CEGA DE SOLITUD

Un relat de: Illadestany
Cega de Solitud


M’encalça, m’atrapa, m’absorveix, em posseeix.
M’abasardeix, m’espanta, m’horroritza, m’ocupa, com adés, totes les neurones,
les cèl.lules dels braços, del fetge, de les cames, els pulmons, la sang de les venes… les sinapsis, el cervell, tot el cos.
Em corpèn, m’amara, m’astora, em fa pànic.
M’ensordeix les oïdes, m’encega els ulls.
No hi veig.
Dormo en un llit de punxes, xisclo al no res, al silenci de la gernació,
a la pèrdua dels germans.
Cors amatents, l’heu sentit algun cop així, la solitud? Si és així, cors amatents, veniu, trobem-nos, digueu-me’n les vostres paraules, parlem-ne plegats.

Comentaris

  • M'ha emocionat...[Ofensiu]
    brins | 19-09-2014 | Valoració: 10

    Una magnífica prosa poètica illadestany; has fet una descripció de la solitud que arriba al cor de qui, per desgràcia, coneix aquest ogre i el sent a la pell, d' aquesta bèstia cruel que devora els colors i la flaire, la música i el desig.

  • fe d'errates[Ofensiu]
    matràfola | 19-09-2014

    hola, hehee.
    era "fins al punt de no voler-ne sortir"

    una abraçada

  • salut illa d'estany[Ofensiu]
    matràfola | 19-09-2014 | Valoració: 10

    He passejat un poc pels teus escrits i, aquest m'ha semblat el més visceral per a poder-te'l comentar.
    M'ha entusiasmat la descripció que en fas perquè fins a la fi del poema no saps ben bé de que es parla, i l'acompanya perfectament la cadència, un cop te n'adones que es descriu la solitud.
    Llavors és quan em cau un gerro d'aigua freda a sobre, perquè recordo quan em vaig enamorar d'aquella solitud fins al punt de voler-ne sortir.

    Salut, gràcies per llegir-me, ha estat un plaer visitar-te

  • la solitud és un sentiment molt punyent[Ofensiu]
    joandemataro | 09-07-2013 | Valoració: 10

    tant que ens porta a cercar els altres perquè ens veiem en perill, ens cal el caliu, l'abraçada, la paraula d'altri.... i escriure és una bona manera de fer-ho

    gràcies illa per compartir
    una abraçadeta
    joan

  • La soledat[Ofensiu]
    allan lee | 16-04-2013

    és tenir por. I la por és animal: no basten les paraules. Però t'hi has acostat amb les teves, m'has fet recordar la meva por. Si més no, sàpigues que molts estem sols, isolats, com la teva illa de l'estany. Una abraçada
    a

  • solitud solitària[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-04-2013 | Valoració: 10

    La solitud arribada és terrible. La solitud buscada és satisfactòria. Has descrit en majúscules el sentiment de por davant la solitud no volguda. M'has extremit i posat la pell de gallina, sense ous ni caldo vell. Un poema de tarda buida, plena de buit. La companyia és l'escriptura. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

149 Comentaris

41611 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli