AL VOLTANT DEL TEMPS DE SILENCI

Un relat de: Joan G. Pons
Valorar i diferenciar els temps de silenci i també els llocs que ho afavoreixen el silenci.... és la nostra proposta.
Valorem el silenci. Nodrir la nostra vida amb temps de silenci, ajuda a gaudir d’una certa estabilitat emocional.
Una definició de “silenci”.... pot ser.... un temps, un lloc, un espai, on domina el meu moment intern.
Llegit a una secció d’un diari de Barcelona... EL PERIÓDICO, GENT CORRENT (1.6.2014)... F.Xavier Albertos, enginyer tècnic... “Les biblioteques són espais fora el temps. Reductes de silenci on el coneixement es revela lentament.”
LLOCS DE SIENCI
Selecció molt personal. Una biblioteca, llegíem pot ser... Una matinada a la vora de la mar, o un capvespre, també pot afavorir un silenci que acompanya un so relaxant.
SILENCI i “NO SILENCI
Hi han espais que no tenen un silenci total, però sí hi ha un “acompanyament” que facilitat, sensibilitza, un temps de silenci.
Un passeig per la Natura... pas a pas, tot acariciant pètals...plantes...fulls... branques..... connectes amb el silenci.
JO DECIDEIXO I VULL EL MEU SILENCI
I puc fer-ho. La força del “VULL” que s’adapta i guanya... a les altres forces de “sorolls”, “distraccions”, “dependències”.... “aparells, mòbil”...
QUÈ M’APORTA EL SILENCI
Sensibilització a testimonis personals.
 El silenci m’aporta un ordre el meu viure i conviure.
 Necessito el silenci. M’anima. Clarifica els meus camins.
 Aprenentatge a ordenar els meus pensaments.
JO NO HE SIGUT EDUCAT EN EL SILENCI
Un dels meus mestres em castigava... si jo era participant en la manca de silenci.
Un altre mestre, em deia que “el silenci fa lloc”
El silenci fa lloc a... curiós... ara ja no vaig a l’escola... recordo i em plantejo “aquest fa lloc”.
Tinc una resposta personal i... “fa lloc” a altres vivències, sensacions, que el silenci amaga.... amaga ? o ???
TERÀPIES DE SILENCI
• Trobada amb la foscor.- A casa, llums apagades, i sorolls possibles eliminats. Assegut de forma relaxada, ulls closos, assaborint el moment silenciós.
• Un banc del parc.- Al capvespre, hi ha silenci en un parc. Els infants ja han marxat i llums i ombres ens envolten. Els sorolls del parc són suaus, no estridents, sintonia natural.
• La llum d’un llàntia.- Durant una estona centrar la nostra atenció contemplant la força i formes de la llum. La nostra atenció ajuda a desconnectar altres sorolls dispersadors.
• A prop de la mar.- Si podem asseguts o estirats a la sorra d’una platja. Sentir i centrar-nos en el soroll silenciós de la mar.
• Escoltar els sons de la Natura... bosc, muntanya, camins.... són comunicadors de silenci.
Una invitació sincera a aprofitar la riquesa del silenci en el nostre desenvolupament com persones en relació.


Comentaris

  • salut Joan[Ofensiu]
    matràfola | 30-09-2014 | Valoració: 10

    T'he de confessar que solament llegeixo poesia per a descobrir allò més profund.
    Els teus escrits, malgrat no ser poesia, van encaminats cap al mateix objectiu.
    Per a mi, dintre de tota humilitat i respectant el que ens has transmès, el plaer del silenci arriba quan hi ha soroll i ets capaç de no sentir-lo i al mateix temps sentir allò que realment vols.
    A mi m'ha ocorregut algunes vegades però no les suficients, hehehehhe

    salut i un abraçada, mestre

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: