Pressumpta felicitat?

Un relat de: Pink Panther

Ja està.
He buscat i he trobat.
Ell fa dos minuts que espera i ara arriba ella. És tot el que jo no soc, jove, esvelta... desprèn frescor i seguretat. Llarga cabellera rossa i roba de marca.
Ell se la menja amb la mirada, com un cop va fer amb mi. Els seus ulls guspiregen desig mentre li fa un petó a la galta i l'empenta dolçament amb el seu braç. Tot i que des don soc jo no puc sentir-lo sé el que està dient, a mi també m'ho va dir. Endevino el seu to seductor que un cop em va semblar irresistible, el seu riure satisfet de qui està gaudint de la companyia, la seva melosa veu en explicar les anècdotes més divertides.
Segueixo mirant, sento físicament un fibló directe al cor al mateix temps que intento empassar-me un cocktail de sentiments indigerible. Traïció, decepció, i una profunda tristesa.
Sé que en el fons m'ho he buscat. Tot semblava anar bé, però jo he furgat, he observat, analitzat i investigat fins que he trobat. Sabia que alguna cosa havia d'haver al darrera d'aquell vida de presumpta perfecció i felicitat.
Tomben la cantonada i entren al Tromba, el petit local de copes on acostumàvem a anar al principi de la nostra relació. Ja no els puc veure però no em cal sé el que està passant a dins.
Buscarà aquella petita taula amagada a la penombra darrera la columna, desplegarà tots els seus encants en mica en mica, jugarà amb les paraules i la seduirà amb la seva conversa. Quan ja la tingui atrapada començaran els jocs més atrevits i allà ja sabrà si ha guanyat i si pot avançar al següent nivell.
Decideixo marxar, no té sentit esperar a que surtin. Prefereixo arribar a casa i marxar abans que arribi ell. No vull enfrontaments, no vull discussions, soc covarda.
La musiqueta del meu mòbil anuncia que tinc un missatge: ARRIVARÉ TARD. NO M'ESPERIS.
No, no l'esperaré. I accelero el pas pensant que tot just la setmana passada ens dèiem el que ens estimaven mirant-nos als ulls.

***
Laia moltes gràcies per ajudar-me amb això. L'Andreu de l'oficina em va comentar que la teva família era joiera i volia un gran anell per un gran moment. No em vull arriscar a que la Mireia em digui que no!! L'has portat, oi?


Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • Molt bé!! Genial!! Llàstima que...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 13-06-2008 | Valoració: 9

    És el segon article teu que em llegeixo, i és tant sorprenentment genial com el primer. I tant! Però té un puntet negre...

    La teva imaginació és molt bona, saps molt bé com expressar-te...

    ... però els teus recursos literaris i de puntuació (sobretot de puntuació) són "només" bastant bons. Et recomano mirar l'estil de puntuació, i fer frases més llargues quan convingui. Pren-te una mica de temps per a la puntuació.

    A vegades, un estil literari entre bo i notable espatlla una mica un excel.lent text. El lector mira la literatura sempre a través de (sempre a través de) la puntuació i les comes. Et recomano tenir-ho una mica més en compte, que milloraries.

    Apa, salut!!

  • No és el què sembla...[Ofensiu]
    Gorwilya | 19-07-2005 | Valoració: 9

    Aix... Havia escrit tot el comentari i just abans de posar publicar se m'ha borrat tot... :( miraré de tornar a escriure tot el què deia...

    Crec que està força bé! La única pega és el tros del final que no queda massa clar i algunes faltes ortogràfiques... però no és res que no es solucioni amb la pràctica... :P

    La protagonista, em sembla que es deia Mireia, et fa pensar que la seva parella l'enyanya amb una altra, però en realitat el què està fent és mirar d'aconseguir un anell de compromis per ella... Deixes al final en imaginació del lector, com ara la reacció d'ella quan vegi que tot ha estat un mal entés...

    El tros del final, que algú ha comentat que no havia entés, i abans jo he dit que era una mica liós.. després de rellegir-ho per segona vegada ho vaig entendre... perquè en un principi no saps d'on ve... però si tu ja ho vas veure hi ho vas intentar rectificar ja està bé!

    Petons!!

    Gorwilya

  • Sospites[Ofensiu]
    copernic | 20-06-2005 | Valoració: 9

    M'ha recordat una mica la sèrie Nick/Tup o quelcom així. La idea principal en el teu relat és el pas del temps que no perdona a ningú. Destaco també perquè m'ha agradat bastant la mateixa frase que en Biel. El final sorpresa deixa un bon regust de boca. Només volia que l'aconsellessin per comprar-li una joia. Suposo que per l'aniversair de casament. Tot això m'ho faig jo.És un final obert. Salut i literatura i benvinguda a la web.

  • Aclariment[Ofensiu]
    Pink Panther | 15-06-2005

    Gracies Biel. Sé que el final no queda clar i era una de les raons per les que estava demanant com retirar un relat penjat.
    La idea era passar l'acció a l'interior del bar Tromba, la conversa de la parella, que en realitat no és i que acaba de provocar un maletès fatal. Però no ho he fet bé i volia modifica-ho ja que com dius sembla un missatge a algú!

  • Arribades tardanes[Ofensiu]
    Biel Martí | 15-06-2005 | Valoració: 8

    Arribades tardanes que aixequen sospites... Ben relatat, un relat que evoca el que sent qui espia (perquè de fet és el que fa, espiar) i que queda ben reflectit en aquesta frase: "cocktail de sentiments indigerible", que destaco.

    Per cert, no entenc al final. És un missatge a algú però... té a veure amb el conte? Podem entendre'l els lectors que no ens diem Laia o Andreu?

    Biel.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Pink Panther

3 Relats

34 Comentaris

7234 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Soc del Vallès i fa temps que entrat a la crisi dels 30 (de fet ja vindria sent hora de tenir-la superada).

De sempre m'ha agradat moltissim llegir i força escriure, però a part de la meva àvia que evidentment em veia guanyant com a mínim un Pulitzer, sé que no tinc fusta per les lletres.

Per això en principi pensava dedicar-me només a llegir però al final...m'he estrenat.

A part d'això m'encanta el cine, el teatre i viatjar.