COR, CRIDA!

bona nit Mar Musa, deixes als mestres de la poesia, bocabadats, trenquen els seus poemes per apredre dels teus

M’ he despertat
amb les mans buides
d’ ungles
de músculs i d’ossos.

Les he d’ haver perdut
a la finestra
d’ un cotxe sense claus

en la caputxa
d’ un venedor de tabac
a l‘armari
a on guardo trossos de terra.

Si ahir et vaig abraçar
potser les he deixat
a les teves espatlles
o agafades de les teves mans
o enganxades a una cullereta
embafada de cafè
o mira a la teva butxaca
potser estiguin allí ...

Moltes gràcies, Marnusa, per dir-me que és pur sentiment i amés el vers que m'has t'ha agradat t'el pots quedar... Sí. Te'l regales. Molt agraït per la teua visita.
Una abraçada...
Perla de vellut

Gràcies Marnusa, pel teu comentari "subtil", amb il.lusió i desig, per al meu poema "El teu tresor", que m'ha agradat molt. Sempre és agradable que siga satisfactori el que m'hages llegit.
Pots llegir-me qualsevol poema, que tinc editat. Gràcies i una abraçada...
Perla de vellut

Parles senzillament amb el teu cor, que vols que s'allibere i que respire per sí mateix, quina metàfora més preciosa. Que no patisca, que visca el seu ritme amb alegria, també metàfora molt elevada.
M'ha deixat un sabor de boca de melangia.
Un plaer de lectura, Marnusa.
Segueix escribint, que mereix la pena llegir-te amb satisfacció.
Un salut...
Perla de vellut

Aquest diàleg amb el propi cor, que transmet el teu savi poema, hauria d'esdevenir un manual de salut d'aquest òrgan nostre..., per a tenir en compte al llarg de les hores del dia. Personalment noto la seva presència quan batega, molt accelerat, cada dematí quan em desperto. Quan, passo ànsia i neguit quan algú no vull que sàpiga de mi... O quan, com esposaré en el tercer acte del meu darrer poema L'arbre de la vida, desperta dins meu una atracció irresistible. Cor crida!