Ara resulta que et vol fer una psicoanalisi! Hauria de sentir la teva maravellosa veu ;) (no t'avergonyeixis, va ser molt divertit) ^^
Com vols que l' "aina" sigui desgraciada si sempre va a mb un somriure als llavis i preocupant-se pels demés?! Em sorprén molt que algú ho pugui pensar, això...
Sempre em pregunta si estic bé, em saluda pels passadissos...Seria motiu d'estudi pero no d'aquesta manera tant agressiva! Seria millor preguntar-li, no?
En fi, jo al principi no l'entenia gaire, tenia reaccions rares :P jeje (desde el meu punt de vista) pero després me la vaig mirar amb altres ulls i vaig veure que tenia molta intel·ligència emocional.M'agraden aquest tipus de persones...Jo mateixa vull arribar a ser una d'elles.
Ens veiem dilluns aina! I tu no canviis, segueix tossuda amb la teva manera de ser, que és única!! Un petó!

Aquest relat m'entristeix. Com algú es pot arribar a deixar-se perdre, a evitar a tothom... I no m'estranya que es plantegi si Déu existeix quan sembla que fins i tot Ell l'ha oblidat.
I no m'estranya que jo hagi oblidat l'existència de Déu quan els seus més leials ( '¬¬) seguidors han oblidat la cortesia.
Això amb recorda la meva iaia, que plorava cada nit pel meu avi que se'l havia endut Déu. Quina ironia.
Ens veiem pels passadissos! Un petó!

Una pregunta: tu has entès què critica el comentari d'aquí abaix? Per què jo no. I encara m'hauré de tornar a llegir el text per entendre'l. Encara més val sentir, sense entendre res, perquè moltes vegades no entenem els sentiments que ens omplen el cor, però no vol dir que els sentim menys, al contrari.
^^ Feia temps que no m'hi passava, ara em llegiré els teus altres relats nous. I espero que em vingui la inspiració ;) Les meves bombolles segueixen en marxa! I segur que tu també els hi dones als de tercer!
M'encanta trobar-te pels passadissos! Vagi molt bé! Un petó!

Sóc de Granollers. I tu?^^

Tocayas vol dir que ens diem = ! jeje Visca les Núries, som les millors!!

Com maco aquest relat eeeee ;) Moltes gràcies per llegir-me, jo també et seguiré llegint perquè aquest relat m'ha impressionat. Será perquè tothom ha passat algún cop això del amor-amistat i que després de molt temps t'enadonis de que necessites aquella persona.

Et diré una cosa, ets la meva "tocaya", " si es que lo bueno abunda!! " ;)
Seguiex escrivint així!!


Núria (*Pastilla Efervescent*)

Primer de tot gràcies pel teu comentari ;) Feia temps que no sabia res de tu.

Jo també m'he trobat en una situació semblant i és molt dolorosa.Molt.

M'ha agradat moltíssim, escrius molt bé.

Continua així!!

Un petó.

Això és el que més m'ha impactat. Perquè justament ara estava pensant en això. I ha sigut una revel·lació, m'he dit: ves a relatsencatala. I he trobat aquest relat que em va com anell al dit en aquest moment.
Segueix així!

Aquest és un d'aquells textos que et fan pensar: "Quina rabia! M'agradaria que se m'hagués acudit a mi!!"
És fantàstic, si jo m'hagués trobat un toballó de paper amb tot això,....xD tens un humor que m'encanta. Un 10 per tu!Vagi bé ^^

M'ha agradat molt!^^ Profe, cada dia et superes eeee ;) Llàstima que el curs que ve no et tindré, m'ho passava bé, a les teves classes.
Sempre ens podem veure pel passadis.
Continua escrivint així! Un petó.

On hi ha aquests guionets hauria de posar: Que ràpid s'ha oblidat de mi...És que no he significat res per a ell??

M'encanta!! Genial! De debó, m'he quedat de pasta de moniato amb aquest relat.... Continua així!

Hola diesi!! Fa temps que no em passo per aquí però avui m'he dit: nem a veure què ha escrit de nou...^^ I m'he trobat amb això...
Seré sincera, encara tinc l'espineta clavada del record...I això és el que m'ha evocat aquest relat.
Quan sofrim per amor és molt difícil oblidar-ho. Però pensa, si et reconforta, que perd molt més quell que no t'ha arribat a estimar. Na sap el que s'ha perdut;).
Espero que et vagi tot molt bé. Un petó!

Això és el que no feia desde fa temps, llegint...Que un relat m'emocionés ja sabia convertit en un repte. Fins ara. És preciós, i ho has conseguit. Dues llàgrimes, tímides caient galtes aball. Potser perquè he sentit el que sent la noia.
El meu amor pel Guillem no tornarà mai més, com aquesta noia no tornarà mai més a tocar el piano.
Molta sort, continua així, ja t'ho he dit algun cop, Diesi! Vagi molt bé i gràcies per emocionar-me un altre cop.

M'ha agradat molt!! No sóc de comentar gaire però quan un relat ho val...I a més, és de la meva profe de qui estem parlant! jeje I se'm fa estrany comentar-li, sincerament, però ja que m'hi he posat...
Dels 3 relats que has escrit, aquest és el que m'ha agradat més, potser perquè m'agrada viatjar amb tren, llegir i la teva manera d'escriure. Espero que continuis escrivint així i que continuis donant guerra a classe. Vagi bé.