Ànima bessona

Un relat de: Pink Panther

Tanco l'ordinador. És tard, cada cop ho és més. Com cada nit m'han passat les hores volant. Va començar sent una afició més, per passar l'estona, fins que em vaig enganxar.
Cada cop esperava amb més ànsia que arribés l'hora de connectar-me i gaudir d'uns minuts, convertits després en hores, de llibertat total. Ara soc com una au nocturna, passo el dia però visc la nit. Des de que em llevo fins que arribo a casa de la feina, és com un peatge que haig de pagar per poder disfrutar después. Visc de cafeïna, coca-coles i cafès omplen les hores d'espera. El temps és cruel, des que sap quina és la meva debilitat alenteix el seu pas, els minuts son més llargs, les hores no transcorren, però a la que arriba el vespre arranca a córrer.

Tan sols fa un parell de mesos que hi estic enganxada. Vaig entrar per curiositat. Una amica m'hi va convidar.

- Entra home, és entretingut. Hi ha gent de tota mena. Ja veuràs com t'ho passes bé.

D'entrada no li vaig trobar massa el què, a aquell portal. Gent amb una mateixa inquietud i interès que ni tan sols era el meu. Però tot va canviar quan el vaig conèixer a ell. Sota un ridícul pseudònim s'amagava la meva ànima bessona.
Vam començar amb simples i innocents comentaris, per passar després a converses més personals al fòrum del portal, fins que la cosa va començar a prendre un caire més íntim i ens vem donar la nostra adreça de Messenger. D'aquesta forma mentre participàvem amb tots els civercompanys al portal comú manteníem paral·lelament la nostra conversa particular. El Messenger, si fins fa dos mesos no sabia ni què era això!! I ara no podria viure'n sense.
Ell és un seductor nat. No sé si deu fer el mateix amb altres però diria que això nostre és especial. M'entén quan ni tan sols jo ho faig, m'aconsella quan no sé què fer, em tranquil·litza quan m'entren les meves neures….i em diu les coses més dolces mai ningú m'ha dit.

Abans tenia una vida gris. Feia temps que se m'havia menjat una rutina que ni m'omplia ni m'agradava. Des de que fa anys un desafortunat incident se'n va endur la única família que coneixia, he viscut perquè tocava. Soc una persona feble, massa covard per fer un gir a la meva vida, massa covard per abandonar-la.

Llevant-me sempre a la mateixa hora per anar a una feina que em permet arribar a final de mes. Una feina mecànica que no demana cap esforç, ni planteja cap repte. Dinant a la meva taula de l'oficina, a vegades amb algunes companyes amb qui compartim converses intranscendents però amb qui no tinc res en comú. Tornant a una casa freda i silenciosa, on l'únic que em permetia esvair-me una mica era la lectura, els llibres, i per això vaig decidir donar-li un cop d'ull a aquesta web.

Ara la meva vida és plena. Vaig a la feina amb un somriure als llavis, taral.lejo cançons mentre netejo la casa, plantejo nous temes de conversa a la sobretaula del dinar i fins i tot he demanar un canvi de departament, per anar a un lloc millor.

- Els teus ulls somriuen últimament - em diu la companya de la dreta a l'oficina.
- Ai, quines tonteries. Deu ser l'arribada del bon temps.-

No en vull parlar del meu nou amic, no vull dir el seu nom en veu alta, no vull comentar la seva existència. Això podria trencar la màgia, podria fer que s'esvaís, que passés a ser una cosa totalment terrenal enlloc de la guspira que va tornar a encendre la meva vida.

Però avui quan tanco l'ordinador, no és com els darrers dies. Avui ha sorgit la frase que feia temps temia i que m'ha deixat tremolant com un flam:

-Et vull veure. Et vull conèixer en persona. No podem continuar així, s'ha de passar al següent nivell…

Hem quedat demà a les 6 en una terrassa del centre. Recorrent a un tòpic cinematogràfic ell portarà un rosa blanca per reconèixe'l.

No dormo en tota la nit, no puc deixar de pensar. La nostra relació és perfecte, i si l'espatllem, i si res és com sembla, i si….A les 7 quan sona el despertador abandono el món dels isis i inicio el que em sembla que serà el primer dia del final.

A l'oficina les hores passen com si fos de nit. El temps vola per molt que intenti aturar-lo. No, encara no estic preparada. Frena! Però arriben les 17:30 en dos minuts. Agafo l'autobús que em portarà al centre. Sento el meu cor desbocat, al meu estómac les coca-coles i els cafès estan centrifugant, el cocktail de cafeïna em provoca marejos i les meves mans no paren de suar.

Només baixar a la meva parada veig la terrassa del cafè. És a la cantonada. Ell és allà. Assegut en una taula amb una rosa al costat de la tassa de cafè. És tal i com l'havia imaginat. D'un atractiu serè, dels que no criden l'atenció al moment. De pell morena i faccions suaus. Va vestit amb una despreocupació estudiada minuciosament. De tant en tant aixeca la mirada i observa al seu voltant, esperant que arribi qui està esperant, jo. De sobte es gira i em mira. Per un moment li aguanto la mirada, ell em somriu dolçament i marca la intenció d'aixecar-se.

-Perdó, l'he confós amb un conegut.- Li dic atropelladament mentre passo per davant la seva taula, deixant enrere la meva ànima bessona.

Comentaris

  • Ànimes bessones[Ofensiu]
    korius | 11-09-2009 | Valoració: 10

    La veritat, a mi m'ha agradat molt. Des d'un principi m'ha enganxat la història i la protagonista. És tan tímida! El final està bé, si haguès set feliç seria molt no sé... M'agradaria que l'allarguesis una mica més, de totes maneres així està perfecta.

    Un petonàs i et seguiré llegint!

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • bon final[Ofensiu]
    micanmica | 12-07-2008

    M'ha encantat el final del relat, tan inesperat després de pensar que la noia finalment coneixeria la seva ànima bessona. Trobo que reflecteix a la perfecció com la por ens pot arribar a condicionar la vida, ja que, molts cops, els éssers humans deixem escapar oportunitats que podrien fer-nos feliços simplement per això, perquè tenim por.

  • com la vida mateixa[Ofensiu]
    mimí | 04-07-2008

    M'ha agrada't, si, molt bona narració, i al final penso que llàstima que no l'hagi conegut perque les oportunitats s'han d'aprofitar, només es viu una vegada, o almenys no sabem que hi haurà després...però també entenc a la protagonista que deixa perdre alguna cosa valuosa, que la deixa passar...et convido a llegir el meu escrit titulat "el monopatí", potser t'agradarà.

    Salutacions i segueix escrivint que ho fas molt bé

  • EI! QUE HO FA QUE NO ESCRIUS?[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 01-07-2008 | Valoració: 9

    Aquest relat es molt bo, has de continuar malgrat que fa temps que no escrius. Aqui al davant de la pantalla sempre hi tindràs algú que et llegeixi. La historia es qüotidiana, d'avui, de sempre. t'he trobat a "l'editora destaca" aviam si et torno a llegir aviat. Salutacions.

  • és com caure en un abisme[Ofensiu]
    llàgrimes de neu | 30-06-2008

    el teu relat m'ha enganxat, m'ha absorbit, he entrat al joc de la protagonista, tenia ganes que conegués la seva ànima bessona... i el teu final m'ha deixat la sensació que caic per un precipici. Perquè? Perquè ho fa? tan sols era una possibilitat... però no ha permès que arribés a fer-se realitat...

    per tot això que m'has transmès, crec que és molt bo.

  • Baiasca | 27-06-2008

    Responent a el que ha dit la Eva Moreno...

    Crec que si t'han posat el text entre els destacts és clarament perquè, almenys a mi, fas bategar el cor de l'emoció en el moment en que relates com la protagonista s'aproxima cap al seu amor...

    A mi m'ha arribat. És un bon text!

    Gràcies!

  • Ànima bessona[Ofensiu]
    borrasca | 23-06-2008

    El texte és interessant, tracta sobre un tema de molta actualitat. El final m'ha agradat bastant, ha estat senzill i inesperat.

  • Ànim i continua[Ofensiu]
    josepsalatermens | 22-06-2008 | Valoració: 10

    M'he quedat amb un pam de nas. La història prometia i de cop i volta s'acaba en un no res, què et passa? és que ens vols castigar? Si la volguessis continuar t'ho agrairia molt. Em sap greu que per culpa d'una possible timidesa la protagonista no pugui gaudir d'una relació de la que n'estava tan il.lusionada. Ànim i continua , si us plau.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Arnau | 20-06-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt com has descrit cada situació, les converses amb ell, els dies a l'oficina. M'ha agradat cada petita part del relat. Cada paraula està al seu lloc, és un relat bonic i fàcil de llegir.

  • He quedat alucinat. És genial!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 13-06-2008 | Valoració: 10

    És un article però que molt bo!!

    Jo em pensava que no quedaven ànimes solitàries al món excepte jo... Que si sexe, que si alcohol, que si tabac, que si bla bla bla...

    Almenys queda un home, en Pink Panther (o ets dona?) capaç de comprendre que els solitaris també tenim una vida...

    Moltes felicitats pel teu article. No t'hi poso un 10 per excel.lent; sinó per matricula d'honor.

    Felicitats. Salut!!

  • Quan es trenca la màgia[Ofensiu]
    DANA | 12-06-2008 | Valoració: 10

    El teu relat m'ha encantat, és tan real, tan dels nostres dies...Tot és perfecte, fins i tot la nostra ànima bessona, fins que ens adonem que la màgia s'ha trencat en fer-se el somni realitat.
    Dana

  • Por a la felicitat?[Ofensiu]
    Biel Martí | 11-04-2006

    Abans que res, deixa'm que comenci anomenant el punt fluix, al meu parer, del teu relat: hi ha castellanismes i alguns errors de sintaxi. Ara anem als punts forts: he trobat força realista la visió de com la noia s'enganxa als xats i sobretot la manera de reflectir els dubtes que té. La por que fa pensar que ens muntem un ideal d'algú a qui no veiem, no sentim, no olorem... només en tenim algunes frases escrites en la freda pantalla de l'ordinador. He trobat molt bona la frase: abandono el món dels isis... i m'encanta el final. Què la fa desdir-se'n? La por al desconegut, a la felicitat, a que no tot pot sortir tant rodó com fins ara? Crec que has acertat ja que un final feliç hauria siguit simplista i massa fàcil. En general m'ha agradat, encara que una mica irregular, té com alts i baixos, trossos que et fan somriure i trossos que et dibuixen una ganyota... no sé si m'explico.

    Biel.

  • Un relat tan trist com rodó![Ofensiu]
    pivotatomic | 02-04-2006

    No estic gens d'acord amb el comentari que t'han fet més avall, saps?

    A mi em sembla un relat molt trist, que descriu a la perfecció el tipus de vida del personatge protagonista i el canvi que li produeix la simple irrupció d'una altra persona en la seva vida.

    Llàstima que, al final, sigui la por la que acabi guanyant la partida.

    Sobre aquest tema, poques coses noves es poden aportar. En canvi, la teva recreació dels estats d'ànim de la protagonista em sembla molt aconseguida, amb un bon domini del llenguatge.

    A mi ni m'ha decebut, n'hi hi he trobat a faltar res.

    Però sobre gustos...

  • Pink Panther[Ofensiu]
    Eva_Moreno | 02-04-2006

    El relat, a part d'alguna falta ortografica està bé, és un tema de molta actualitat, però et faltaria que aportesis quelcom nou, l'he trobat una mica tòpic. Podries afegir-hi alguna cosa nova. No sé què, això t'ho deixo per tu que ets l'escriptora...
    He vist aquest relat en destacats, però la veritat, i no t'ofenguis, esperava més.
    Però suposo, que els qui us posen en aquesta llista és per alguna cosa. I jo ara sóc una mica tiquismiquis.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Pink Panther

3 Relats

34 Comentaris

7202 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Soc del Vallès i fa temps que entrat a la crisi dels 30 (de fet ja vindria sent hora de tenir-la superada).

De sempre m'ha agradat moltissim llegir i força escriure, però a part de la meva àvia que evidentment em veia guanyant com a mínim un Pulitzer, sé que no tinc fusta per les lletres.

Per això en principi pensava dedicar-me només a llegir però al final...m'he estrenat.

A part d'això m'encanta el cine, el teatre i viatjar.