PAIR POC A POC I ANAR VIVINT

La veritat, és que la meva feina m’encanta. Em dic Pol, quan vaig a França aleshores, escric Paul. Els sembla, als senyors de l’altre cantó de la frontera, més agradable al seu idioma.

La meva feina és molt aleatòria i complexa. Soc una mena de conseller o assessor de la Policia. He estudiat Criminologia i Psicologia, en un temps en què creia en el món i, la gent. Perquè ho entengueu, quan era innocent i jove, llavors, vaig pertànyer uns anys a la Policia. Però, em vaig desenganyar de la disciplina i, afartar de la paperassa. Per tant, em vaig acomiadar amistosament, vaig donar el darrer cop de tacó i, vaig saludar militarment. Ara, col•laboro en investigacions, dels uns i dels altres.

També he fet de detectiu privat, això si que és un merder. La majoria de les investigacions, són de les traïdories matrimonials. La dona banyuda, l’home cornut, i allò de si tu has fet i si tu no has fet. També ho vaig deixar. Més val viure tranquil que enmig de tempestes familiars. A temps parcial, també he fet de mag i endevinaire. Fins adonar-me, que és una altra manera de prendre el pèl a la gent, que s’ho arriba a creure tot. Aquest soc jo, un intel•ligent “visca la verge” (un “me’n fot tot”). A mi mateix, de vegades, -em dic- ets un mica senyor i una mica truà.

Desprès, de tota aquest parafernàlia, versus “Currículum Vitae” , passo a enumerar els fets de la meva darrera investigació. Els meus amics, en la persona del caporal Andreu, em va entregar tot un llibre manuscrit. Havia aparegut en obrir la tomba de un pròcer de la pàtria; per prudència, no dic de quin costat o territori, era tan important senyor. Sempre, la prudència és la millor de les defenses. Com diu, la possible traducció, d’un proverbi castellà: a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou.

Em va dir l’Andreu, ( André), per eliminar mals pensaments.
 Estem molts ocupats en uns casos d’assassins en sèrie. No ens podem ocupar de llegir i analitzar totes aquestes pàgines. El personatge és mort, fa molts anys, potser una vintena. Sí no és un cas molt important més val oblidar-lo. Estudia’l i aleshores me’n fas cinc cèntims.

La minuta, és molt important i, pots donar-me pas a altres col•laboracions. Que de l’aire del cel, no se’n viu.

Me he anat a casa dels avis, una masia oblidada a la muntanya, que conservo com a refugi i lloc de pau. Després d’esmorzar, he sortit a l’eixida sota un gran roure que fa una bona ombra i, he obert el portafolis. Uns fulls molt vells han sorgir, de dins del sobre. Els he classificat per dates i, he començat a llegir-los. Una biografia, escrita a mà i molt detallada. He anat passant els fulls i he aprofundit en la història.

Ostres! Ostres! Ostres! M’ha captivat més la seva lectura que qualsevol novel•la negra que hagi llegit mai a la vida. Hi ha escrits relats documentats d’estafes, de col•laboració amb màfies, de violacions sexuals i econòmiques, de tràfic d’influències, d’espionatge industrial i, fins i tot, de venda d’armes i tracta de dones.

Qui era aquest home? He agafat el telèfon i he trucat a l’Andreu (André) per preguntar-li. La seva resposta m’ha desconcertat:
 Més et val no saber-ho. No te l’havia d’haver passat. No et fiïs de ningú. Agafa el cotxe i porta-me’l el més aviat possible. Amb el Cap hem decidit ignorar-lo i enterrar-lo de nou. Quin merder, de telefonades i suggeriments, de l’alta jerarquia. Afanya’t si et plau.

Només he sabut dir:
 Sí, ja vaig.

Aleshores, mentre parlàvem per telèfon ,he escoltat un clic estrany, durant la nostra conversació. He observat que mancaven les darreres pàgines, com si algú les hagués arrencat. He ficat els papers en el sobre. M’ha semblat escoltar un xiulet a la part de fora de la masia. Uns arbres han caigut molt a prop.

He pujat al cotxe, no sense mirar a sota, no fos que... He arrencat i, hi havia un tractor traient fusta, que em barrava el pas; no m´he entretingut gens i he passat pel voral. He conduït com un boig; per un moment m’ha semblat que un altre vehicle em seguia, Ha canviat de direcció i he respirat alleujat, no m’ha seguit.

Quan he arribat a comissaria, l’Andreu ja m’esperava. Només parar, ha obert la porta i ha pujat esperitat al meu cotxe. Hem anat de pressa al cementiri. He parat de nou i, ell ha tornat a ficar els papers al forat i ha posat el lateral del sepulcre, al seu lloc.

Pocs dies després m’ha tornat a trucar i m’ha dit amb veu alegre.
 Saps què? El mateix matí, van obrir de nou la tomba i, van fer una foguera amb els fulls. El Cap ha rebut una trucada de dalt i l’han felicitat per tenir un personal tan diligent i tan responsable, a les seves ordres. M’ascendeixen i em traslladen a Paris. He comentat sobre tu i m’ha dit que no hi ha cap problema. Et pagaran la minuta per la feina realitzada. M’ha confirmat que amb una persona tan entenimentada i responsable, com tu, se hi ha de comptar i respectar-la sempre.

L’he donat les gràcies, li he recordat el número del compte corrent, no sigui que..., i finalment li he deixat ben clara, una cosa.
 Digues al teu cap, que amb mi no hi compti mai més. Vull dedicar-me a fer de pagès.

De veritat aventures com aquesta no en vull cap més. Plantarem arbres i recollirem la fruita quan sigui convenient i, mes o menys, viurem sense malastrugances de cap tipus.

Miquel Pujol Mur