el nostre tren

Un relat de: SaReTa

Avui de nou he tornat a recordar-te.
Els moments plegats,
en els somriures compromesos,
en els sentiments amagats que mai et vaig confessar...
Desperto i de nou torno a sentir,
aquella guspira que des de feia temps no brillava.
Et torno a estimar.
Mentida.
Te estimat sempre però el meu cap enganyava
Perque el meu cos que no et podia tenir.
I ara, mesos més tar,
res no ha canviat;
segueixes tan distant,
tan confiat sobre el significat de la nostra amistat...
Tanmateix jo sí he canviat i no permetre que perdis el tren que fa temps vas deixar escapar.
El meu tren.
El tren que anhelo compartir només amb tu.

Comentaris

  • estimar un amic[Ofensiu]
    jOaneTa | 15-11-2006 | Valoració: 10

    uff quin problema, oi? Però a vegades pot somriure't la sort i que aquest amic també et començi a estimar a tu. Llavors vius a un món paral·lel on només tu i ell existiu un món d'on ningú et pot arrebassar.
    Jo visc dins aquest món fa un parell de dies i encara no em crec que un somni es pugui fer realitat.
    Un petooo

    jOaneTa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: