La Carpeta

Un relat de: Joan G. Pons
Tinc i estimo la meva carpeta. És quelcom viu i ella i jo la tractem amb algunes diferències, però són diferències que mostren quelcom i m’ajuden. Ho comparteixo.
És una carpeta amb color.... m’agrada el color granat. El color granat em comunica un cert respecte.
Format...Potser no calia tant gran però ara valoro les seves dimensions. Gairebé tots els papers que llegeixo i conservo són d’unes dimensions que la carpeta pot guardar-los.
Amb funda... Gaudeixo de la seva funda. Protegeix els papers. No cauen. Són de bon portar. I també de “gomes elàstiques “que obren i tanquen.
Què hi ha a la carpeta ? Fulls de paper amb continguts que m’interpel•len, m’enriqueixen, què en fan viure, riure, plorar, o mig riure o mig plorar.... I també escrits meus...vius.... barreja de present i passat. M’acompanyen, riquesa dels meus sentiments viscuts i expressats i compartits.
Sense cap obligació, de tant en tant, remeno la carpeta. I afegeixo material viu.
La carpeta malgrat les gomes... flexibilitza escrits estimulants i creatius.
Una carpeta plena de vitalitat...de la meva vitalitat creativa.
Us invito a tenir una carpeta.




Comentaris

  • a Matràfola[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-09-2014

    Gràcies pel teu comentari. Una llibreteta també és una carpeta..... Recull el nostre tresor personal de sensacions.

  • Salut Joan[Ofensiu]
    matràfola | 27-09-2014 | Valoració: 10

    Quanta raó li dono pel que fa a la carpeta.
    Quan em jubili, ehhehe, n'hi duré una.
    de moment, amb la feina que tinc, m'he de conformar amb un quadern petitet per a posar-hi les idees fugisseres.
    Celebro haver-lo llegit.

    salut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: