maurici

barcelona,

50 Relats, 68 Comentaris
71207 Lectures
Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Vaig néixer al desembre del 1972 (el 23) i es veu que feia un fred de nassos a Vic. El meu pare sempre em diu que va sortir del cotxe amb el que portava a la meva mare a l´hospital per fer un riu (ja veus tu quins moment d´anar a pixar també) i se li congelava la font del riu. Tot i néixer a Vic sóc garriguenc de tota la vida.
M ´agrada escriure i llegir i fer maquetes i trescar per les muntanyes i viatjar als països nòrdics (quan puc i tinc diners, que pràcticament és mai) això darrer potser record d´aquell fred dia d´hivern vigatà en el qual vaig néixer.
Casat i amb dos fills genials. Es poden tenir més coses a la vida però jo em vaig conformant amb el que he aconseguit, que prou m´ha costat.
només una cosa més desitjo, que us agradin els meus contes i que passeu una bona estona amb ells.

Últims relats de maurici

Últims comentaris de l'autor

  • maurici | 03-12-2005

    Tens tota la raó!!!!!!!!!

  • maurici | 18-03-2005 | Valoració: 9

    Caram amb el gargot, ara no podré saber com s´acaba tot plegat!
    Està molt bé i és desconcertant com la vida mateixa.
    Endavant

  • maurici | 27-12-2004

    Com diria el sr. Marcel·lí, això és una disbauxa! les dones d´avui ja no són el que eren!
    La veritat és que és molt bo i em sembla que és tornar la pilota a allò que els homes hem fet durant molts i molts anys.
    Endavant!

  • maurici | 18-12-2004

    Es molt divertit i el final sorprenent. N´hi ha molts com aquest.
    Per altra banda és ben crt que l´aragó és ben gran pels que no som de Barcelona.
    Continua escrivint i fent-nos passar estones divertides.