No t'estimo

Un relat de: SaReTa

Tot ho vas espatllar en un segon.

Vas menysprear les meves llàgrimes.
Vas tancar una porta, la porta del somnis, i dins: el meu cor.
La clau era en un mar de llàgrimes on vaig creure morir.
També vaig creure en un sucre agre, un sol gris, un llit dur i fotografies ofegades.

Els moments junts van ser oblidats, els teus petons somiats i l'olor del teu cabell idealitzada.
Tornaràs a ser només aquell company de classe i substituirem les mirades compromeses en falsos posats.

Un any més tar ha retornat el gust dolç del sucre i el sol torna a brillar
I per fi , el temps s'ha endut els records.

Ja no és un desig

Ja no t'estimo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: