M'estimes i n'ets conscient. Tot i així sé que marxaràs, que abandonaràs els teus somnis, i amb ells també a mi...
I jo aquí estaré , amagada per la por de no veure't, sentir-te i tocar-te mai més.

Amor, sigués feliç.

I quan ho siguis...pensa en mi.