Esperit

Un relat de: Melcior

Oh, maleït i dentut temps!
que amb ira i enuig, trosseges,
l'existència del meu ésser.

Rosega i engoleix fort
el que puguis del meu cos,
que no pas del meu esperit.

O bé tens clar de vomitar-te
fins i tot a tu mateix,
perquè ell és invisible
magnànim, superior,
no dorm, no mor, ni cedeix,
és un gran globus gegantí
que s' alça, que s' infla i que creix.


Comentaris

  • Escrius...[Ofensiu]
    Mai | 29-04-2006 | Valoració: 8

    amb una força que dissipes cada engruna de la teva inspiració en el temps i en el cor del lector.

    Felicitats!!

    Montse

  • Energia[Ofensiu]
    MoLi | 19-04-2006

    és força o energia, o tot plegat, el qeu em suggereix aquest poema?!

    Moltes gràcies per comentar-me, de fet, ja fa molts dies que vaig llegir la teva crítica, però mira, ha sigut avui que m'he vist empesa a llegir els teus poemes.

    Són especials... darrere de cada mot hi ha un so que transmet un sentiment...
    M'agraden!

    Ens veiem aviat.
    MoLi

  • va bé queixar-se...[Ofensiu]
    llu6na6 | 18-04-2006

    és un dels meus hobys (no sé si s'escriu així, que ignorant!)preferits.

    Les paraules són dòcils a les nostres mans i permeten que amb elles fem el que vulguem.

    El llenguatge és màgic, quina sort poder servir-nos d'ell!

  • ada | 10-04-2006 | Valoració: 9

    El..temps..un mal invent de la nostra raó.Un fantasma .. ..un mot..buit......però que potent..!!
    Escrius ..molt bé...tens molta sort....!!..malgrat..
    el temps..!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: