allioli

Un relat de: matràfola
Deixeu-me amb
les meves
poques paraules.
Que plaer em donen
quan sols a un
li serveixen.
Amb la meva expressió
escassa.
Amb la meva limitada cultura.


Deixeu-me amb
les patates bullides,
que amb allioli
alimenten l’hivern,
i l’estiu també.
Amb el pa dur
amb tomata.
Amb el xorret de vi.


Deixeu-me amb
els meus petits,
que sense menjar
em nodreixen.
Amb la meva companya.
Amb el meu nou germà.


Rieu,
de les meves paraules.
Rieu,
de les meves patates.
Rieu,
dels meus petits.
Rieu.
Soc feliç.

Comentaris

  • Les coses petites,[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 16-10-2014

    les més senzilles de totes són, sens dubte les, que fan girar el món.

    Un poema fet amb delicadesa i ben trobat.

  • Matra[Ofensiu]
    Gabriel M. | 16-02-2013 | Valoració: 10

    Amic, uns vesros deliciosos, com deliciós el regust.
    Una abraçada, amic

  • Carpe diem![Ofensiu]
    rnbonet | 15-02-2013

    De debò, vivim amb les petites coses. I sols ens calen aqueixes. La resta, elucubracions, 'mentides piadoses', palla al graner... i filosofia metafísica!

    Salut i rebolica, xicon/a!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de matràfola

matràfola

7 Relats

23 Comentaris

3422 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92