10

Redacció, escrit, discurs, paraula, composició, lletra, epístola, article, document, oració, sermó.

Si decidim que avui fa bon dia i ens ve de gust sortir a fer un tomb, un volt, una passejada, una caminada o a rondar, a escampar la boira... i tot estirant les cames parem bé l'orella, veurem que l'aire és contaminat i infectat d'alguns mots excessivament, desmesuradament, extraordinàriament i fora de mida utilitzats. Aquest és l'experiment que he fet jo avui de bon matí; quin horror quan de sobte, m' adono que infinites paraules vulgars, ordinàries, habituals, freqüents i corrents m' acorralen a la sortida del portal de casa, de la llar, el domicili, la residència, l' habitatge, l'estatge, l' edifici, la vivenda, el pis; i que a tots els autobusos hi ha sempre el mateix anunci en imperatiu com "compri a les rebaixes", ¿no podrien ser més originals, inèdits, singulars, curiosos?, i dir: "firi's amb les reduccions de costs!"?, és clar que seria poca la gent que comprendria els mots com a benvinguda per anar a buidar la butxaca i consumir i consumir, absorbir, dilapidar, esgotar, acabar i gastar inútilment.

És evident que fem un sobreús de certes paraules i que no cerquem res més enllà dels termes usuals, vulgars i banals de cada dia.

Reflexionant sobre quin és el llenguatge adequat per cridar l'atenció als clients passo pel costat d'una acadèmia d'idiomes i agafo un full d'inscripcions escrit en un català pèssim i veig que dediquem -no malgastem- esforços a conèixer, saber, estudiar, aprendre i a instruir-nos en noves llengües com l'anglesa, l'eslava o la japonesa, i oblidem que la nostra llengua no s'acaba en les paraules: "xulo i guai" i que també existeixen mots com "fatuïtat, urc, estuf; esbarjo, joliu, bufó, formós..." que podem emprar sense que ens mosseguin! Hem de recordar que sempre podem créixer i aprendre nou vocabulari per no fer tan monòtona la nostra parla diària.

És bo tenir sempre un diccionari de sinònims catalans al costat, a més a més del català-anglès. I consultar de tant en tant la paraula magí sinònims de la qual són cap, ment, imaginació, pensament... o bé saber que màgic també ho volen dir els mots: encantador, nigromàntic, mag, bruixot, sortiller, fetiller, meravellós...

El llenguatge està a tot arreu perquè és imprescindible, necessari, indispensable, vital, obligatori, insubstituïble, essencial; el podem trobar des de les instruccions d'una capsa de medicaments fins a l'informe escolar dels nostres fills, i per això és simplement pràctic poder dominar-lo correctament. A part de ser una cosa útil, també el podem fer servir per jugar i crear jocs de paraules, com els mots encreuats, les sopes de lletres o embarbussaments com: Déu vos guard, que té guants? Diu: si. Diu: quants? Diu: tants. Diu: tants? Diu: sí.

I quant valen? Diu: tant. Diu quant? Diu: tant. Diu tant? Diu Sí. Doncs ara no en vull!

Qui domini molt una llengua encara pot fer distincions com dir que no és el mateix dir mort de pena que pena de mort.

M'aturo en una plaça a descansar i veig que els bancs estan plens de turistes: uns francesos que diuen: "És que sé que compra pa un bon xaval a punt de suar?" i un alemany que li comenta a un anglès: "cards secs piquen i verds taquen si es toquen" i l'anglès que li contesta: "alls cuits mai couen" i finalment em topo amb un italià un xic ebri que cantava a cor que vols: "s'alça la matina, carquinyoli, fa un xitxarel·lo amb allioli!"

No podem parlar de: " El Sòl dins del sistema solar és un planeta habitat per éssers humans..." però en canvi, podem dir: "el sòl del meu jardí és bo per plantar-hi geranis." Que, fins i tot, queda més correcte que dir: "el terra del meu jardí ...".

És clar, enllaçant amb l'exemple anterior, cal assegurar que els sinònims cal emprar-los en el seu context correcte. Badoquejant per carrers secundaris he alçat la mirada i he pogut guipar dos veïns que de terrat a terrat s'esbatussaven un munt de jocs verbals armant un batibull, guirigall i aldarull de ca l'ample. Això que m'hi he arrimat sense que em vagués massa i sento que un li diu a l'altre: "ase, ruc, pollí, burro, somer!" i el segon, entomant els adjectius relacionats amb l'animal, hi ha afegit la seva ràbia dient: "curt, obtús, ignorant, rude, totxo, inepte, babau!". Tot semblava que el nivell del llenguatge del primer i del segon variava molt ja que el més barroer i matusser cridava: "idiota, imbècil, estúpid, ximplet, gamarús! I en canvi, el segon que no era pas home lacònic de vituperis li deia: "cretí, toix, betzol, estult, beneitó, insensat, estòlid!"

Quan començava a tenir cefalea (mal de cap) de tantes ofenses, més grolleres o menys, he marxat caminant passeig avall, sentint de lluny encara els insults dels homes que no volien fer mutis.

I tantes són les anècdotes que us poden passar si aneu pel carrer i jugueu amb el llenguatge! De vegades, quan em llevo i veig que el cel és gris de paraules brutes de tant usar-les, obro la finestra i crido ben alt quelcom com: "avui estic jovial!!!", perquè és una paraula que m'agrada molt i no la sento mai per boca d'altri; i veig que surt dels meus llavis nova, lluent, a punt d' estrenar i que destaca de la resta de mots emprats una i altra vegada, contínuament.