sang i freud

Un relat de: BARBABLAVA

Eren les dotze de la nit. Es trobava perduda, caminant pels carrers de la ciutat. De sobte, va notar que havia d'anar urgentment al lavabo.
La majoria dels bars, però, ja havien tancat.
Va seguir caminant, desorientada. Es sentia nerviosa enmig de la seva ciutat, una ciutat que en aquells moments se li representava aliena, totalment desconeguda. Realment no sabia on estava i no trobava la forma d'orientar-se.
Els metros no funcionaven i les parades d'autobús semblaven inexistents en aquells paratges.
Així doncs, es sentia perduda i amb unes ganes de pixar que es moria.
Finalment, va veure la llum… La llum del rètol d'un bar que encara restava obert. Llavors va desaparèixer tota l'angoixa que moments abans havia dominat la seva ment i el seu cos. Va respirar fort, segura de si mateixa… com si ja dominés la situació de nou.
Només li calia entrar en aquell bar, demanar quelcom i podria anar a buidar la bufeta. Després trucaria a un taxi i marxaria a casa. Era senzill!
Va entrar al bar. De fora semblava que no hi hagués ningú, però a la primera passa que va donar es va quedar paralitzada i un calfred li va fer tremolar cada àtom del seu cos: el terra estava enganxós, tot era ple de sang…
En aquell precís moment el cor se li va activar, com si comencés el compte enrera d'una bomba.
No podia creure el que veia i, en alçar la mirada encara n'hi va haver més: les parets també estaven ensangonades, així com tota la barra del bar. Cada botella que hi havia a les estanteries estava coberta de ditades de sang!
-No pot ser! -es deia per dins.
Creia que tot allò no podia ser veritat. Però ho era: notava la forta olor del plasma que banyava el terra i quasi la totalitat d'aquell fastigós local.
Va restar palplantada davant del rogenc paisatge. No sabia com reaccionar i s'anava repetint interiorment que allò no podia ser, i que no podia ser… Però quantes més vegades ho pensava, més es donava compte que s'equivocava. Tanmateix, no ho volia admetre: admetre que tot aquell espectacle era verídic seria trencar tota la idea, la concepció, que ella tenia de la paraula realitat i, fins i tot, també seria anar més enllà de la seva imaginació…
Era per això que seguia girant al voltant d'ella mateixa, comprovant una i altra vegada que tot estava pintat de sang. Fins que va sentir una veu a la seva esquena:
-Es troba bé, senyora?
Aquella veu va aconseguir restablir-la per unes dècimes de segon de l'estat d'ansietat en què es trobava. Fins que es va girar. I aquest cop no va poder esquivar un atac de taquicàrdia… Es va ajupir lentament, posant-se les mans al cor. Els seus batecs s'havien accelerat i ella els sentia dins seu amplificats per bafles de milions de watts de potència. Com si fossin els cops de la mort trucant a la seva porta.
I en aquells accelerats moments pensava que no li podia passar allò a ella, que era massa jove, que no li podia fer allò als seus fills, ni al seu marit... Que no seria just que morís…
Finalment, el ritme cardíac es va restablir.
Havia notat el tacte de la mort de molt aprop. Però semblava que aquesta havia passat de llarg, que li havia donat una altra oportunitat.
Quan es va haver refet una mica, amb els ulls plorosos i cridant digué:
-És un muntatge, no? Això és de molt mal gust cabró! Digue'm que és una broma! Us denunciaré…
Però el cambrer li contestà que no. Va ser un "no" sec, seriós.
En el cap d'ella aquell "no" va retronar mil vegades i va caure en el seu enteniment com la pitjor sentència de mort que alguns jutges encara dicten.
Es va quedar de nou sense poder parlar, gelada, petrificada.
El cambrer, mentre, tot i que li anés rajant sang de totes parts i tenir mitja cara en carn viva, seguia fent la seva feina, com si tot fos normal…
I, mentre els segons passaven, ella encara no acabava d'assimilar res.
Va notar com el pipí s'escapava lentament de la seva bufeta sense poder fer-hi res. Es sentia bruta.
Es va tornar a armar de valor i va alçar la mirada novament en direcció cap a aquell ésser visceral. I, novament, es va sentir ultratjada, enganyada. Un formigueig li va recórrer l'espinada. La repulsió que li causava "allò" cada vegada que el mirava a la cara era indescriptible.
El cor se li tornava a accelerar per moments, com si de nou agafés embranzida cap a l'explosió final...
I en aquells crítics moments va sentir el soroll de la porta, que s'obria. Sense saber què trobaria aquest cop, va dirigir, valenta, els seus ulls ràpids cap a l'entrada.
Una altra vegada va començar a esbufegar, com si no pogués respirar en veure a una mare amb el seu nen…
I va recordar, mentre els nous clients saludaven al cambrer, que el seu fill devia tenir la mateixa edat… Però, de seguida se li va fer palès, que a diferència del menut que acabava d'entrar al bar, el seu fill posseïa extremitats i, per tant, no li podien rajar litres de sang des d'on aquestes començaven.
I va seguir observant aquells éssers monstruosos. I els ulls li sortien literalment de les òrbites mentre veia aquella dona el cervell de la qual no estava recobert de pell ni de cabells i, per tant, quedava al descobert. I es va fixar en que la canya que el cambrer li servia contenia vint centílitres d'espumosa sang espessa...

Mentre, la respiració se li feia cada cop més forçada. I, marejada, va començar a veure-ho tot borrós…
Quan es va despertar al seu llit, a mitja nit, estava suada. Tot havia passat, però es sentia incòmoda i no sabia perquè. Continuava sentint aquella olor tan característica…
Finalment es va incorporar:
-Merda, m'ha vingut la regla!

Comentaris

  • títol i no res[Ofensiu]
    allonsanfan | 05-11-2005

    títol i no res això és el teu relat

  • Una agradable sorpresa[Ofensiu]
    pivotatomic | 24-08-2005

    Crec que aquest és el primer relat que et llegeixo i, com ja t'han dit altres, ho he fet atret pel títol.

    La situació, del tot kafkiana, em sembla molt ben resolta gràcies a la frase final. Que tanca el conte com una llosa tanca una tomba.

    M'ha fet gràcia el joc de paraules que fas quan dius que va veure la llum. Per contra, crec que quan utilitzes el mot "pipí" per explicar que es pixa de por, la narració baixa alguns enters (orina m'hagués agradat molt més...).

    Tot plegat, una agradable sopresa...

  • títols i títols. [Ofensiu]
    antonvaitot | 24-08-2005 | Valoració: 7

    El títol és realment l'estímul, allò que m'ha dut a llegir-te. Sense oblidar-lo, el text està molt ben planificat malgrat que, timidament, potser acusa un excés de sang i fetge ja més cap al final quan llegint sembla que fins i tot et taquis tu mateix de sang a causa de remoure una i una altra vegada la mateixa idea.

    L'inconscient i les seves coses,
    sexes i els seus perills,
    Freud i què duem tots al cap?


    Seguiré llegint-te!
    Adrià.

  • Agosarat i sorprenent.[Ofensiu]
    Jofre | 26-06-2005 | Valoració: 10

    Aquest títol, tal com ja t'han comentat, és realment magnetitzant.

    Ara: si no haguessis estat capaç d'elaborar una continuïtat trepidant (anguniosa i angoixosa) fins al d'enllaç, tampoc hagués tingut efecte.

    Realment arrossegues fins al final.

    Salutacions.

  • somni...[Ofensiu]
    Mon Pons | 26-06-2005

    Ostres, m'agraden, de sempre, els temes surrealistes i dels somnis. He trobat aquesta història una mica diferent del que ens tens acostumats, però està bé de provar altres coses, si més no, per investigar...
    Haig de dir-te la veritat: el final no m'ho esperava i ha estat bé, arrodonit i sorprenent. Tens molta imaginació creativa i Freud encara es manté vigent, malgrat tot!
    Una abraçada!

  • jajajaj[Ofensiu]
    L'illa | 26-06-2005

    M'ha fet molt riure el final! Això de la regla ens altera massa a les dones..

    Pel qeu fa al relat m'ha engaxat bastant des de el principi i he hagut d'acabar de llegir-lo.

  • Enginyós[Ofensiu]
    Pink Panther | 11-05-2005 | Valoració: 8

    L'he llegit pel títol, molt adeqüat.
    El relat enganxa i el final és molt bo. Potser caldria treballar més el tema del vocabulari i evitar alguna repetició o el.laborar més alguna descripció. Però com que el contingut t'atrapa, la forma no és tan important.

  • molt inesperat[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 07-01-2005


    anava llegint i pensava que seria tota aquesta sagnada, però quan he llegit lo de la olor del final m'ha vingut una rialla perquè he endevinat el final ...

    Una aferrada

    Conxa

  • El final es inesperat[Ofensiu]
    prudenci | 06-01-2005 | Valoració: 10

    Está ben relatat, també m´he llegit alguns poemes teus però m´agrada més la teva prosa.
    Et poso un deu i practica !!

  • Magnífic[Ofensiu]
    copernic | 27-10-2004 | Valoració: 9

    Quan he acabat el relat he recordat quan vaig llegir "La interpretació del somnis". Està molt bé, ben portat i treballat. També m'ha fet recordar l'escena de la caiguda de la sang per un ascensor a "El resplandor". Molt bé les descripcions i el fil narratiu.

  • Molt ben lligat![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 17-10-2004 | Valoració: 10

    Em recorda un relat (no penjat a la web) que vaig escriure ja fa un temps. En el somni hi havia una circumstància que permetia a la víctima d'un apunyalament (no mortal, naturalment) esbrinar la identitat de qui l'havia volgut matar.
    Cal dir que és un relat "carregadet" pel que fa el tema de la sang. He procurat no imaginar-m'ho amb massa detall (complicat, perquè prou concretes bé), ja que d'aquí a no gaire soparé (bé, ja serà hora més aviat de fer el ressopó).
    Encantat de comentar-te, crec que per primera vegada, i encara que m'hagi marejat una mica et continuaré llegint.
    Fins una altra!

  • Molt bó![Ofensiu]
    Ilargi betea | 16-10-2004 | Valoració: 9

    Està molt bé tot el relat, estic totalment d'acord amb el que t'ha dit la llibertaria, t'enganxa fins al final. El títol està ben trobat, felicitats, té ganxo i alhora resumeix molt bé els conceptes de la narració!!

    Una abraçada ben forta, maco!

    Per cert, m'ha impressionat la teva biografia. És la lletra d'alguna cançó o ha estat inspiració teva? en aquest cas quasi la podriem tractar com a un relat!

    Apa, fins aviat!i a veure si et deixes caure més pel fòrum... ;)

  • Sang i més sang[Ofensiu]
    llibertària | 12-10-2004

    uuuff que angoixant com la regla mateixa.
    Molt bo, enganxa, no pots deixar de llegir, que et porta inconsientment al final inesperat i enginyios.

Valoració mitja: 8.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

70361 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.