Cercador


Llista categories

Paraules...mentides...

Un relat de: jOaneTa

Casualitats de la vida que et vol fer patir
un dia o veus tot bé i a l'altre et vols morir
la vida no enten de somnis i desitjos
ho captgira tot com si fossin capritxos.

Pareix mentida que en un obrir i tancar d'ulls tot pugui canviar
ahir eres feliç, tot et somreia, ell deia que et començava a estimar
però aquest matí, en despertar, les paraules t'han paralitzat
res és com ahir... potser ho has somiat?

Durant uns dies tot era millor que abans
vas creure que fins i tot serieu amants
però per ell no era el mateix que per tu
tan sols estava confos amb el que sentia cap a tu.

Si només era això com va gosar dir-t'ho?
no se'n adonava del que suposava sentir-ho?
paraules, paraules i més paraules...
mentides, quines mentides, fa tan mal haver de sentir-les...

* * *

No diguis que l'estimes si no n'estas segur
no li diguis a ella si no t'ho creus ni tu
no juguis amb el seu cor perque ella no ho faria
no juguis a il·lusionar-la perque pot sortir-ne mal ferida

* * *

Paraules d'una boca que vas voler escoltar
Paraules d'una boca que et va enamorar
Mentides que no veies i t'han tornat a deprimir
Mentides que no veies i que ara et fan patir...

Comentaris

Afegir comentari
  • mentides...[Ofensiu]
    sucdetaronja | 20-11-2006 | Valoració: 8

    enganys... dir t'estime per que si, sense importar el cor del que escolta. fa poc he estat així. si pots i vols llegeix el meu relat 'passatemps', és força semblant

  • sort[Ofensiu]
    SaReTa | 15-11-2006

    sort que després d'un moment dolent sempre en ve un de bo.
    I després d'un bon rleat , ve un comentari no tan bo però gratificant jeje
    m'ha agradat mol de veritat.

    Un petó
    sareta

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116180 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >