Comiat

Un relat de: E. VILADOMS
"I jo vaig cloure els ulls i els mirava un a un, ja en la pau, els meus morts." Entre calaixeres empolsinades, fotografies esgrogueïdes i objectes altre temps cobejats, ara a punt per la deixalleria, els vaig trobar. Al balancí, l'àvia pesant figues; rere les ulleres, el pare llegint un diari sense data; voltat de correu no obert i ecografies d'un fetge desfet per l'alcohol i altres verins, el germà. Mentre jo esquinçava papers, embalava cristalleries i vaixelles, apilava mobles i els ignorava, ells em feien companyia. Complicitat i tendresa, por i respecte, amor i ràbia, quin beuratge! Em cremava l'estómac, em batien les temples.
El dring del timbre precedí els nois de la mudança que començaren a carregar el camió.
Vaig romandre en el casalot buit, així, mirant-los amb els ulls clucs, intentant comprendre les seves vides, admetent l'evidència de les seves morts. Me'n vaig acomiadar amb dues voltes de clau al pany i una llàgrima galta avall.

Comentaris

  • Molt sensible[Ofensiu]
    magda | 22-02-2016

    Ben escrit i ben explicat, enhorabona!

  • gràcies[Ofensiu]
    matràfola | 22-09-2014 | Valoració: 9

    Gràcies per compartir el teu escrit.
    Acostumo a llegir poesia sense rima. No et sabria qualificar si és poesia el que has escrit.
    Només llegeixo, sense jutjar i, després sé si m'ha agradat o no el que he llegit.
    M'ha agradat.
    M'agrada sentir i posar-me a la pell de qui escriu i percebre llurs experiències.
    Quan s'estableix la connexió entre l'escriptora i el lector, és quan més em delecto.
    Felicitats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

63 Relats

718 Comentaris

68683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.