M'ha agradat molt aquesta senzillesa crucial. Quin mal tanta tristesa, però un punt de vista molt bonic.

Oooooh,

no tinc paraules!
Que bonic i que rodó que t'ha sortit.

Gràcies!

Crec que ja fa mooolt de temps que vaig comentar aquest poema, però és que com més vegades el llegeixo més m'agrada, per la seva senzillesa.
Tan senzill com la biografia "sóc persona".

EL millor,
gràcies per crear aquestes perles.

"Vam fer neixer una fada, i tu la vas assassinar" si, dur, pero m'agrada aquesta contund[ecia.

* no puc escriure accents perqu[e el teclat es angles... al principi, per aixo, escrivia... "perque (amb accent obert ala ulitma e) es (accent tancat a la e) el teclat angles (accent obert e)..." pero era una mica dificultos i viag deixarho correr. Pero es que no puc maltractar el catala aixi!!!

Em puc imaginar la situacio potser jo era a prop... que es maca la literatura, que pot contar coses tant intimes...

En fi, noia, que escrius molt be.

Ens veiemm!
Gis.

és força o energia, o tot plegat, el qeu em suggereix aquest poema?!

Moltes gràcies per comentar-me, de fet, ja fa molts dies que vaig llegir la teva crítica, però mira, ha sigut avui que m'he vist empesa a llegir els teus poemes.

Són especials... darrere de cada mot hi ha un so que transmet un sentiment...
M'agraden!

Ens veiem aviat.
MoLi

Molt i molt ben trobat.
Una bona manera i una bona sortida per parlar del "she."

Radicalment en contra del sistema de la societat: que fa les persones com els seus interesssos li va bé.

Exactament: persones que callen quan es volen queixar, que han de somrure per portar l'harmoinia d'un país sense indentitat, que quan ens aixequem de la cadira un milímetre per dir: "en això, no hi conincideixo" ens cau una garrotada per no tornar-ho a intentar mai més, que treballem per pagar i que respirem poc, mengem poc i pensem poc: es a dir, converitr unes persones idiotes per formar una societat idiota d'un país idiota on rau la idiotesa i ningú ni amb una mica de seny pugui sortir de la idiotesa!
Un món ple de merda que ens diu com ens hem de comportar i què hem de fer... però pensa qeu de vegades, sota aquest pou de merda es veu una mica la llum de l'exterior.

Moltes gràcies pels teus comentaris, i espero que hagis gaudit passejant entre els meus poemes...
M'apunto un cop més la meravellosa frase:

"Un relat és una carta que l'autor s'escriu a sí mateix per a explicar-se coses que d'una altra manera no podria esbrinar "

La sombra del Viento

Per continuar compartint: giselacolell@gmail.com

Fins aviat!
MoLi

Per què hi ha gent que té el do de la sensibiliatat tant elevat?
Per què hi ha relataires que saben trobar poemes tant i tant ben trobats?

Per què sempre em quedo emmirallada en els teus poemes?
Per què m'agraden tant?

Tantes preguntes i cap resposta: -

M'encanta! Endavant i força!

Visca el lesbianisme i visca a tothom que en parla lliurement.
Segueix així!

Jo crec que l'amor neix a partir de l'admiració.
Quan estàs enamorat d'algú, l'admires, o almenys això és el qeu em passa a mi, no?

Fantàstica, noia.
Et seguiré llegint.

MoLi

coincideixo amb tots els cometaris que t'han fet. És un relat perfecte, real i que realment, anima a continuar endavant. Noia, cada vegada m'agrada més com escrius! De fet, tenia aquest relat als preferits, i ara que un temps després l'he tornat a llegir... m'entanta!

Fins aviat,
MoLi

Simplement genial. No tinc més adjectius.

I això que ho diu la filòloga i lingüística més filòloga i lingüística del món, i que per tant recolza i respecta tot allò que diu el diccionari... però per altra banda, sóc també, la lesbiana més lesbiana que puguis trobar: i això, sobrepassa qualsevol valor que pugui existir.

MoLi

Quantes vegades no m'he fet jo totes aquestes preguntes i aquests raonaments??
Mils, inifitats, cada segon...
La imatge de l'armari no m'agrada, bàsicament perquè l'ha impulsat aquesta societat hipòcrita la qual critiquem... perqùe ella ens critica. Però, jo crec que sempre he estat dins de l'armari, però amb les portes obertes: ara, hi estic a fora, però els portes encara no s'han tancat.
hi ha moments que tens molta gent al costat que intenta (intenta!) comprendre't, i d'altres moments, que no. però per això tinc sempre els teus relats qeu em fan veure que no estic sola al món!!

Una abraçada enorme,
MoLi

... "estigues tranquil·la" és el qeu em va dir una professora quan em va lliurar : Te deix, amor, la mar com a penyora...

MoLi