fart

Un relat de: matràfola
Ja n'estic fart de callar-me.
N'estic fart de desfogar-me escrivint.
Deixar que em vexin.
Deixar que tot flueixi.
Deixar que el temps ho curi.

S'ha acabat.

Avui, parlaré
en veu baixa.
Per a que sols els humils
ho puguin escoltar.

Diré com en són
d'indigestes
les llimalles d'acer
a l'estómac.

Diré les mil
agulles del meu cap.

Diré banyar-te
en cristalls
de tall afilat.

Vull dir quanta força
té aquest dolor.

Transmetre quant esquinça.

I quan s'acabi,
diré suau
assossegat,
mirant-te als ulls.

T'estimo.

Després,
el teu temps
ja no serà
el meu.

Comentaris

  • Ella et vexa?[Ofensiu]
    Annalls | 13-10-2014


    No acabo de copsar aquest poema, ja hi tornare mé tard... sembla que ho estàs passant molt malament a causa d'una " ella" i que quan li dius t'estimo...



    Em vas dir que vius a Amposta? Tinc parents allà o sia aquí...




    Anna ja tornaré...

  • Aplaudiment d'empeus!![Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 10-10-2014 | Valoració: 10

    Valent, amb rítme i emoció. I el millor és que l'acabes i el vols torna llegir

  • Excel.lent poema [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 04-10-2014 | Valoració: 9

    Estàs fart de desfogar-te... quin misteri més rar, però fas del poema que siga fluit i a la vegada profund el teu amor per l' amada... Descrius a poc a poc, els teus pensaments amb molta naturalitat. Un abraçat d' amistat i que sigues bé. Gràcies per comentar-me el meu poema. R. Molero Cruz

l´Autor

Foto de perfil de matràfola

matràfola

7 Relats

23 Comentaris

3917 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92