el nostre tren

Avui de nou he tornat a recordar-te.
Els moments plegats,
en els somriures compromesos,
en els sentiments amagats que mai et vaig confessar...
Desperto i de nou torno a sentir,
aquella guspira que des de feia temps no brillava.
Et torno a estimar.
Mentida.
Te estimat sempre però el meu cap enganyava
Perque el meu cos que no et podia tenir.
I ara, mesos més tar,
res no ha canviat;
segueixes tan distant,
tan confiat sobre el significat de la nostra amistat...
Tanmateix jo sí he canviat i no permetre que perdis el tren que fa temps vas deixar escapar.
El meu tren.
El tren que anhelo compartir només amb tu.