Gràcies Antonio. La fantasía encara existeix

Gràvcies per les teves paraules. Amic Vicenç.

Quasi poètic.

Dius veritats com un temple i no afegeixis les promeses del polítics

M'has recordat les tavernes de quan era un xaval i anava a comprar vi a la bodega.

Només mancava que parlessin dels que darrere d'aquesta miseria s'enriqueixen i van als hospitals de luxe..

Si per que si ho fas diguem com veure'l

Una llicò dels temps actuals. Sort que encara hi ha bones persones.
Miquel

Havies ser molt a prop de la conversació. Les velletes i els vells molt cop necessiten parlar amb algú. La solitud no té paraules.

M'ha encantat poser llegir el teu relat. Per desgràcia en certa época molt real