Dins d'un armari

Un relat de: kispar fidu

Dins l'armari d'on no puc sortir-ne. Dins d'un armari sense una sola llum que m'aclareixi les idees i que m'ajudi a veure les coses clares. Dins l'armari, on els dubtes cada vegada són més grans i augmenten. On la por no em deixa fer un pas endavant.

Dins d'un armari d'on no sé sortir-ne i que ni tan sols sé si hi sóc dins.

Però ja fa massa temps que en dubto i això em fa pensar, cada vegada més, que si que hi sóc i no vull reconèixer-ho.

Merda de societat, que ens ha inculcat des de sempre la relació perfecte i ideal, i que ha evitat i impedit que cap altra mena de relació es pugui fer amb tranquil·litat i seguretat, sense por.
Merda d'ideals que ens marquen com hem d'actuar. Que ens imposen uns límits, que si vols trencar, no pots evitar ser rebutjat per alguns.
Merda de parella perfecta ( home-dona ) que ens han imposat.

No puc evitar sentir ràbia per tot el que ens han robat. Per tots els impediments que ens han posat. No puc impedir sentir-me confosa i perduda, i amb por d'acceptar el que no sé del tot segur que sóc.

No puc evitar sentir-me culpable de sentir el que sento i de pensar com penso.
No puc desprendre'm d'aquesta por que m'acompanya des de fa tant de temps i que sembla que no vulgui desaparèixer i deixar-me viure.

Per què no pot ser una cosa normal, com qualsevol altra? Tot i que cada vegada comença a ser més acceptat, encara es mira amb mals ulls.

Sé que arriba un punt, en que has de passar del que pensin els altres sobre tu... però em resulta molt difícil. No puc evitar pensar com seria la meva vida, com canviaria la imatge que tenen de mi els que em coneixen.

Tant de bo pensés d'una altra manera, tant de bo tingués les coses clares. Tant de bo no tingués por d'acceptar com sóc.

Voldria poder compartir el que sento, poder sentir-me contenta de ser com sóc. Poder estimar sense por de trencar les normes. Poder tenir les idees ordenades per una vegada, poder saber com sóc, com penso i com sento.
No dubtar més del que sóc. No tenir por a afrontar-ho, i a travessar la barrera que m'impedeix fer el salt.

Poder arrencar aquest "filtre" (com diria una persona molt especial per mi) que des de petits ens han posat i que ha anat creixent dins nostre.

Poder veure'm reflexada en un mirall i no dubtar en cap moment de qui sóc. Poder sentir-me segura de mi mateixa, del que sento i penso. Poder descriure'm com a qui sóc vertaderament i no sentir-me'n avergonyida.

Poder cantar al ritme dels batecs del meu cor, poder volar lliure al costat dels meus pensaments, ser capaç de perseguir els meus somnis, aconseguir atrapar els meus objectius. Aconseguir treure el vel que em cobreix el rostre. Poder mostrar-me tal com sóc. Conèixer-me bé a mi mateixa.

Necessito saber d'una vegada per totes, qui sóc realment i com sóc. Però no sé quin camí he de seguir per aconseguir-ho.

No sé si visc enganyada per mi mateixa, o si realment no sóc dins d'un armari. No sé si tots els meus dubtes són fruit del no res i si podrien ser esborrats amb una bufada.
No sé si el temps arribarà a curar tot això. No sé si algun dia sabré com sóc i no tindré por a expressar-ho.

El que sé, és que en dubto, i que m'he de descobrir... i qui sap, potser quan ho faci seré invencible, o potser simplement seré jo mateixa, seré com sóc realment.

Comentaris

  • parlem del mateix![Ofensiu]
    MoLi | 18-02-2006

    Quantes vegades no m'he fet jo totes aquestes preguntes i aquests raonaments??
    Mils, inifitats, cada segon...
    La imatge de l'armari no m'agrada, bàsicament perquè l'ha impulsat aquesta societat hipòcrita la qual critiquem... perqùe ella ens critica. Però, jo crec que sempre he estat dins de l'armari, però amb les portes obertes: ara, hi estic a fora, però els portes encara no s'han tancat.
    hi ha moments que tens molta gent al costat que intenta (intenta!) comprendre't, i d'altres moments, que no. però per això tinc sempre els teus relats qeu em fan veure que no estic sola al món!!

    Una abraçada enorme,
    MoLi

  • fora o dins ?[Ofensiu]
    Equinozio | 08-05-2005

    Si et dic la veritat i he estat pensant durant molt de temps i jo em preguntava pq la gent no em preguntava si m'agradaven els nois o les noies... a clar sóc un noi... val...deixem-ho estar
    Ningú està dins o fora si de cas són els altres que estan mirant el món amb una capa fina creada per la història que no els deixa veure.

    No et puc dir gaire més sobre el que ja t'han dit. Només una cosa que a mi m'ha anat bé. Diga-li a qui saps que no et deixarà de cantó i a poc a poc a qui tinguis ganes de dirlos.

    si vols parlar amb mi:
    enricu@gmail.com

    Equinozio

  • uaaaa..[Ofensiu]
    peyd_shark | 05-04-2005 | Valoració: 10

    em sentu tan identificada en aket eskrit... sas¿? desde l'istiu pasat k vai comensar a fixarme en les noies..a sentir algu mes k amistat x una gran amiga...xro no vai poder dir re, no vai poder expresar els meus sentiments. Ara fa poc k els i vai dir a les meves amigues k era bisexual i no van tindre cap problema en aceptarme. La gent...la gent pot fer molt mal...a mi encara ara men fa...po estik aprenent a fer cas a la gent k realment es mereix k estigui x ells, i no a la gent k es es fica amb la meva vida, ara la gent x mi ia nu es re!!
    Anims!!!
    un muah ben gran!!
    aki et dexu el meu hotmail:
    bea4_4@hotmail.com

    muaaaaaaah!!

  • Armaris i Armaries[Ofensiu]
    BlauFosc | 17-03-2005

    La gent està tant imbuida de tradicionalisme que un dia anomenarem les coses, els objectes, també de manera politicament correcte. Un dia d'aquests ens llevarem del llit/llita, esmorzarem una torrada/torrado en una tassa/tasso de de cafe/cafea.

    Els armaris son dins el cap de la gent que no és capaç de veure que per damunt de sexes i inclinacions hi ha persones. I que son les persones el que de veres importa, més enllà de qui estimin. Felicitem-nos de poder estimar. Felicitats per dubtar tant i tant bé sent tant jove. Tu que dubtes, tens opcions. Tu que dubtes, ets lliure. I crec, llegint-te, que sabràs ser valenta quan calgui.

  • aprofitant el comentari[Ofensiu]
    Perestroika | 09-03-2005 | Valoració: 9

    que m'has fet al poema "noia estima noia" (t'estic molt agraida) t'he pogut conèixer i llegir el que escrius. (no tot encara però ja arribarà)

    doncs bé, parlem d'algo semblant, no? si necessites res busca'm que sóc per aquí,ok?
    notevayasdenavarra@hotmail.com

    una abraçada i una dolça besada!

    = perestroika =

  • Mira...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 15-02-2005

    et diré una frase que vaig descobrir un dia per si et serveix de consòl. "Sabem el que som, però no el que podem arribar a ser"
    No tinguis por, són normals els teus dubtes davant una societat que no ha avançat gairebé, gens pels temps que córren...no entrem en detalls perquè podríem provocar un debat llargíssim...no pateixis, tot canviarà, no ho dubtis, es preparen nous canvis i molta gent si no s'adapta s'extinguirà...
    El temps t'ajudarà a créixer i desvetllarà els teus dubtes perquè trobis el teu autèntic camí.
    Anims!!! i lluita pels teus somnis i pel que vols.
    Una abraçada. ESPIRAL.

  • dins o fora del armari, intenta ser tu...[Ofensiu]
    ROSASP | 11-02-2005

    Costa saber qui realment som en realitat, el que sentim i el que volem, perquè com molt bé dius estem molt influenciats des de que neixem per la societat i arriba un moment que no sabem si som vertaderament nosaltres o el que han volgut que forem.
    Sempre l'última paraula la tenim nosaltres, mirem-nos al mirall sense por de no conéixer tot el que veiem, perquè en el fons de la imatge potser trobarem qui som en realitat, sense cap ombra que ens tregui la llum que brilla com un estel.
    Nosatres decidim...
    Un petó!

  • Endavant[Ofensiu]
    NEULA | 11-02-2005

    Els dubtes son normals en els essers humans, i a vegades a tots ens agradaria amagar-nos en un armari, a mi, de petita m'encantava, era una sensació de comfort i seguretat... però no s'hi pot viure dins d'un armari, encara que sigui dur, crec que val la pena sortir. A mi el que em costa d'entendre, es que hi hagi tanta gent que, justament, els costi d'entendre que hi ha relacions diferents. Em preocupen, penso que potser estan malats, per què els afecta tan el que altres facin o deixin de fer?

  • Ei! moltes gràcies![Ofensiu]
    kispar fidu | 11-02-2005

    Moltes gràcies pel teu comentari i pels teus ànims!!! Ajuda saber que hi ha gent per tot i que sempre hi ha algú que no ho rebutja!
    La veritat, és que em va costar força decidir-me a escriure sobre aquest tema, però m'hi vaig llençar!
    I m'alegro d'haver-ho fet, si és per rebre comentaris i "consells" com els teus!

    Merci!
    Gemma, kispar fidu o dufi! ;)

  • silvia_peratallada | 11-02-2005

    deu ni do, quina reflexió més profunda!!!1
    és el primer relat que et llegeixo...
    crec que tu mateixa acabes trobant la solució, tu mateixa dius què et passarà quan et miris al mirall....seràs tu mateixa, estimant-lo, o estimant-la, però tu mateixa...
    i si, la societat és una merda, plena de tabús, però pensa, que la societat la fem nosaltres, i moltes i molts de nosaltres, veiem tot això com la cosa més normal del món...
    suposo que és qüestió de tirar-te a la piscina, primer, per veure què ets, qui ets...i després ja veuràs, no??!
    però siguis el que siguis, orgullosa i endavant, dona!!
    ànims, sort, màgia i molta força!!!!
    que trobis el teu mirall ben aviat!!!
    salut i revolta!
    Sílvia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

865 Comentaris

201606 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo