Tetúlia literària.

Un relat de: MoLi

Tota tu.
M'encises amb el teu posat.
M'admiro del teu gest.
Em meravello del teu parlar.
La teva veu!


Tota tu.
Em fascina el teu somriure,
ploro a la teva pell blanca,
m'exalto del teu pensar...
Motives tant!


Tota tu,
M'expresses tossuderia,
Em dius quelcom amb els teus ulls
Interpreto... il·lusió?
Quin sentiment!

Jo t' admiro i el vull,
però crido i xisclo
i esgarrapo!, i callo... i em dolc
... i canto mentre ploro.

Tu.
Tota tu.
Tu,
i ningú més que tu.
¡Crido allò que vull i no tinc!

Comentaris

  • " i allò que vull, simplement, ets tota TU "[Ofensiu]
    kispar fidu | 17-02-2006

    ... i res més, sols TU.

    Jo t' admiro i el vull,
    però crido i xisclo
    i esgarrapo!, i callo... i em dolc
    ... i canto mentre ploro.


    Canto mentre ploro la teva absència. Mentre les llàgrimes s'adonen que no et podran tenir. Respiro la soledat del meu cor mentre veig que t'allunyes i mai t'apropes. I jo t'observo, i t'admiro i vull sentir el tacte de la teva pell.
    Però xisclo, esgarrapo i crido; mentre la teva mirada em fa callar i jo em dolc, i canto per acallar els meus plors...

    i allò que vull, simplement, tota TU.

    La dolçor amarga de l'amor,
    una combinació màgica de dolor i passió...
    una bogeria inexplicable
    i una sensació insonfundible...

    l'amor, si... que curiós...

    ens veiem,
    Gemm@

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

MoLi

23 Relats

39 Comentaris

26507 Lectures

Valoració de l'autor: 9.05

Biografia:
Vaig néixer el 1989 i podriem dir que quasibé a partir de llavors no he d'eixat de sentir aquest sentiment de "la necessitat d'escriure"* i de veure el món com una novel·la.
* "Porque lo que sí es seguro es que quien aprende a crear con su imaginación ya no cambia ese placer por nada: he ahí el único secreto de nuestro incompresnisble vicio"
En trobar aquest lloc, que jo anomeno el Festival de l' Expressió Escrita, se'm han obert els ulls, i moltes portes. Gràcies per a tots aquells que el formeu, i no desapareixeu mai!

*---***-*-*+--

I aquí, unes frases i fragments literaris que formen part de mi.

"Qui és l'imbècil que s'atreveix a sentenciar que són absolutament més bones les patates estofades que l'arros a la marinera? Una abraçada"

"La vaca éz zega"

"Estic a les boires, i penso i callo i tanco els ulls i ploro. I faig un esforç enorme per no oblidar això que sento."

"Les hores del plaer són sempre fugisseres, l'embiaguesa em feu caure de cop al vespre. L'oratage alçava onades a la bufera. L'esclat de la tarongina feu fleitejar els tossals, la poqueta nit, arriba d' OR , DISTANT."

"Els mots en realitat, no són sols per entendre'ns pel significat, sinó per descobrir el que, transparents, oculten. " Joan Vinyoli

"Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!" Joan Salvat-Papasseit

"Quil vol parlar bellament e retòricament e endreçadament, sàpia haver art e manera per la qual sàpia formar e dir sàviament e ordenada ses paraules" Ramon Llull