Quin mal

Un relat de: sensecor

Quin mal aquesta soledat
qui mal la teva absència
que hem mata lentament
sense saber on estàs.

Quin mal fan els petons
que ja no hem fas
quin mal al meu cos
al no sentir les teves carícies
que hem fan somiar.

Quin mal la nit
en la que només m'acompanya el teu record
i el teu perfum
que acaricia els meus somnis.

Quin mal hem fa que ja no pensis
quin mal fan els minuts
que t'allunyen sense un adéu
quin mal fan les paraules
que van morir al fred silenci
sense poder cridar quan t'estimava el meu cor.

Quin mal
quin mal hem fa no tenir-te
i quin mal fa aquest adéu.

Comentaris

  • sensecor | 27-06-2007 | Valoració: 10

    vui cares tristes

  • SaReTa | 06-11-2006

    perque quan estimes les coses més insignificans, una olor , un gest... et reocrden el que va ser i no tornara a ésser mes... :(
    Per sort o per desgràcia el temps esborra de la memòria els trmas de vida més dolents... fins que es tornin a repetir..això sí que fa mal

    gràcies el teu text ma fet reviure sentiments que creia tenir oblidats

    Un petó

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

191648 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.