NIT INTRÍNSICA

Un relat de: Rafaelmolero
NIT INTRÍNSICA
La nit dins del meu got ha caigut.
Alce el gin-tònic
i una a una purifique totes les estrelles.
No sé si he begut massa.
Sols he aconseguit allunyar-me de mi,
perquè sóc captiu del meu cos
no podré anar-me’n més lluny.
La llei de les hores ha tancat l’ últim bar.
Em matina una tristesa
abans que apunta el dia
i amb ella em passege tot el meu carrer.
Al fons, més enllà,
quasi prop, d’ un altre barri
replet de gent d’esvalot,
l’ horitzó m’espera,
i jo pensant en el dia anterior,
veig que la lluna m’obri els braços.

18 de setembre / 14
Rafael Molero Cruz

Comentaris

  • Fugir[Ofensiu]
    Jacint Pau | 25-10-2014 | Valoració: 9

    Conec aquesta sensació. I que bé que la poetitzes! Amb poques paraules ho has dit tot i, a partir d'aquí, cadascú que interpreti.
    Una abraçada, Rafael.

  • Molt Bonic[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 26-09-2014 | Valoració: 8

    Molt bonic aquest poema, trist també, trist i bonic sovint coincideixen

  • Salut Rafael[Ofensiu]
    matràfola | 26-09-2014 | Valoració: 10

    Un plaer llegir aquest poema tan senzill i quotidià, com profund a la vegada.
    És cert que estem ben atrapats dintre el nostre cos i, que de vegades volem marxar (sols unes passes més enllà), mes sempre hem de tornar a "casa".
    És un poema per analitzar, salut!

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

89871 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.