Almenys abans em somreies

Un relat de: diesi

"No sé perquè existeixen els paisatges, si hi ha gent que no els pot veure. No entenc perquè hi ha música, si hi ha gent que és sorda. No sé perquè hi ha diners, si hi ha gent que és pobre. Però hi ha una cosa que encara em costa més d'entendre: perquè existeix l'amor, si mai m'estimaràs?" - havia arribat a pensar fa un temps.

He lluitat per tu tants anys i sempre he estat recompensada amb el despreci dels teus somriures. T'havia estimat tant que és gairebé inevitable sentir encara una mica d'odi. No és rancor, és ràbia.

Recordes la cara que posava quan em passava les tardes mirant-te de lluny? Recordes que vermella que em posava quan em picaves l'ullet, o quan reies d'algun acudit que havia fet, o quan parlàvem, o quan a vegades se t'escapava alguna cosa que em feia sentir millor? Recordes que inconscientment sovint pensava que tu senties el mateix? Recordes quants cops vaig plorar per culpa teva? Recordes perquè plorava? Recordes quan vaig decidir sortir per sempre més de la teva vida? Jo tampoc.

Però em fa por pensar en què estaria passant si algun cop m'haguessis donat la raó, t'haguessis atrevit a confessar que m'estimaves o a fingir-ho. Però d'altra banda m'alegro que les coses hagin anat com van anar, m'alegro perquè gràcies al teu despreci i per molt que t'hagi estimat, ara estic amb un altre noi, a qui estimo el doble o el triple que a tu, i tu en canvi... estàs sol, encara.

I encara no sé perquè avui he decidit escriure sobre tu, potser és perquè mai ho havia fet, i ara que fa gairebé tres anys que no t'estimo, necessitava desfogar-me. En fi. Seguiré pensant sempre que tu i jo haguéssim encaixat bé.



Comentaris

  • Artemisa | 17-10-2007

    Un relat amb molta ira.
    M'agrada

  • FINALMENT DESIDEIX-HO COMENTAR-TE UN RELAT[Ofensiu]
    blanc i negre | 07-06-2007

    Ja fa temps que prometo comentar-te algun text.

    Primer de tot felicitar-te, escrius molt bé i valoro moltíssim els teus relats. Tens una forma d'escriure que et destaca de la resta.

    Suposo que deu ser molt dur això, sobre tot quan ets petita i encara no has viscut per afrontar aquest tipus de situacions a la vida. A vegades t'encegues amb algú ja que no coneixies altres persones.

    Aquest noi del que parles al final del text segur que t'estima molt, tot i que a vegades et faci parar boija quan no sap ni el que vol.

    Gracies per aguanar-lo durant tot aquest temps.

    De deixis d'escreiure mai.

  • Tan conegut[Ofensiu]
    Pastilla efervescent | 02-06-2007 | Valoració: 9

    Hola diesi!! Fa temps que no em passo per aquí però avui m'he dit: nem a veure què ha escrit de nou...^^ I m'he trobat amb això...
    Seré sincera, encara tinc l'espineta clavada del record...I això és el que m'ha evocat aquest relat.
    Quan sofrim per amor és molt difícil oblidar-ho. Però pensa, si et reconforta, que perd molt més quell que no t'ha arribat a estimar. Na sap el que s'ha perdut;).
    Espero que et vagi tot molt bé. Un petó!

  • mmmmm[Ofensiu]
    magma | 21-05-2007

    Perdó, però m'he rellegit el relat... i crec que que ara ja sé de que gran amor parles...

    Bueno... jo diria que és el gran amor de petita... en noi de la foto de la comunió amagada.,, ( no vui dir noms XD )

    Bueno ja m'hi diràs XD però volia tornar-te a comentar dient això jeje

    Demà la tant desitjada excursió :D ens ho passarem molt i molt bé.

    Bye wapa

    petons de mâgmâ

  • magma | 21-05-2007

    he quedat molt confusa. Aquest relat sembla ser autobiogràfic, però jo que fa milions d'anys que et conec i amb aquest relat m'he perdut... potser era un amor teu totalment secret i per fi l'has tret a fora.. o potser ara mateix no sé quin és aquest gran amor...

    No tinc ni idea, m'he quedat de pedra... bueno ja m'ho explicaràs. De totes maneres felicitats.

    Bye.

    *¤]´)÷¤- mâgmâ & diesi mâps 4êver

  • Desenganys... frustracions... nous amors[Ofensiu]
    llamp! | 21-05-2007 | Valoració: 8

    M'ha agradat la frase: "perquè existeix l'amor, si mai m'estimaràs?" . És inevitable que la referencia a l'amor té la particularitat que li dones tú. És a dir, l'amor en sí, existeix a molts racons del món, però per a la meva percepció, no existeix, perquè m'ha estat negat. És un relat que mostra que el jovent també té desenganys com els adults. I que els joves comencen a mostrar que els sentiments es poden ferir, es poden manipular, etc. El que compta es seguir endavant a pesar dels desenganys i les frustracions, buscant nous amors que ens ajudin a esborrar passats no tant amables.

  • De veritat ja no l'estimès[Ofensiu]
    BOLZANO | 21-05-2007

    Jo crec que amagat en aquest relat hi ha l'amor que encara sents, o sent el personatge, per l'altre. Li fa massa retrets i a sobre li diu que ella està bé i que ell està sol, des de la ràbia provocada pel desamor sofert.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: