cicatriu de paraules

I sobre tot, diuen la veritat.

Les paraules poden quedar-se o poden marxar, però si deixen cicatriu és que el seu ressò perdura sobre la pell.
Gràcies per els versos de Divisa i recordar a Maria Mercè Marçal.

M'agrada quan de forma tan sintètica dius tant!

Parla de les paraules quan escric poemes.

...com sentiments...m'ha agradat molt la brevetat i la claredat del teu poema. I moltes gràcies pel teu comentaris del meu relat "Topògrafs de carrer" . Cordialment.

Vénen i se'n van... però no sempre ho fan tan de pressa com voldríem, les cicatrius són capricioses en la seva durada, fins i tot les provocades per les paraules. Bon poema que et fa rumiar.

Un poema molt enginyós, on les paraules ho diuen tot, però en la seua contraposició les fa original.
Si arriben, t'acaronen, etc.
Amb un ritme que acaba prompte!
Enhorabona.

Una poesia curta i de ritme ràpid. Les paraules no són poca cosa, és cert. El seu efecte pot ser permanent, com un tatuatge. Tampoc cal demanar gaire lògica als seus efectes: un bon final que mostra una contradicció molt real: es queden i se'n van, tot alhora.
L'antítesi d'aquest final és el que més m'agrada, no cal buscar gaire sentit: les paraules fan una cosa i la seva contrària.