M'encanta la ironia del relat, sobretot en un tema tan actual. Aquest es el meu preferit de la segona dècada.

El meu vot pel millor repte de la 1ª dècada és per Sensibilitat. És divertit i enginyós, i amés jo també m'emociono molt amb aquesta tonada

clar i català...

Doncs jo no estic massa d'acord amb la resta de comentaris...a mi no és dels relats que més m'ha agradat.
Está ben escrit i com sempre fas un gran us del vocabulari, amb comparacions i metàfores divertides; però li falta ritme, és massa extens pel que acaba explicant, potser fins i tot una mica redundant. La introducció també em sembla massa llarga i amb algun recurs una mica "manit" ("potser que abans em presenti,...). Espero no haver estat massa destroyer, però tot i que el personatge està molt ben treballat i definit no l'acabo de veure.
Sorry

És molt divertit, està ben escrit i a més cumpleix la funció d'anunci (ja veus quans voluntaris han sortit!)

Gracies Biel. Sé que el final no queda clar i era una de les raons per les que estava demanant com retirar un relat penjat.
La idea era passar l'acció a l'interior del bar Tromba, la conversa de la parella, que en realitat no és i que acaba de provocar un maletès fatal. Però no ho he fet bé i volia modifica-ho ja que com dius sembla un missatge a algú!

M'ha agradat molt el relat que manté l'interès en tot moment. Fins i tot m'hagués agradat saber més coses, de la nena, de la vida a la casa, del que els passà als Roca Umbert quan van estiuejar allà, .... fa ganes de que la història continui!!!!!

La veritat és que he començat una mica despistada, no acabava d'entendre res de les As. Però a mida que es desenvolupa el relat augmenta l'interès i la intriga per acabar amb un final mooolt bo. M'agrada que no hagis de dir res, que una simple imatge al mirall et doni la explicació final.
És el primer relat que et llegeixo, però veig que tens uns quants d'incondicionals aqui sota!

Quin relat més diferent dels anteriors que t'havia llegit! Tot i que potser no és l'estil que més m'agrada, el de la descripció detallada que permet jugar amb el llenguatge, sovint poc habitual, és cert que està molt escrit. Trobes les paraules adequades per expressar, sentiments, sensacions, experiències,....el converteixes en un relat reflexiu i ple de melanconia i tristesa,i... saps? en alguns fragmentes estàs ben aprop de la poesia de la que afirmes ser-ne al.lèrgic.

Estic força d'acord amb el que expliques. Si la gent no estima la seva llengua, si no la parla i la llegeix sempre que pot, si no la defensa davant intrusions, i si a més hi ha unes institucions que no vetllen per ella i no en fan necessària la seva coneixença, acaba desapareixent. I aquest, si a Catalunya pot esdevenir un problema, al Païs Valencià ja ho és.

És una bona descripció d'un moment del dia que vivim el 90% de nosaltres. Potser me l'hauria d'agafar com expliques en el teu relat, perque jo a part dels dies que aconsegueixo un seient al tren i puc llegir una mica, la resta es força estressant!!!
Prendré nota...

M'ha agradat força, és molt original i amb un to molt irònic. A més el text està ben desenvolupat. Com a crítica diria que potser és massa llarg, potser una mica més curt hagués estat més rodó.

L'he llegit pel títol, molt adeqüat.
El relat enganxa i el final és molt bo. Potser caldria treballar més el tema del vocabulari i evitar alguna repetició o el.laborar més alguna descripció. Però com que el contingut t'atrapa, la forma no és tan important.

No soc lectora de poesia. Mai en llegeixo i sempre he pensat que no hi connecto. He llegit la teva perque et volia coneixer després de veure el comentari que m'has fet.
Em sembla que potser li donaré una oportunitat a la poesia...

Quina història més trista. Tot i que l'accident el pateix ell, és ella qui paga amb la seva vida.
M'ha agradat força. Seguiré llegint...