Preguntes

Un bon dia, comença la setmana i el que sigui bo depen de tu.
Original el relat.
Cordialment.
MariaM

Hi copso un conflicte filial no resolt. Allò que podia haver estat no ho ha pogut ésser, com si tot estigués ja marcat abans de néixer.

Et comente que m'has llegit el poema "En el nostre llit" i ben comentat. Gràcies.
Però resulta que també tinc un altre titulat "El teu somriure", que està editat el mateix dia. No sé per què no me l'has comentat. Bo, quan pugues ja em diràs coses, sobre aquest. Gràcies per ser una bona amiga relataire.
Cordialment.

... personalment, l'interpreto com una ressurrecció a si mateix/a després d'una adolescència o una aventura dolça, cercant una nova flor al cor que anhela i construeix una nova flor al cor per a ressorgir novament i gaudir d'un nou aspecte vívid.


Sergi

Tinc un poema que es titula Motius que respon a la teva pregunta. Que està escrit el dia 21 del 1 del 2013.

De totes maneres és diferent escriure un conte, un assaig, un informe que un poema.
Encara que hi ha poemes de diferents tipus: narratius, lírics, íntims, socials...tots ells tenen la característica que utilitzen un llenguatge connotatiu.

"Exemples de llenguatge connotatiu

Qualsevol mena de poema podria tractar-se com un llenguatge connotatiu creat pel mateix autor. De fet, moltes cançons i poemes només són interpretables pel mateix autor en tant que és l’únic que coneix les referències perquè podrien ser merament personals. "

Bé, no et pensis que en sé molt...aquesta definició l'he buscat a Google, perquè ho explica molt millor que jo.

Perquè t'entenguin, per entendre't, per tot això, per res d'això?

Faig aquest aclariment a partir d’una petició de llpagés.

Primer de tot, crec que els poemes no s’han d’entendre en el sentit literal. Sinó que han de suggerir sensacions, malgrat està bé donar pistes a partir del títol o d’algun element. I aquí hi fa falta, estic d’acord. És veritat que aquest poema és molt críptic. Va sorgir de manera automàtica arrel d’una situació concreta que té a veure amb la falta de comunicació que hi ha amb els pares i els fills. I la pèrdua. El títol original era: Arribada i Comiat.
De fet l’he escrit a relats, en part per veure si “funcionava”. Ja veig que poc.
Sr Garcia: lo del dilluns és “una coletilla” que m’he copiat de Garcia Montero. Pel què té el dilluns de significat personal.
No sé si he aclarit alguna cosa. Ho sento, no us hi trenqueu el cap. Gràcies a tots per llegir-me i comentar.

No l'entenc, ho sento. Per què no un aclariment per part de l'autora?

A vegades hi ha preguntes que no tenen resposta, deixant una sensació estranya... Tornar a l'inici pot ajudar.
Gràcies per compartir

no et conec.
Potser perquè ni jo mateix sé on soc.
I et puc certificar que de lladres n'està ple. Aquí també.

Potser parles de coses molt personals, però la veritat és que no entenc gaire bé la poesia.
Especialment intrigant em resulta l'últim vers: "talment dilluns". No crec que sigui una oda a qui detesta els dilluns per haver de tornar a treballar.

Preguntes surrealistes que tal volta algun dia es podran resoldre.
Molt bo i enginyós.
Enhorabona, per tal poema.
Gràcies per llegir-me els dos últims relats i per la teua bona opinió.

Difícils X explicar uns records !
Amb total cordialitat