ets present, però tan distant..

Un relat de: SaReTa

Un cop de porta , un armari obert i les meves llàgrimes ofegant els coixins d'aquell sofà.

Has marxat, no m'has deixat res, un record, i una olor.

No soc capàç de posar-me al llit , tu encara ets massa present, perquè has marxat...
Ho vaig deixar tot per tu; el meu futur, la meva família...
I ara algú ha donat algu més...

A la ràdio la nostre cançó, el teu pastís preferit al menú del dia, la teva corbata en un company de feina.. tu ets a tot arreu, i al meu cor?
La cançó deixarà de sonar, el pastis s'acabara i la corbata es posara a rentar, però al meu cor hi seràs sempre, malauradament..

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: