VIURE

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
En aquest mon que vivim la malaltia es pot viure de quatre maneres.
Es pot viure de pobre amb sales d´ espera atapeïdes. Amb immigrats de tots els colors i amb esperes interminables .La de les persones vestides humilment que esperen amb resignació mirant el mòbil, esperant que els toqui el torn de la visita.
Desprès venen els que ja tenen algun recurs econòmic i es poden pagar una Assegurança de salut o Mútua. Aquets no estan tant atapeïts a les sales d’espera. Els metges i infermeres solen ser agradable, el temps per les visites mes curt en sales ben enllumenades i amb plantes naturals , també i sovintegen els quadres i revistes d’actualitat. No es veuen immigrats i si hi son les dones porten bosses cares i vestits que ja es veu que no s’han comprat a cap “mercadillo”, es a dir tot fa una mica mes de goig.
Per fi venen els grans hospitals o clíniques privades on hi van la “jet set” de la societat. Duen rellotges caríssims, vestits de grans firmes i una cartera que la targeta de crèdit no queda mai en números vermells. Aquets ni fan olor d’hospital.....
La malaltia es la mateixa, son gent igual sols es distingeixen per la butxaca.
Desprès venen els que no tenen ni metges ni hospitals, els desvalguts els sense sostre, els que pateixen guerres, els que moren a pilots. Els que no tenen res, que per no tenir no tenen ni per menjar. Els que el dia que neixen potser mes hauria valgut no fer-ho. Els que no conten per ningú i ningú els reclama. Els pobres que encara es tenen de guarir en el millor dels casos amb herbes. Els que sols sobreviuen els mes forts. Els desgraciats del mon. Els que veiem per la televisió morts ,afamats, buscant refugi i negant-los inclús el pas cap un país, en el que potser podrien sobreviure. A mi tots aquets em fan molta pena. Sento pena immensa i també impotència perquè si no ho arreglen els poderosos del mon, els pobres ciutadans de a peu, poca cosa podem fer.

Comentaris

  • Tens massa raó[Ofensiu]
    Miquel Pujol Mur | 02-06-2016 | Valoració: 10

    Només mancava que parlessin dels que darrere d'aquesta miseria s'enriqueixen i van als hospitals de luxe..

  • Segurament la que més[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 30-05-2016 | Valoració: 10

    Gràcies pel comentari, Montse. Una de les veritats més punyents del món, la que relates, si no la que més.


    Sergi : )

  • Quins contrasts[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-05-2016

    més ben explicats!
    El teu estil àgil i planer fa que et llegeixi sempre amb plaer.

    Gràcies pel teus amables comentaris, Montse.
    Una abraçada.

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 28-05-2016 | Valoració: 10

    Molt ben explicat. Més malgrat tot tots tenim de viure

  • Si, si, viure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-05-2016 | Valoració: 10

    Malgrat la duresa de la vida que descrius, cal viure. Malgrat les dificultats que tan bé dibuixes, cal viure. Malgrat els mitjans de comunicació, que només reflecteixen una part de la vida, cal viure. Una forta abraçada, Montserrat.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

410 Relats

1419 Comentaris

246945 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.