infidelitat

Un relat de: maurici

A la Maria li preparen un comiat de soltera típic que inclou un boy. El que ja no és tant típic (voleu dir que no?) és que ella, animada pel moment, per massa alcohol i perque els han deixat sols en una habitació del local, se´l folla.
Fins aquell moment només havia tingut relacions sexuals amb el Manel i partir d´aquell moment només en tindrà amb ell. En aquella habitació pensa que és l´unica polla que coneix i que bé es mereix saber que més hi ha al món. A més, encara no són casats, encara és lliure. Pot fer un últim brindis. És ben cert que l´alcohol ennuvola la vista i elimina el sentit comú. Si estigués serena tindria clar que el matrimoni no és res, només és un paper i allò que realment val i preval és la relació de parella sincera i aquesta existeix abans i després del matrimoni. Si penses que has de casar-te per ser fidel, no ho tens ni gaire bé ni gaire clar. Però està borratxa i se l´ha follat. Al boy tant li és que per això li paguen. Només pensa en acabar ràpid ja que té una altra actuació un parell d´hores més tard a l´altra punta de la ciutat.
A ella li agrada l´experiència. Aquella cigala és molt grossa. Mare meva, quina polla. Està ben trompa.
Acabada la festa i de tornada a casa, l´endemà a mitja tarda, es lleva tota resacosa. Li ve al cap tot allò que ha fet la nit anterior. El mal de cap horrible no li minva ni una mica el creixent sentiment de culpabilitat, d´engany, de buidor i de dolor. Comença a odiar-se a ella mateixa pel que ha fet. Se sent bruta però la sensació no la treu cap dutxa. S´ha follat a un desconegut i pitjor, a faltat a la confiança del seu xicot, l´ha traït. Se sent una puta. Com a pogut passar? es recrimina a ella mateixa. Plora molta estona, esperant que les llàgrimes s´emportin la culpa però aquestes només hi rellisquen per sobre. La culpa queda i es manté invariable, com un recordatori amarg de la seva conducta.
Pensa que no ho ha de saber ningú. L´habitació estava ben tancada? Deuria xisclar molt i es va sentir? No recorda res de res. Maleït vodka! A la culpa ara hi ha de sumar el temor. Què farà el Manel si ho sap? M´engegarà a dida per porca, segur. De sobte té por de perdre tot allò pel que ha lluitat tant de temps. Tot per un petit moment de debilitat. Poques vegades s´ha sentit tant insegura.
Amb el temps anirà minvant aquest sentiment de culpabilitat però no s´esvairà mai i sempre l´acompanyarà. Ella sempre haurà estat una infidel.

Comentaris

  • Interesant[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 12-11-2009 | Valoració: 10

    Jo crec en una infidelitat puntual, ocasional.... i en una infidelitat permanent, crònica.
    Justifico i comprenc la primera.
    Opino que cercant el moment oportú compartir-ho. Té el seu risc.
    Un Relat molt interesant.

  • Un relat amb "morbo"[Ofensiu]
    Epicuri | 12-11-2009

    Els comiats de solters, fa un anys també de solteres, adquireixen un aire misteriós propi del que fou lesnits de noces en el passat.

    El sexe. Real o imaginari és un misteri que noes sapmai on durà.

    infidelitat? no crec. més aviat culpabilitat, desconeixemant i massa represió.

    Fer sexe ambun desconegut dequi no sap rési a qui mai tornarà a veure, amb l'eximet, a sobre d'embriaguessa ( i la consequent pèrdua de la situació) una mena de masturbació, objectivament. fan que,repeteixo, objectivament l'efecte sobre el noi ssigui absolutament inexistent. D'altra banda queda per saber com li ha anat amb ell el seu comiat...el tema te morbo, però trascendència...la quecadaun/a li doni.

    salut i a rellegir.

l´Autor

maurici

50 Relats

68 Comentaris

68948 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Vaig néixer al desembre del 1972 (el 23) i es veu que feia un fred de nassos a Vic. El meu pare sempre em diu que va sortir del cotxe amb el que portava a la meva mare a l´hospital per fer un riu (ja veus tu quins moment d´anar a pixar també) i se li congelava la font del riu. Tot i néixer a Vic sóc garriguenc de tota la vida.
M ´agrada escriure i llegir i fer maquetes i trescar per les muntanyes i viatjar als països nòrdics (quan puc i tinc diners, que pràcticament és mai) això darrer potser record d´aquell fred dia d´hivern vigatà en el qual vaig néixer.
Casat i amb dos fills genials. Es poden tenir més coses a la vida però jo em vaig conformant amb el que he aconseguit, que prou m´ha costat.
només una cosa més desitjo, que us agradin els meus contes i que passeu una bona estona amb ells.