LA TEUA PROMESA (ESPIRITUAL)

Hola Perla de Vellut, malgrat no ser creient, et felicito per compartir aquest diàleg intimista, reflex de la fe que processes i com aquesta pot ser una guia a la vida.
Gràcies pel teu amable comentari al poema.
Cuidat molt!
Salutacions,
Marnusa

"Jo sóc el camí, la veritat i la vida", vaig llegir una vegada. La vida no ho sé; de la veritat ja en començo a dubtar amb tan terraplanista, negacionista i tantes "fake news"; sobre el camí, em sembla que ja fa molt temps que em vaig perdre.
Necessito urgentment una il·luminació. Admiro les persones com tu, però a mi em costa, la veritat.

Rafael, no t'ho puc comentar perquè no sóc creient, em sap greu.

Demanes ajuda a algú que seria present però no es veuria i que sabria tots els teus pensaments. Necessitem ,e s veu, una força exterior a nosaltres que ens guiï i la creem i ens la creiem. Magnífic. Entenc el que dius perquè tot això forma part del nostre entorn des de nens petits.
Allò que explico en el relat, i que em demanes que aclareixi, seria també mès fàcil de comprendre per qui ha tingut contacte amb la psiquiatria convencional, un lloc on bàsicament recepten medicines i es queda per a una visita posterior per veure si han fer efecte.
S’ha arribat a parlar a la premsa si el malalt psiquiàtric ho és o no. Seria malalt per voluntat pròpia. O en els casos extrems es diria si és que les persones malaltes serien en realitat persones “dolentes”. (Aquí he de dir que la dolenteria, per a mi, estaria relacionada amb la quantitat de dany que les persones o la natura han infligit a una persona des del nàixer)
També s’ha dit que les medecines habituals administrades no fan res sense voluntat de que li facin efecte, del propi malalt.
En aquesta psiquiatria no hi ha gairebé diåleg o interacció llarga entre el metge i el pacient, cosa que és cara.
Aquest es el context i, en el relat, el psiquiatre estaria estressat per la seva feina, perquè posaria en dubte els seus coneixements i l’efectivitat del tractament. Arribant a atribuir al malalt quelcom de diabòlic.
Per altre costat hi ha la psicolanålisi on de vegades s’hi poden colar paràsits, com el (terapeuta) que s’hi adorm o (en algun cas extrem) se la pela.
En el relat, a la consulta del,psiquiatre hi hauria no un malalts i l’acmpanyant, sinó uns inspectors que jutjarien l’estat mental del psiquiatre estressat per la seva feina massa feixuga per a ell i que no enten.
Salutacions.

Bona precaria!
No soc molt devot, crec que en l ética i en les bones acciones!
En les paraules dolces i en que algún esser superior va crear aquest mòn, que de cada día va com va!
Gràcies Perla per recitar!

Una bona pregaria que m´agrada molt. Crec necessitem moltes pregaries. Gràscies per llegir amic.

Una pregària que es nota feta amb convicció i devoció, com tot el que escrius! Gaudeix d'aquesta capacitat!

Un poema molt bonic. Escrit amb sentiments molt profunds. 3s un cant a la confiança en un ésser superior!
Amb total cordialitat


Ps. Només un petit comentari al vers on dius sentir fàstic dels renegats. Creus que és fàstic el que han d'inspirar ?

Bon dia Perla de Vellut,

Gràcies pels teus últims comentaris als meus poemes però no parlo del meu fill el meu fill encara està amb m al meu costat i parlo d' una persona molt important per mi que és el meu marit. tots dos poemes parlo de ell.

El teu poema és preciós escrius molt bé!

Continua escribint així m' agrada llegir-te els teus relats .

Una abraçada

Noia Targarina

Sensacional aquesta pgària.
Llegida varies vegades, alimenta una meditació interior, que dona força als meus principis. Felicitats PERLA.
Gràcies pel teu comentari al meu Relat dels Ascensors.
Salutacions.