RE: El meu moment de creativitat literària...

i és aleshores quan es conjunten les imatges amb els pensaments

donant entrades i sortides a les idees més impossibles

per convertir-ho tot en possible

-he dit alguna cosa amb cert criteri i sentit... si, deixem-ho per bo-

que el català li guanya terreny a l'univers ja ho sabem
que el mestre Vicenç Ambrós ha tornat ja ho sabem... i gràcies pels teus comentaris ( animen quan la cosa està fotuda )
que wim mertens és un geni ja ho sabem
que no tinc ni un duro això només ho sé jo
que n'hi ha molts de rics tots ho sabem
però que també n'hi ha molts de pobres també ho sabem... i de quina manera!!

però és que de vegades es barreja l'al·lucinació permanent amb la inspiració que comporta aquesta creativitat... i no té final

PUNT I FINAL.

Si l'encert travessa les teulades
I la inspiració
Enfosqueix les cuques de llum
Podem traspaperar un estel
I posar gomina a un escarabat
També fer-li la clenxa enmig
A un eritzó
O tenir una xerrada
Amb dos poriols
I pegar bots pels bassiots
Recent acabat de ploure.
Si aquesta era la clau
Del missatge de la Llibre bé
Sinó, endavant amb el nou
Galimaties (existeix en català ?)
Poètic.
Una aferrada riallera.
Josep-Keops