inscrit

És veu que vivim uns moments semblants !! Però res és el que sembla, el poema que m'has comentat el vaig escriure fa trenta cinc anys i no corresponia a un desamor... Imaginació... Jo també quan el vaig trobar em vaig quedar un xic desconcertada !!!

I sí ara sí estic visquent un moment d'aquells que escrius i escrius, però encara no tinc pensat publicar-ho... vaig en retard...
El teu poema m'agrada, la paraula dol com ha dit ... ?? ai mare ara no recordo si era l'Aleix no cre que no... bé tal i fa.. aquí et fa les dues funcions de dolor i de viure un temps que en diem així...

Matra veig que ets nova i com jo mateixa fas fer, has donat la nota que has trobat adient i fixat un 9 es moooolt, t'explico com funciona això i desprès ets lliure de fer el que vulguis, si jo ara et dones un 9 automaticament veuries que el teu 9.99 et baixa a 9.98 si ja se que es una bajanada,però sembla haver-hi un acord per donar el 10 quant t'arriva al cor i si no no posem nota. Però ja et dic que ets molt lliure...

Gràcies per venir

Anna

El rellotge com el gran enemic. que bonic que és el seu tic-tac, però quina mala bèstia està fet a l'hora d'assegurar un amor! La vida, l'amor i el pas del temps; que seria dels poetes sense aquests tres grans temes? M'ha encantat aquest poema que em constata la fragilitat dels instants. Una abraçada.

Aleix

Preciós, el dol és un procés. Dol vol dir que fa mal. El poema ho expressa meravellosament, colpidorament.