T'he de confessar que solament llegeixo poesia per a descobrir allò més profund.
Els teus escrits, malgrat no ser poesia, van encaminats cap al mateix objectiu.
Per a mi, dintre de tota humilitat i respectant el que ens has transmès, el plaer del silenci arriba quan hi ha soroll i ets capaç de no sentir-lo i al mateix temps sentir allò que realment vols.
A mi m'ha ocorregut algunes vegades però no les suficients, hehehehhe

salut i un abraçada, mestre

Primerament volia dir-te que he passat pel teu espai vàries vegades, però solament estic interessat en poesia. Llegeixo els escrits, mes se'm fa feixuc comentar relats. M'ha agradat que diguessis la teva opinió sobre els comentaris.
Crec que en aquesta web teniu un mal costum.
M'explico: Si tu fas un comentari a un escrit i l'escriptor et contesta, el més adient és que et contesti en aquell lloc, ja que així els demés lectors poden entendre a l'autor o bé entendre l'escrit.
Si es contesta en un altre escrit, qui vingui darrera no sabrà el que contesta l'escriptor.
Per tant: Crec que tot el que correspon a un escrit ha d'estar en el mateix escrit, per a que tothom en tingui coneixement.
Una altra cosa seria la feina de l'equip de relatsencatalà per a promocionar les lectures a diferents autors.
Per part meva, responc les lectures. Espero l'avinentesa per respondre amb comentaris.

salut i una abraçada

Totalment d'acord amb tu.
I afegeixo, solucionant el tema de veritat desapareix el tema "fals".
De tota manera volia fer sentir al lector que, de vegades, per monotonia, no escoltem el que ens diuen.
Aquest senyor, en concret, estava demanant auxili (ajuda) i, ningú va parar a preguntar-se si per un moment podria haver fet una bona acció.
Salut Averrois, m'entusiasma que em comentis i, gràcies pel teu temps.

Molt agraït per emprar el teu temps llegint-me.
I gràcies pel comentari, sempre ajuda a construir.
salut

Afegiria assentir, que m'entusiasma molt.
I és veritat absoluta, "cedeix i guanyaràs".
Mai ho guanyes tot, però tampoc es tracta d'això. Es tracta d'un equilibri.
Un plaer llegir-te

Quanta raó li dono pel que fa a la carpeta.
Quan em jubili, ehhehe, n'hi duré una.
de moment, amb la feina que tinc, m'he de conformar amb un quadern petitet per a posar-hi les idees fugisseres.
Celebro haver-lo llegit.

salut

Un plaer llegir aquest poema tan senzill i quotidià, com profund a la vegada.
És cert que estem ben atrapats dintre el nostre cos i, que de vegades volem marxar (sols unes passes més enllà), mes sempre hem de tornar a "casa".
És un poema per analitzar, salut!

Esplèndida anècdota.
A classe meva ens va ocórrer quelcom similar.
El professor ens va demanar que duguéssim una calculadora científica, perquè havíem de fer topografia.
Quan va arribar el dia, tots la teníem menys un alumne.
El professor va preguntar-li per l'afer i el xicot va respondre.
-Jo ja ho vaig preguntar moltes vegades, però sempre em deien que de calculadores específiques no n'hi havia.

Salut, m'has fet riure i recordar, heheh

No tinc per costum llegir relats i, molt menys comentar-los, però m'ha entusiasmat la història.
Al fons, he (com diem a la meva terra) xalat.
Quan vegis al Dídac li podries comentar que no es preocupi, els crancs de riu són totalment diferents dels de mar.
I el cranc original, segur que se l'han cruspit les moixarres, heheheh.

salut, bon escrit

Si l'endevino, hi ha premi?, hehe
Bé, jo no deixo de veuré un nadó aferrant-se al pit de sa mare.
Si algú sap d'un destí o d'un anhel superior, si us plau, que m'el digui.

Salut i una abraçada.

PD: Aviat et buscaré un sobrenom, heheh

M'ha alegrat molt que empressis part del teu temps en llegir el que escric.
Et volia comentar que, per a mi, les valoracions que ens donem no serveixen per a molt.
Molts poemes que escric em semblen molt bons, perquè si no ja no els escric, però al cap del temps em fan vergonya i els tiraria a la brossa, heheheh.
Solament dono valoracions als que em semblen bons, no ha faig mai als que no m'agraden.
La darrera estrofa del poema "sempre" és de veritat. Tracta sobre el meu pare, que és mort. Però aviat en publicaré algunes sobre ell que et llevaran "el mal gust de boca" de la darrera estrofa, hehe.
Bé, només em falta presentar-me un poc:
Vaig començar a escriure a Internet a una pàgina en castellà, a la qual penjava els escrits en les dues llengües. Allà vaig conèixer a Milana (sa nina dels meus ulls) i a Gabriel M (escriptor únic en la seva espècie).
Soc home (malgrat el nick) casat amb tres fills, vaig néixer a Amposta a casa els meus pares i visc al mateix poble.
Diuen de mi que puc ser el més bèstia i sentimental a la vegada. No sé si és bo o dolent.
I fins aquí.
M'ha entusiasmat molt el caliu amb el que m'has rebut, per això intentaré no perdre el contacte amb tu.

Salut i una abraçada

Una composició atractiva, ens brindes.
I ho percebo tot molt lligat.
Voldria afegir, amb tota humilitat, que assenteixo amb Averrois.
Crec que el teu poema hagués guanyat molta més força substituint els
"t'has oblidat" per uns "encara penso amb tu" o "encara et recordo".
La veritat és que tots tendim a reclamar als demés i, la solució la tenim a dintre.
Hem d'anar a buscar allò que volem. I costa moltíssim. Ho sé.
He gaudit llegint-te i, ja et dic: amb tota humilitat (no tinc per costum fer aquest tipus de comentaris).

salut i una abraçada

Gràcies per compartir el teu escrit.
Acostumo a llegir poesia sense rima. No et sabria qualificar si és poesia el que has escrit.
Només llegeixo, sense jutjar i, després sé si m'ha agradat o no el que he llegit.
M'ha agradat.
M'agrada sentir i posar-me a la pell de qui escriu i percebre llurs experiències.
Quan s'estableix la connexió entre l'escriptora i el lector, és quan més em delecto.
Felicitats.

Encara no t'havia llegit cap vegada.
M'ha sorprès el teu poema perquè l'acabes de llegir i et sembla tot rodó.
No s'escapa res i no hi falta res.
Salut, et continuaré llegint

hola, hehee.
era "fins al punt de no voler-ne sortir"

una abraçada